Quants diners necessita una persona jubilada per viure a Barcelona, segons la IA: "El cost de vida és significatiu"
L'algoritme analitza la situació d'algú que està retirat de la vida laboral segons les seves condicions i el valor mitjà de les pensions al territori
T'interessa: El preu d'hotels i restaurants es dispara a Catalunya, però la inflació es manté estable en un 2,6%
Notícies relacionades
- L'oci nocturn preveu un desembre fort a Catalunya: s'espera un 90% d'ocupació per Cap d'Any
- El boom de la IA en el Dret: vuit de cada deu advocats ja fan servir aquesta eina, creada per un català, en els seus casos
- Marc (19 anys), agricultor: “La garrofa costava 2 euros i enguany s’està venent a 30 cèntims, cosa que implica pèrdues”
El somni de gaudir la jubilació en una ciutat cosmopolita com Barcelona s'enfronta a una realitat econòmica complexa: el continu ascens del cost de vida. L'Índex de Preus de Consum (IPC) es va mantenir estable a Catalunya. L'INE va registrar un 2,6% interanual al novembre. Tot i això, l'habitatge i els serveis pressionen el poder adquisitiu. És vital determinar el llindar econòmic exacte per a una vida digna.
La intel·ligència artificial ha analitzat l'escenari amb l'objectiu de donar una resposta aproximada a la qüestió. El cost es basa en dos factors: les condicions de l'habitatge i els ingressos. La pensió que perceben els jubilats de la província és una xifra clau. Tanmateix, aquest referent s'ha de contrastar amb el "cost de vida significatiu" de la ciutat. L'alt preu del lloguer és el principal factor de pressió.
Dos escenaris
Després de processar el dilema, l'algoritme ha detectat la necessitat de matisar. Sabent el desfavorable context immobiliari que està instaurat a la ciutat, ha obert dos escenaris. Una de les claus per calcular quants diners necessita una persona retirada per viure a Barcelona és saber si paga un lloguer o si, per altra banda, té un domicili en propietat.
Cartell de lloguer a la façana d'un edifici de Barcelona Europa Press
El primer considera un jubilat que té habitatge en propietat, lliure d'hipoteca. En aquesta situació, les despeses fixes es redueixen dràsticament a subministraments, alimentació, transport i oci. Els costos essencials de manteniment i consum se situen entre els 720 € i 1.150 € mensuals. Aquesta xifra marca el mínim necessari per cobrir un estil de vida moderat.
El segon escenari, però, es dispara en incloure el lloguer. Per a un jubilat que ha de llogar un immoble modest fora de les zones més cèntriques, el cost de la renda es converteix en la despesa dominant. "En sumar aquesta partida a la resta de subministraments, alimentació i oci, el pressupost total requerit ascendeix a una forquilla d'entre 1.470 € i 2.100 € mensuals", explica el sistema.
Pensions
Aquestes despeses, evidentment, s'hauran de sufragar d'alguna manera. És molt positiu, especialment en el cas que hi hagi una quota de lloguer o hipoteca, haver estalviat diners durant l'etapa laboral. D'altra banda, les pensions són un factor clau. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) proporciona dades per províncies i comunitats autònomes. La referència més precisa que es maneja per a la província de Barcelona és consistentment superior a la mitjana espanyola.
Dos avis fent càlculs financers
Segons les últimes dades disponibles de la institució esmentada a finals de 2025, la pensió mitjana -- que inclou jubilació, viduïtat, incapacitat i altres -- se situa entorn dels 1.450-1.500 euros. D'aquesta manera, en el segon escenari explicat, ressalta encara més la importància de tenir estalvis. Cal destacar que la dada de Barcelona capital és generalment una mica més alta que la mitjana provincial a causa dels salaris històricament més elevats dels seus residents.
![Un ordenador de mesa con el panel de iLovePDF en pantalla](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/12\/economia\/1003742715444_15504568_320x180.jpg"])
Llindar de Renda
L'anàlisi del sistema estableix la pensió mitjana com el principal factor de risc per als jubilats sense propietat. El valor mitjà del subsidi total a la província de Barcelona se situa en un rang molt ajustat respecte al cost mínim d'un lloguer. L'ingrés s'acosta al límit inferior de la despesa total requerida en el segon escenari, exposant una situació crítica.
La conclusió és clara: la planificació és la clau. "La diferència entre tenir o no habitatge propi no és només comoditat, és la que defineix la capacitat d'autonomia financera del jubilat a Barcelona", sentencia l'algoritme. Sense una renda que pagar, la pensió mitjana atorga una folgança considerable. Per contra, afrontar el lloguer requereix, en la majoria dels casos, complementar l'ingrés de l'INSS amb estalvis personals.
