Adéu a les voreres típiques de Barcelona: així és el nou panot
L'ajuntament de la ciutat crea un nou disseny sostenible i intel·ligent, adaptat a les necessitats del segle XXI
També et pot interessar: Confirmat per la UE: aquestes són les noves ajudes a les quals poden optar els regadius de Lleida
Notícies relacionades
- El poble a mitja hora de Manresa que enamora National Geographic: "Podria haver canviat el curs de la història d'Espanya"
- Té nom de palau, però és un desconegut poble de Lleida: compta amb quatre ermites i senders plens de color
- El major castell templari de Catalunya es reinventa amb realitat virtual: una fortalesa del segle XII amb tecnologia del futur
Més enllà de la Sagrada Família, del mar o del Tibidabo, hi ha una manera inequívoca de reconèixer que un es troba a Barcelona: mirant a terra. Les rajoles dels seus carrers són úniques i tenen fins i tot nom propi; se les coneix com a panots.
Aquestes rajoles hidràuliques, amb un disseny característic, donen forma, en certa manera, a la ciutat. Són tan singulars que fins i tot hi ha qui se les enduu com a record. Per això, aquest desembre, una notícia ha sorprès molts barcelonins.
La ciutat ha començat a acomiadar-se, a poc a poc, del panot, almenys del clàssic. Aquest simbole de Barcelona des de fa més d'un segle inicia ara una nova etapa.
Des de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que no es prescindirà d'aquest icona, sinó que serà substituït pel que s'anomena panot del segle XXI.
On és
Sota aquest nom s'amaga una versió renovada que aposta per la innovació, la sostenibilitat i la reducció de l'impacte ambiental, sense renunciar a la identitat urbana. O això asseguren els seus impulsors.
Qui el vulgui veure només ha d'acostar-se a la Gran Via de les Corts Catalanes, en el tram comprès entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya. Allà s'ha instal·lat, fa menys d'una setmana, aquest símbol renovat.
Primera vegada
No és l'únic espai on s'ha provat, però sí l'últim. Es tracta de la segona prova pilot d'un projecte que podria transformar de manera progressiva les voreres de la capital catalana.
La primera fase es va dur a terme al març a la Superilla del Poblenou. Allà es van avaluar aspectes com la resistència, la facilitat de neteja, l'adherència, el drenatge, l'estabilitat del color i el comportament acústic del paviment.
![Vistas de Montserrat desde un mirador](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/29\/vida\/1003742719725_15557590_320x180.jpg"])
Els resultats van ser positius i van animar l'Ajuntament a fer un pas més amb aquesta segona prova al bell mig de la ciutat.
L'elecció de la Gran Via no és casual. Es tracta d'una de les artèries més concorregudes de Barcelona, amb un elevat trànsit de vianants diari.
El nou panot
De fet, l'Ajuntament ha instal·lat un tòtem interactiu a la cantonada amb la rambla de Catalunya. Aquest dispositiu informa sobre les característiques del nou panot i mostra en temps real el nombre de vianants que trepitgen el paviment experimental.
El missatge és clar: cada pas compta. La instal·lació fa visible com l'ús quotidià de l'espai públic pot contribuir a una Barcelona més sostenible i innovadora, reforçant la idea que el canvi comença des del terra que es trepitja.
Prova pilot
De la mateixa manera, aquest dispositiu resulta útil per mesurar el desgast, la resistència a la rotació i la durabilitat en condicions de trànsit de vianants intens.
L'objectiu de l'Ajuntament és validar el comportament del nou material en condicions reals d'ús intensiu abans de plantejar-ne l'extensió a altres zones de la ciutat.
![Martin Berasategui y sopa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/30\/vida\/1003742719965_15560479_320x180.jpg"])
Segons el consistori, aquesta prova permetrà comprovar la durabilitat i la funcionalitat del paviment en un entorn exigent, on conflueixen vianants, comerços i activitat constant.
El nou panot és fruit del repte d'innovació urbana llançat el 2022 per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació BIT Habitat. El seu disseny incorpora materials reciclats i ciment procedent d'escòries, cosa que permet reduir significativament les emissions de CO2 associades a la seva fabricació.
Millores respecte a l'original
A més, el paviment millora la permeabilitat del sòl, redueix el soroll, atenua l'efecte illa de calor i contribueix a neutralitzar gasos contaminants. Tot això reforça el compromís de Barcelona amb l'objectiu de neutralitat de carboni el 2030.
I és que el panot no estava pensat per als nous temps: es va dissenyar a finals del segle XIX, quan la ciutat es va expandir amb el Pla Cerdà.
L'origen del panot
Barcelona necessitava aleshores un paviment resistent, econòmic i fàcil de produir. Amb el pas del temps, aquestes rajoles de ciment no només van complir la seva funció pràctica, sinó que es van convertir en un símbol cultural de la ciutat.
Ara, més de cent anys després, Barcelona afronta el repte d'actualitzar aquest icona per adaptar-lo als desafiaments actuals: sostenibilitat, canvi climàtic, durabilitat i millora de la qualitat de l'espai públic.
