Val Thorens, el 'refugi' dels fills de la burgesia catalana davant el canvi climàtic
Cada cop més joves adinerats opten per esquiar als Alps francesos, a més de sis hores de la frontera, mentre empreses com BØDÓ aprofiten per organitzar-los el viatge, que ha tornat a ser "un èxit" durant el Pont de la Immaculada
Contingut relacionat: Les estacions d'Andorra se centren a ser garantia de neu al Pirineu amb una inversió de 39 milions d'euros
Mentre les diferents estacions d'esquí dels Pirineus afronten cada any més complicacions climatològiques –cosa que les ha fet apostar per la tecnologia, però encara sense capacitat per suplir una bona nevada de les que cada cop es veuen menys–, una destinació molt concreta als Alps francesos s'està posant de moda entre els fills de la burgesia catalana. Es tracta de Val Thorens, un poble a 2300 metres d'altura, famós pels seus animats après-ski i vida nocturna.
Pertanyent al macrocomplex de Les 3 Vallées, que inclou l'exclusivíssim sector de Courchevel, destinació de milionaris d'arreu del món, i Méribel, conegut per l'accident del pilot de Fórmula 1 Michael Schumacher el 2013, aquesta estació, la més alta d'Europa, ja és un refugi per als pijos catalans. Especialment a principi de temporada i concretament durant el pont de la Immaculada, que compensa el trajecte de més de set hores que hi ha, per carretera, des de Barcelona.
El cap de setmana passat, amb entre -2º i -10º de temperatura mitjana durant el dia, en va ser un clar exemple. "Se sentia més català allà que al centre de Barcelona", explica un testimoni. I ningú semblava aliè a aquesta situació, ja que el partit entre el Real Betis i el Barça de la jornada 15 de LaLiga, cortesia de la pròpia competició, es va poder veure en una pantalla gegant al mig de la neu; amb cervesa gratis per als seguidors, que cantaven com al Camp Nou.
"És un ambient fantàstic, sobretot enfocat a la festa, que és el que busquem a més de poder gaudir de les pistes d'esquí, que estan en unes condicions que costa veure, per exemple, a la Molina o Masella, on hi vaig sempre amb la meva família", explica una altra jove. "Hi ha molts apartaments, per la qual cosa no cal haver de menjar als restaurants i el viatge no surt tan car com pot semblar, l'organització és molt bona", afegeix un altre, encara amb la polsera de BØDÓ.
El negoci
Es tracta del "passaport màgic", expliquen, que va acompanyar els plomífers de marca i les ampolles de Jäggermeister als nombrosos esdeveniments que es van celebrar en aquest resort durant el primer cap de setmana de desembre. I és que darrere de la creixent febre dels pijos catalans per Val Thorens hi ha aquesta empresa, amb nom de ciutat noruega, que s'encarrega d'organitzar-ho tot. Allotjament, transport, lloguer de material esportiu, assegurances, classes i supervisió in situ dels més de 1.300 joves que van apostar per BØDÓ el passat pont. Un rècord per a la companyia, que no para de créixer.
Darrere d'ella hi ha tres catalans. Martí Norberto, director general; Juanpa Claret, DJ i director artístic; i Sergi Marty, director estratègic; posen el focus en els diferents festivals de música que organitzen a la neu com a fet diferencial, amb artistes destacats del panorama internacional i l'aspiració que la seva música electrònica els situï com un must no només per a la clientela catalana. L'any vinent ja formaran part del cartell oficial de l'estació, expliquen a aquest mitjà, i ampliaran el seu mercat a Madrid amb vols xàrter a Lió i Ginebra i posterior trasllat en autobús a Val Thorens.
Queixes dels pijos
Més enllà de la discoteca Malaysia o l'après-ski La Folie Douce, al qual únicament es pot accedir esquiant des d'un telecadira, la novetat en l'edició present ha estat la terrassa de l'hotel Fahrenheit Seven, també colonitzada per BØDÓ. No hi ha gaire marge de maniobra en aquest sentit, expliquen, ja que les infraestructures són limitades. També a nivell d'allotjament, amb un límit de 26.000 llits turístics, que des de l'empresa han descartat ampliar, rebutjant sumar a l'oferta el poble de Les Méniures, amb l'objectiu, asseguren, de "mantenir l'exclusivitat".
Algun que altre pijo, però, apunta que "Val Thorens s'està massificant massa". Malgrat els 600km esquiables de Les 3 Vallées –Formigal-Panticosa i Baqueira-Beret, les estacions més grans d'Espanya, en tenen 175 i 167 respectivament–, la democratització del refugi també té detractors, que ja estarien posant l'ull a la propera estació d'Alpe d'Huez. Alguns veterans que ja esquiaven als Alps fa 50 anys no en donen crèdit.
