Nova espècie a Catalunya: organitzacions ecologistes aposten per introduir un gran felí depredador als Pirineus
Aquest animal es donava per desaparegut a la península des de principis del segle XX
Altres notícies: Aquesta és l'església preferida de Gaudí: és a Barcelona i li va dissenyar una capella
Notícies relacionades
- L'ocupació juvenil continua desalineada del mercat, segons Asempleo: el 30% acaba en comerç i hostaleria
- Els catalans podran viatjar per tot Espanya per un preu de només 60 euros al mes, 30 per als més joves
- El balneari amb 300 anys d'història a mitja hora de Barcelona que innova en tractaments termals: "Em sento més àgil"
En plena crisi per la pesta porcina, diverses entitats ecologistes volen obrir un capítol que semblava tancat a Catalunya: la reintroducció d'una espècie de gran felí extingit al territori des del 1930: el llop cerval boreal als Pirineus.
L'última vegada que es va veure en territori català aquest felí va ser al Ripollès, fa prop d'un segle. Des de llavors, es considera extingida l'espècie. Tot i això, la cosa podria canviar.
Tot depèn de les autoritats competents. La proposta encara està en una fase preliminar, però ja ha generat un intens debat entre científics, gestors d'espais naturals i col·lectius conservacionistes.
Tot parteix d'una iniciativa d'Amics del Parc Natural de l'Alt Pirineu i ADLO Pirineu. Ambdues organitzacions plantegen testar la viabilitat ecològica del retorn del gran felí mitjançant l'alliberament controlat d'exemplars procedents de Romania, un dels països europeus on el llop cerval boreal manté poblacions estables.
Proposta amb cautela
El projecte, segons els seus impulsors, tindria un caràcter experimental i científic, no poblacional.
Per minimitzar riscos, els animals serien castrats abans del seu alliberament, cosa que impediria qualsevol expansió descontrolada i permetria avaluar el seu comportament, la seva adaptació al medi i el seu impacte sobre l'ecosistema pirinenc.
L'ombra de la pesta
La proposta, però, no ha passat desapercebuda i ha activat les alertes en l'àmbit de la conservació de grans carnívors.
A més, la crisi de pesta porcina pot fer alentir l'acceptació o la desestimació de la proposta. Tot i que mai se sap.
Llop cerval boreal EFE
Els amants dels animals, en qualsevol cas, estan encantats. El llop cerval boreal (Lynx lynx), també conegut com a llop cerval euroasiàtic, és un superdepredador clau en els ecosistemes freds del continent europeu.
Més gran i robust que el llop cerval ibèric, la seva dieta es basa en ungulats de major mida, com cabirols, isards i petits cèrvids, cosa que li atorga un paper regulador destacat dins la cadena tròfica.
Què suposa l'arribada del llop cerval
Tot i que va desaparèixer de la península Ibèrica a començaments del segle XX, el llop cerval boreal va sobreviure a àmplies zones d'Europa central, oriental i escandinava.
El seu eventual retorn als Pirineus catalans suposaria, per tant, un canvi profund en l'equilibri ecològic de la zona, quelcom que molts experts consideren que s'ha d'analitzar amb extrema prudència.
Perills possibles
Un dels principals punts de fricció del debat és la possible interacció futura entre el llop cerval boreal i el llop cerval ibèric, la recuperació del qual a Espanya ha estat un dels majors èxits de la conservació a Europa.
Tot i que ambdues espècies no competirien directament pel mateix nínxol, existeix una preocupació afegida: la hibridació.
Un llop cerval estirat EFE
Un estudi recent de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) va analitzar ADN de restes de llops cervals prehistòrics trobats en punts com Andújar, Alcanar o l'Algarve.
Els investigadors van detectar que els exemplars més recents compartien una major càrrega genètica amb el llop cerval boreal que els més antics, cosa que confirma que ambdues espècies van conviure i es van creuar fa entre 3.000 i 4.000 anys.
Passos a seguir
Aquella barreja genètica va augmentar la variabilitat del llop cerval ibèric, però els científics adverteixen que, actualment, una hibridació no controlada podria alterar la composició genètica d'una espècie la recuperació de la qual ha requerit dècades d'inversió, protecció i seguiment.
Abans de qualsevol alliberament, el projecte haurà de superar diverses fases administratives. Primer, l'avaluació tècnica del Parc Natural de l'Alt Pirineu; després, el vistiplau de la Generalitat i, finalment, l'autorització del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Nou escenari
Els promotors insisteixen que, tractant-se d'animals estèrils, el risc immediat seria inexistent. Tanmateix, gestors i biòlegs recorden que aquest tipus de projectes rarament es queda en una fase merament experimental.
Qualsevol pas cap a una futura introducció d'exemplars fèrtils obligaria a replantejar completament l'escenari, amb implicacions ambientals, legals i socials de gran abast.
Un llop cerval boreal EFE
El debat recorda experiències recents a la península Ibèrica, com la reintroducció del pigarg europeu a l'àmbit pirinenc.
Tot i que es tracta d'una gran rapinyaire i no d'un carnívor terrestre, el seu retorn ha requerit anys de planificació, cooperació internacional, marcatge, seguiment i pedagogia social, a més d'un intens debat sobre possibles impactes col·laterals.
Hipòtesi avui, realitat demà
Per a molts experts, aquest precedent demostra que la recuperació de fauna desapareguda és important. L'acceptació local, la transparència del procés i una avaluació rigorosa de riscos són elements clau abans de fer qualsevol pas irreversible.
Per ara, el llop cerval boreal continua sent una hipòtesi sobre el paper. Però el seu possible retorn ha tornat a situar els Pirineus catalans al centre d'un debat
