Els shows de Rufián en els seus deu anys al Congrés: de la impressora a flagell del PP

"En 18 mesos deixaré el meu escó per tornar a la República Catalana". Just ara fa deu anys d'aquesta promesa incomplerta que Gabriel Rufián va formular el 13 de desembre de 2015, pocs dies abans d'accedir per primera vegada al seu càrrec com a diputat al Congrés. Un privilegi que l'actual líder parlamentari d'ERC a la madrilenya Carrera de San Jerónimo ha mantingut fins avui, deixant rere seu una llarga estela de polèmiques i d'escenes efectistes no exemptes d'histrionisme.

Així ha tornat a passar els darrers dies a la comissió d'investigació de la DANA de València, en què Rufián ha estat protagonista pel to de les seves intervencions davant l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón -a qui va titllar diverses vegades de "psicòpata", entre altres qualificatius similars-, i davant la seva exconsellera d'Interior Salomé Pradas, a qui aquest dilluns va retreure que "no té cor" mentre li mostrava un tros de corda al qual va intentar aferrar-se una de les víctimes mortals de les riuades de l'any passat.

De la impressora de l'1-O... 

Aquest to bronc i vehement, i l'estil populista, han caracteritzat la trajectòria de Rufián en la seva dècada com a diputat. Convertit en soci parlamentari del Govern de Pedro Sánchez, el líder d'ERC ha estat un dels principals flagells del PP des dels temps en què Mariano Rajoy era president. Tot i que de les seves andanades tampoc se n'ha lliurat, en ocasions, el mateix PSOE. 

Una de les performances que el van catapultar a la popularitat va passar el 2017 quan, durant una intervenció parlamentària, es va aixecar del seu escó per mostrar una impressora a les mans. Una escena amb la qual va advertir el Govern que l'1 d'octubre d'aquell any se celebraria el referèndum il·legal secessionista -"sí, aquí tenen el cos del delicte: jo ja tinc la meva papereta" va etzibar-; i, de passada, per acusar l'Executiu del PP d'utilitzar el Tribunal Constitucional com una "impremta de resolucions" contra el procés secessionista català.

... A les acusacions de "traïció"

Un procés que, al seu torn, el mateix Rufián va radicalitzar en el seu dia acusant de traïdor l'aleshores expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont (Junts), quan aquest es va plantejar convocar eleccions autonòmiques hores abans de declarar la independència unilateral de Catalunya a l'octubre de 2017

Un any abans que això passés, durant el debat de la fallida moció de censura a Rajoy de 2016, Rufián també havia acusat els diputats del PSOE de ser uns "traïdors", uns "Iscariotes", i de doblegar-se davant "una cacic" -en al·lusió a l'aleshores presidenta andalusa, Susana Díaz- per no haver donat suport a un govern alternatiu al del PP.

Unes manilles per a Rajoy... i l'"infern" per a De Alfonso

Ja en les setmanes posteriors a l'1-O, Rufián es va presentar al Congrés amb una samarreta amb la cara dels polítics presos impresa. I, mostrant unes manilles, va expressar el següent desig des del seu escó: "Ojalà M. Rajoy acabi amb unes". Tot seguit, va protagonitzar un agre enfrontament verbal amb l'aleshores ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz.

En la mateixa línia, a l'abril de 2017, Rufián es va encarar amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, a la comissió d'investigació del Congrés per l'anomenada "operació Catalunya". Després d'anomenar-lo "corrupt", "gall", "lacai", "conspirador" o "mamporrero", es va acomiadar d'ell així: "Fins després gàngster, ens veiem a l'infern".

Insults i expulsions

Aquest tipus de sortides de to li van costar a Rufián alguna que altra expulsió en sessions del Congrés quan la seva presidenta era la popular Ana Pastor. Així va passar el 2018, després d'anomenar "feixista", "racista" i "hooligan" l'exministre d'Exteriors del PSOE, Josep Borrell.

Van ser sonats en aquells temps els seus enfrontaments amb l'expresident José María Aznar a qui, durant una comissió d'investigació de setembre de 2018, va titllar de "mafiós" i l'acusà de "no tenir vergonya" i de liderar "un partit fundat per colpistes". Uns exabruptes que va formular mentre li mostrava una fotografia del seu primer Govern: "Molts dels seus ministres estan avui condemnats, imputats o assenyalats per enormes casos de corrupció", li va retreure Rufián a l'exlíder del PP. 

ERC negocia amb el Govern un segon indult per a Junqueras

De la mateixa manera, Rufián també va protagonitzar altres escenes de tensió amb Mariano Rajoy en una altra comissió dedicada al cas Kitchen, acusant-lo de "mentir", i aixecant-se per lliurar-li una còpia amb fragments de la sentència del cas Gürtel. Una cosa a la qual el dirigent gallec va replicar oferint-li un exemplar del llibre Política para adultos.

Tant o més recordat encara va ser el seu enfrontament amb la diputada del PP Beatriz Escudero, a qui va anomenar "palmera" durant una compareixença de l'exministre Francisco Álvarez-Cascos a la comissió que analitzava el presumpte finançament il·legal del PP. La diputada li va replicar anomenant-lo "imbècil", indignada, a més, perquè Rufián li havia fet l'ullet com a resposta.

Crítiques al PSOE... mentre ERC sosté el Govern

El líder parlamentari d'ERC, però, no ha mostrat aquesta mateixa severitat amb el PSOE. Davant els casos de presumpta corrupció dels socialistes, Rufián ha justificat el seu suport parlamentari -amnistia i indults del procés mitjançant- argumentant que no consta finançament irregular del partit. Tot i això, li ha retret a l'Executiu la seva manca d'ímpetu per aprovar mesures suposadament progressistes.

L'operació Rufián s'estavella a Santa Coloma: majoria absoluta del PSC

Així, per exemple, Rufián ha defensat recentment la necessitat de limitar els preus de l'habitatge i dels aliments a tot Espanya, advertint que a l'Executiu "li passarà factura el cost de la vida".

Batacada a les generals i a la seva Santa Coloma natal

Aquest tipus d'intervencions, juntament amb les seves crítiques a la "ultradreta", han fet que Rufián guanyi fama i cert prestigi en part de l'esquerra espanyola, que comença a veure'l com un referent. Tot i això, a l'hora de la veritat, això no s'ha traduït en vots a Catalunya: a les passades eleccions municipals de 2023, va fracassar estrepitosament en presentar-se com a líder d'ERC a la seva Santa Coloma de Gramenet natal -una ciutat del cinturó vermell de Barcelona-, aconseguint només quatre regidors -molt lluny dels 17 que va obtenir el PSC. I, a les darreres generals, els republicans van perdre gairebé la meitat dels seus representants, passant de tenir 13 a només 7 diputats en aquesta legislatura.