La sobredosi d'ES-Alert genera ansietat
La successió d'avisos meteorològics i episodis extrems deixa un cansament emocional que experts ja identifiquen com a fatiga climàtica
Contingut relacionat: El canvi climàtic es cobra l'alcaldia d'Alcanar: Joan Roig dimiteix per "la petjada física i mental" dels temporals
La DANA Alice, les setmanes d'estiu encadenades de temperatures extremes, i les pluges torrencials que van activar alertes de manera recurrent no només van alterar el territori, sinó també la manera en què milers de persones es relacionen amb el clima.
Cancel·lar plans davant d'un avís groc, revisar compulsivament les aplicacions meteorològiques o sentir un nus a l'estómac quan el cel assoleix el gris fosc s'han convertit en reaccions cada cop més habituals.
Més enllà dels rècords de temperatura i de precipitació, el 2025 deixa un cansament emocional lligat a la successió d'episodis extrems i al to d'alarma constant que els ha acompanyat.
Un carrer de Sant Carles de la Ràpita marcat per les inundacions després del pas de la DANA 'Alice'
Els experts ho anomenen fatiga climàtica: una barreja d'ansietat, esgotament i desconnexió que la psicologia ambiental fa temps que assenyala i que l'anàlisi més recent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ja situa al centre del debat.
Un context climàtic de rècords
L'any 2025 va ser excepcional pel que fa a temperatura i fenòmens associats. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), l'estiu de 2025 a l'Espanya peninsular va registrar una temperatura mitjana de 24,2 °C, és a dir, 2,1 °C per sobre de la mitjana del període de referència 1991–2020, fet que el va convertir en l'estiu més càlid des de 1961.
Juny va ser especialment anòmal, amb una temperatura mitjana de 23,7 °C —3,6 °C per sobre de l'habitual—, mentre que juliol va assolir els 23,8 °C, situant-se entre els més càlids de la sèrie històrica.
Tot i que les dades es refereixen al conjunt de l'Estat, Catalunya va viure de manera directa les conseqüències d'aquest context: onades de calor prolongades, sequeres persistents i episodis de pluges torrencials que van obligar a activar alertes i modificar rutines.
Quan el cel es converteix en una amenaça
Per als experts de la UOC, el canvi no ha estat només meteorològic, sinó emocional. El catedràtic de disseny del comportament Manuel Armayones i el neuropsicòleg clínic Juan L. García Fernández coincideixen que episodis extrems com la DANA de València de 2024 han recalibrat el sistema d'alarma col·lectiva.
![DANA Alice Terres de l'Ebre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/10\/13\/vida\/1003742697129_15270640_320x180.jpg"])
El cel ennuvolat o una notificació al mòbil han deixat de ser estímuls neutres per convertir-se, en molts casos, en senyals de perill.
Armayones explica que aquest fenomen es relaciona amb el que anomena "trauma vicari": una experiència d'impacte emocional viscuda indirectament a través d'imatges, vídeos i relats difosos de manera massiva.
Dues persones travessen camps de cultiu de Sant Carles de la Ràpita després del pas de la DANA Alice Barcelona
"L'omnipresència d'imatges devastadores genera una sensibilització extrema", adverteix. A això s'hi suma el paper de l'entorn digital, que actua com a amplificador de l'ansietat. Mapes meteorològics en vermell, alertes constants i titulars alarmistes reforcen la percepció d'amenaça, fins i tot quan el risc real és limitat.
El bucle de l'ansietat informativa
Un dels elements clau de l'anàlisi de la UOC és la relació entre incertesa i consum compulsiu d'informació.
Després d'un esdeveniment extrem, la pregunta "Tornarà a passar?" es converteix en el motor d'una vigilància contínua que es canalitza, sobretot, a través del telèfon mòbil.
El resultat és un bucle difícil de trencar: es consulta el dispositiu per recuperar una sensació de control, però el que s'hi troba són nous avisos, missatges alarmistes o fins i tot desinformació.
Una alerta del pla Inuncat
"La lògica de les plataformes prioritza els continguts que generen més interacció, i la por és una de les emocions que més engagement produeix", assenyala Armayones.
Aquest mecanisme alimenta el que es coneix com 'doomscrolling': un consum incessant de notícies negatives que, lluny de tranquil·litzar, incrementa l'ansietat anticipatòria. En aquest context, la tecnologia deixa de ser una eina informativa per convertir-se, en paraules de l'expert, en "una màquina escurabutxaques [tragaperras] d'ansietat".
Què passa al cervell quan arriba l'alerta
Des de la neuropsicologia, García Fernández aporta una explicació complementària. Després d'un esdeveniment traumàtic, el cervell estableix associacions ràpides entre determinats estímuls ambientals —pluja intensa, vent fort, trons— i la percepció de perill.
L'amígdala, estructura clau en la detecció d'amenaces, s'hiperactiva, mentre que la cortexa prefrontal, encarregada de regular les emocions, perd capacitat de modulació.
Aquest desequilibri pot donar lloc a respostes desproporcionades davant fenòmens meteorològics lleus i, en alguns casos, a símptomes compatibles amb l'estrès posttraumàtic.
"La persona pot sentir que tot torna a començar, encara que racionalment sàpiga que no està passant res greu", explica el neuropsicòleg. La reacció combina memòria emocional i por anticipatòria, una barreja que manté el cos en estat d'alerta permanent.
Vulnerabilitat i desigualtat emocional
L'impacte no és homogeni. Segons la UOC, certs col·lectius són especialment vulnerables: infants que interpreten el món a partir de les reaccions adultes; persones grans amb limitacions de mobilitat; individus amb dany cerebral o malalties neurodegeneratives, i qui ja havia viscut pèrdues o traumes previs.
En aquests casos, estímuls com el so del vent o una alerta al mòbil poden desencadenar respostes intenses de por, agitació o desorientació.
Els experts adverteixen que el problema sorgeix quan aquestes reaccions deixen de ser adaptatives i comencen a interferir en la vida quotidiana: alteracions del son, evitació sistemàtica, irritabilitat o dificultat per concentrar-se.
Ecoansietat i fatiga climàtica
Aquest quadre encaixa amb el que la literatura científica descriu com a ecoansietat. Estudis internacionals indiquen que més del 80 % dels joves es declaren preocupats pel canvi climàtic i que una part significativa experimenta símptomes d'ansietat o depressió associats a aquesta preocupació.
Informes d'UNICEF assenyalen, a més, que entre el 45% i el 67% dels joves reconeixen que aquestes emocions afecten el seu funcionament diari.
![Para Anna, solo cuando existe un vínculo con la naturaleza te das cuante que la tienes que proteger](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/08\/07\/vida\/1003742680170_14989443_320x180.jpg"])
Els experts subratllen que no es tracta d'una patologia en si mateixa, sinó d'una resposta emocional legítima davant d'un entorn percebut com a amenaçant. Tanmateix, quan l'exposició al risc és constant i no va acompanyada de vies clares d'acció, aquesta preocupació pot transformar-se en fatiga climàtica: una barreja de saturació informativa, desconnexió i normalització de l'extrem com a "nova normalitat".
Mirada a 2026
De cara a 2026, els experts confirmen que els fenòmens extrems continuaran formant part del paisatge mediterrani.
La clau, sostenen, no serà només millorar la predicció, sinó repensar la comunicació del risc. Informar amb rigor, però evitant l'alarmisme; oferir pautes clares de preparació i adaptació; i reconèixer la dimensió emocional del problema seran elements centrals.
Armayones proposa una "dieta informativa selectiva", és a dir, triar una única font oficial, reduir les notificacions i substituir el discurs catastrofista per un de centrat en la prevenció.
García Fernández, per la seva banda, subratlla la importància d'integrar la salut mental en les polítiques climàtiques, especialment per protegir els col·lectius més fràgils.
