La patronal 'juntaire' UCH compleix mig segle sumida en la irrellevància

La patronal sanitària Unió Catalana d'Hospitals (UCH) compleix 50 anys i afronta l’últim any de mandat de l’actual junta directiva amb una meta clara: sortir de la irrellevància en què subsisteix.

L’antany poderosíssima organització empresarial ha vist com perdia la seva influència al Govern. Ha estat completament desplaçada per l’altra gran entitat del sector, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), considerada més procliu al PSC. 

Alerta patronal pels concerts sanitaris a Catalunya: "No val dir que són nuls"

Ho recorden directius del sector en conversa amb aquest mitjà, subratllant que la Unió "no té la pegada" que va tenir en el passat. I això que no li falten directius coneixedors de l’administració pública: Roser Fernàndez, la seva directora general, va ser també secretària general del Departament de Salut de la Generalitat entre 2010 i 2014, durant la tinença de l’exconseller Boi Ruiz (CiU). 

Amb aquella etapa no només hi ha 12 anys de diferència, sinó una mica més. Catalunya ha canviat de fase, i l’espai neoconvergent, avui aglutinat a Junts, ha perdut gairebé totes les quotes de poder que tenia. També en sanitat, l’àrea que consumeix més pressupost públic de la Generalitat: prop de 15.000 milions l’any. 

Renovació el 2027

Aquest és l’escenari actual, en què l’equip directiu de Fernàndez, amb Josep Maria Adserà (Xarxa Santa Tecla) a la presidència, afronta l’últim any de mandat després de ser escollits per unanimitat el 2023. 

Roser Fernàndez, directora general de la patronal UCH Cedida

La renovació del proper exercici no es preveu moguda --es pactarà una candidatura única, probablement l’actual, insisteixen fonts properes--, tot i que l’organització situada al carrer València reunirà el seu conclave en un ambient ombrívol. 

No debades, ha perdut bona part de la capacitat d’influència sobre el Govern. En el passat, se la considerava gairebé una altra conselleria. Avui dia, està "absolutament absent" de les grans decisions de l’Executiu en matèria sanitària. 

La foto amb Puigdemont

Tingui relació o no, es recorda des de la indústria que la UCH no ha tingut cap problema en visitar fora d’Espanya l’expresident pròfug, Carles Puigdemont. Més delicat encara, l’últim contacte més enllà de les fronteres amb el fugit de la justícia va tenir lloc al maig de 2024, a pocs dies de les eleccions autonòmiques a Catalunya. 

Els tres desaires del conseller Balcells a les patronals sanitàries de Catalunya

Negre sobre blanc: no només va importar la foto, que ja s’havia produït en el passat, sinó el moment. Molts van interpretar que la totpoderosa UCH donava el seu suport a un candidat a president. La seva aposta era Carles Puigdemont, però aquest va perdre davant Salvador Illa, actual màxim mandatari autonòmic. 

Fora dels nomenaments

Després d’això, la constel·lació de directius de la UCH va quedar fora dels nomenaments clau en l’estructura del Departament de Salut, com va explicar aquest mitjà. La conselleria va apostar per professionals aliens al denominat búnker convergent. No hi ha exemple més clar d’això que el nomenament de Alfredo García, nomenat subdirector del CatSalut. 

La cúpula de la UCH, amb Puigdemont a França Cedida / UCH

García pilota des del seu despatx les grans licitacions públiques en matèria sanitària de la regió. Supervisa, o n’és responsable en última instància, de les tres més quantioses i complexes:

Però n’hi ha d’altres. El lloc clau de secretari general del Departament l’ocupa l’advocat sanitari Narcís Pérez, també proper al CSC, com va avançar aquest mitjà. També es recorda la influència del secretari general del CSC, Francesc Josep Maria, als passadissos de Travessera de les Corts. 

En síntesi, la patronal favorita de l’Executiu en matèria sanitària ha passat a ser el CSC, en detriment de la UCH.

Sense partit, com el COMB

I és que, per la seva banda, la patronal nacionalista "s’ha quedat sense partit de referència", en quedar Junts fora de la majoria d’espais de poder, segons insisteixen les fonts consultades. 

Elvira Bisbe, presidenta del COMB Cedida / COMB

En certa manera, és el que li ha passat al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), un reducte neoconvergent ara orfe de representació política directa. 

Aniversari al febrer

En aquesta cruïlla celebrarà la UCH la cloenda dels actes del seu 50 aniversari al febrer, amb un esdeveniment de gran format al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Els fastos es van presentar --aquesta vegada sí-- a Salvador Illa el 2024, i es preveu que el president hi assisteixi.

Però directius del sector recorden que la institucionalitat circula per un carril, i la influència per un altre. L’antany poderosa Unió bufarà 50 espelmes en un moment baix de la seva capacitat com a lobi. 

Les relacions amb el Govern són fluides, a diferència del que va passar a d’altres amb els Executius independentistes del passat, però això no vol dir que els de Roser Fernández siguin la veu més important escoltada al Palau. Ni de bon tros. 

Etapa Boi Ruiz

Lluny queda l’etapa en què el conseller de Salut procedia de la Unió. És el que va succeir amb Boi Ruiz, que va passar de presidir la UCH (2008-2010) al primer Govern d’Artur Mas a Catalunya. Allò li va comportar no poques crítiques des de l’esquerra política, que va detectar una continuïtat entre una etapa laboral i la posterior gestió pública. 

Boi Ruiz, exconseller de Salut i expresident de la UCH Cedida

Consideracions a banda, va ser l’etapa daurada d’influència de la patronal. La va mantenir durant totes les etapes de Junts al capdavant de la conselleria de Salut, però la va perdre parcialment amb l’arribada d’ERC, primer, i amb el PSC al capdavant del Departament, ara. 

En aquestes circumstàncies celebrarà l’ens el seu mig segle d’història al febrer.