El canvi d'actitud de la UB després de dues dècades de silenci posa Flecha a la diana
La universitat eleva a Fiscalia un informe amb indicis "molt greus" de delictes sexuals i suspèn dos professors del grup CREA, trencant amb anys d'inacció administrativa davant el catedràtic
Contingut relacionat: La UB porta a la Fiscalia el cas de Ramon Flecha, el catedràtic investigat per abusos sexuals
La Universitat de Barcelona (UB) ha fet un pas sense precedents en la gestió de l'escàndol que envolta el catedràtic emèrit Ramon Flecha.
Aquest dilluns, el rectorat ha remès a la Fiscalia Provincial de Barcelona les conclusions de la seva investigació interna després de trobar indicis de delictes sexuals i d'abús de poder "molt greus".
Un gir radical en la trajectòria de la institució, que durant més de vint anys ha sabut que el nom de Flecha ha estat lligat a queixes i rumors sobre pràctiques coercitives i no ha estat fins a més de vint anys després que s'ha arribat a judicialitzar de manera efectiva per part de la universitat, validant per primera vegada la veracitat i coherència dels testimonis de més d'una desena de dones que van denunciar l'acadèmic, una altra vegada, el passat estiu.
Un sistema de control sota el focus
L'ofensiva de la UB no s'atura en la figura del catedràtic. El centre ha anunciat l'obertura d'expedients disciplinaris i la suspensió cautelar de dos professors més —un home i una dona— integrants del grup CREA (Community of Research on Excellence for All).
Segons fonts de la investigació, l'informe apunta que l'entorn de Flecha operava sota dinàmiques de control emocional i aïllament professional. Aquestes estructures haurien facilitat que els presumptes abusos es perpetuessin durant dècades sense que els mecanismes de control interns saltessin.
Els peritatges psicològics inclosos a l'expedient subratllen la "fiabilitat i persistència" dels relats de les víctimes. Aquestes dones descriuen un patró de conducta que inclou des de l'assetjament laboral fins a agressions sexuals, emparades per la jerarquia que Flecha ostentava en el món acadèmic.
Esmena a la totalitat a la gestió anterior
El rector Joan Guàrdia ha confirmat que la UB es personarà com a acusació particular tan aviat com el procés judicial es formalitzi. Un missatge de fermesa que busca reparar la imatge de la institució davant les crítiques per la suposada impunitat de què va gaudir el grup CREA durant mandats anteriors.
Des dels anys 90, diversos testimonis havien intentat alertar sobre la situació al departament de Sociologia. No obstant això, el prestigi internacional de Flecha i la seva capacitat per atraure fons de recerca europeus haurien funcionat, segons els crítics, com una "corassa" davant les investigacions internes.
![Ramón Flecha, en archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/06\/vida\/1003742671614_14830325_320x180.jpg"])
Propers passos judicials
Ara la pilota és a la teulada de la Fiscalia, que haurà d'analitzar la documentació remesa per la UB, que inclou testimonis directes i proves documentals sobre el funcionament intern de CREA.
Mentrestant, l'impacte en la comunitat universitària és profund. Els sindicats i col·lectius d'estudiants exigeixen que aquesta "neteja" no s'aturi en Flecha i que s'analitzi per què els protocols de protecció de la universitat van fallar sistemàticament durant "tants anys".
La universitat ha garantit l'acompanyament a les víctimes, moltes de les quals han hagut d'esperar anys per veure com els seus relats sortien dels calaixos del rectorat per entrar als jutjats. El cas marca un punt d'inflexió en la tolerància cap a l'abús de poder en el sistema universitari espanyol.
