Té nom de palau però és desconegut poble de Lleida: compta amb quatre ermites i senders plens de color
Aquest modest municipi és ric en terres, natura i en patrimoni arquitectònic
Et pot interessar: La muntanya que va inspirar Gaudí per fer la Pedrera: porta d'entrada al Pirineu per a exiliats, comerciants i viatgers
Notícies relacionades
No és l'únic municipi de Catalunya que té nom de palau i resulta que és un poble, però sí que és un dels més desconeguts.
Per la seva mida no és. Té més de 2.200 habitants i una història que mereix ser contada, perquè el seu nom no és casual ni metafòric.
El Palau d’Anglesola (Lleida) deu la seva denominació a l'existència d'una residència senyorial medieval, un palatium, que va pertànyer al llinatge feudal dels Anglesola, una família amb poder territorial a l'Urgell entre els segles XI i XIII.
Aquest nucli de poder va donar lloc a l'assentament que, amb el pas del temps, va evolucionar fins a convertir-se en l'actual municipi, conservant en el seu topònim la petjada del seu origen històric.
Municipi agrícola
Com a bon poble de Lleida, durant segles l'economia local es va basar en l'agricultura de secà, amb predomini de cereals i cultius adaptats a un territori de pluviometria limitada.
L'estructura social girava al voltant del treball del camp i a una organització rural dispersa, amb ermites i explotacions agràries repartides pel terme municipal.
La transformació
La transformació decisiva va arribar al segle XIX amb la posada en funcionament del Canal d’Urgell, una de les grans obres hidràuliques de Catalunya. L'arribada de l'aigua va permetre el pas al regadiu, va incrementar la productivitat agrícola i va propiciar el creixement del nucli urbà.
A partir d'aquell moment, el poble va iniciar una etapa de modernització que va marcar la seva configuració actual. Ara, el municipi té una vida social intensa i una xarxa de senders que en aquestes èpoques són un riu de fulles seques multicolor, gràcies a això és una de les Vil·les Florides de Catalunya.
Església de Sant Joan Baptista
Més enllà de la natura, El Palau d’Anglesola conserva molts elements patrimonials. El principal edifici patrimonial del nucli urbà és l'Església parroquial de Sant Joan Baptista construïda entre 1798 i 1807.
El temple presenta una estructura de tres naus, amb presbiteri elevat i una arquitectura sòbria, representativa de la transició entre el barroc tardà i el neoclassicisme. Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida religiosa i social del municipi, a més d'un referent visual i urbà.
Al llarg dels segles, l'església ha estat objecte de diverses actuacions de conservació i millora, mantenint la seva funció litúrgica i el seu paper com a espai de trobada comunitària.
Sant Roc
No és l'única església del lloc. L'Ermita de Sant Roc, dedicada a un sant tradicionalment relacionat amb la protecció davant de malalties i epidèmies, també és molt estimada.
Encara que l'ermita original va desaparèixer, el municipi va impulsar la reconstrucció de l'edifici el 2012, recuperant així un element simbòlic de la memòria col·lectiva. Actualment, se situa en un entorn condicionat i compleix una funció principalment commemorativa i festiva dins del calendari local.
Ermita de Santa Llúcia
Allunyada del nucli urbà, hi ha una altra ermita, la dedicada a Santa Llúcia. I, malgrat la distància, és un dels edificis més antics del terme municipal.
Documentada almenys des del segle XVI, es tracta d'una construcció de petites dimensions i nau única, vinculada històricament a celebracions religioses concretes.
![El buffet libre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/29\/vida\/1003742719706_15557359_320x180.jpg"])
La Cooperativa del Camp
Però no tot són esglésies. La importància de l'agricultura i el seu desenvolupament modern tenen el seu nucli dur a la Cooperativa del Camp, tant com a institució econòmica com pel valor patrimonial del seu edifici històric.
L'edifici de la cooperativa, construït a finals de la dècada de 1920, respon als criteris de l'arquitectura agrària catalana del moment i recorda la importància del cooperativisme.
La creació de cooperatives va ser fonamental per organitzar la producció, l'emmagatzematge i la comercialització agrícola després de l'arribada del regadiu.
Com arribar
Els veïns de Mollerussa coneixen bé aquesta zona. La ciutat està molt propera, com també ho està Lleida, a uns 30 quilòmetres. Són 25 minuts en cotxe des de la capital del Segrià anant per l'autovia A-2.
Des de Barcelona, el camí és més llarg: aproximadament una hora i mitja. La ruta és la mateixa, però en sentit invers. Es va per l'autovia A-2 i es pren la sortida a Mollerussa, des d'on s'accedeix a El Palau d’Anglesola.
