Minerva Porté, dissenyadora: "Volem utilitzar la llana com a motor de reivindicació de la ramaderia ovina"

Minerva Porté (Lleida, 1992) es va criar entre ovelles. El seu avi, pastor, va ser el primer a baixar del Pirineu i muntar una granja ovina als afores de Lleida, que més tard van portar els seus pares i els seus oncles. Però quan aquests es van jubilar, fa quatre anys, ni ella, ni els seus germans ni els seus cosins van voler continuar amb el negoci familiar. "És una feina molt dura, cuidar dels animals no permet tenir dies de vacances, i, admetem-ho, ofereix un estil de vida poc atractiu per a un jove en el moment actual", explica. Els seus pares tampoc no van posar pressió. "Al contrari, ens van animar a estudiar una carrera, perquè no haguéssim de dedicar-nos al mateix".

Minerva va estudiar Infermeria, tot i que sense gaire vocació, així que en acabar es va matricular a l'Escola Agrària de Tàrrega, i més tard va cursar diversos programes d'emprenedoria a la UAB i Esade (programa OWaste), amb la idea de desenvolupar algun projecte de negoci vinculat al món oví, encara que a la granja familiar ja no hi quedessin ovelles (Els seus pares, en jubilar-se, les van vendre totes). Va ser així com va detectar una necessitat que podia convertir-se en un possible negoci, no només rendible, sinó també sostenible i respectuós amb el medi ambient: donar una sortida a les tones de llana que s'acumulaven encara a la granja després de l'última esquilada. "Actualment la llana està considerada un residu, causant un greu problema als ramaders d'oví des de fa temps", explica Porté, lamentant la manca d'actuació per part de les Administracions en aquest sentit.

Una segona vida per a la llana

En la seva recerca sobre possibles sortides per a la llana residual, l'emprenedora va contactar amb un professor del centre universitari Tecnocampus/UPF (Mataró) que la va animar a sumar-se al programa Reimagine Textil, concebut per donar impuls a projectes innovadors en el sector tèxtil. Després d'un exercici conjunt de brainstorming, van decidir llançar New Pasture, un projecte empresarial centrat en la realització de productes de disseny a partir de feltre, un teixit que no necessita ser teixit per a la seva fabricació, ja que les capes de fibres s'aglomeren simplement mitjançant un procés de premsat a base de vapor i pressió. "Això ens permet elaborar infinitat de productes", explica la fundadora de New Pasture, que el passat octubre va ser guardonada amb el premi Reimagine Textil 2025 en la categoria Sostenibilitat i Economia circular.

Una taula parada amb diversos objectes confeccionats amb llana New Pasture design

En la seva fase inicial, New Pasture ha apostat per la producció de tres línies de productes dirigides al canal horeca (hotels i restauració): parament de taula (estovalles, posagots, fundes de botella termoreguladores, servilleters); il·luminació (llums i pantalles) i tapissos acústics per a la insonorització de locals i restaurants. "Ens dirigim principalment a restaurants d'alt nivell, sobretot del Pirineu, amb decoració rústica, que vulguin diferenciar-se", detalla.

Per a Porté, està clar que l'objectiu de New Pasture és revaloritzar la llana ovina a través del disseny i de l'art, transformant-la en productes funcionals i sostenibles que aportin calidesa i benestar. "Els nostres productes optimitzen moltes de les propietats de la llana: entre d'altres, és termoreguladora, tant de fred com de calor; aïllant, antimicrobiana, ignífuga, a més de orgànica i biodegradable, i té una elevada practicitat i durabilitat, ja que es renta simplement amb aigua freda", explica.

De senzilla producció

D'altra banda, des de New Pasture han desenvolupat un procés de mecanització (Wool pow) per processar la llana i transformar-la en un fertilitzant de fàcil aplicació en agricultura i jardineria, que aporta molts nutrients i té una gran capacitat de retenció d'aigua.

"El que volem és utilitzar la llana com a motor de reivindicació de la ramaderia ovina", explica Porté, convençuda del paper fonamental de la ramaderia extensiva a l'hora de preservar l'equilibri mediambiental i la biodiversitat, a més de protegir dels incendis forestals. Per aquest motiu, creu que les Administracions haurien de proporcionar solucions urgents al problema de la llana residual, que afecta des de fa anys tots els ramaders d'Espanya, i d'Europa en general. "L'esquilada de les ovelles genera aproximadament 200.000 tones de llana anuals a Europa, i la meitat de la qual es descarta", assegura l'emprenedora, citant xifres d'un informe publicat per EFE Verd el 2023. "És un residu que tindràs sí o sí, perquè les ovelles s'han d'esquilar un cop l'any, especialment en llocs on fa tanta calor a l'estiu, com Catalunya".

Una petita làmpada produïda amb llana New Pasture design

L'única llana que troba avui una sortida comercial en el sector tèxtil és la procedent d'ovella merina, concentrada a Austràlia en la seva totalitat. La resta de llana, considerada un subproducte ramader, està prohibit enterrar-la i la seva biodegradació és molt complicada, forçant els ramaders a assumir els costos d'emmagatzematge.

Per revertir la situació i començar a donar-li valor social i econòmic a la llana, el 2023 es va crear la European Wool Exchange Foundation (EWE), una fundació sense ànim de lucre que aglutina un centenar d'associacions i empreses vinculades al sector interessades en l'economia circular de la llana i en el seu retorn a la nostra societat com un recurs valuós amb múltiples usos, en lloc de com un residu orgànic desatès.

Una de les seves principals iniciatives ha estat la instauració del 9 d'abril com a Dia Europeu de la Llana, una data simbòlica per posar el focus en la llana Europa i defensar-la no només com a matèria primera, sinó com a element reivindicatiu del desenvolupament local sostenible. Porté està orgullosa d'aportar el seu gra de sorra en aquest sector tan estimat, i això compensa els riscos que ha hagut d'assumir fins ara. "Hi ha dies de tot. Però no hi ha millor màster que emprendre", conclou.