Així és una Barnahus per dins: la xarxa que atén més de 3.000 casos de violència sexual a menors a Catalunya
Hi ha més víctimes dones i en la franja d'entre els 12 i 17 anys
El sistema vetlla per impedir la revictimització dels infants i adolescents
Més informació: La Generalitat accelera l'obertura de 12 centres per atendre menors víctimes d'abusos sexuals
Notícies relacionades
Escoltar, confiar i protegir, tres passos per oferir a un menor la possibilitat d'explicar el seu relat sense sentir-se jutjat davant els fets que narra. Ana Belén Jarillo obre les portes de la Barnahus del Prat de Llobregat, plena de colors pastel que conviden a la calma, malgrat els casos que es tracten cada dia relacionats amb la violència sexual en menors.
La xarxa Barnahus ha aconseguit ampliar-se i consolidar-se arreu de Catalunya des de la seva projecció el 2016 fins avui, amb 13 centres on s'han atès 3.080 casos al llarg de 2025. Un increment respecte a 2024, quan es van registrar 2.897 casos, que respon a l'estabilització del projecte i recull els fruits que s'han fet en matèria de prevenció.
Més casos entre dones
Dels 3.080 casos, un 21,6% afecta els homes, mentre que el 78,2% es dona en dones. A més, la porta d'entrada més habitual és l'àmbit de la salut, amb un 24,3% dels casos, i l'educatiu, des d'on es deriva el 20,2% dels expedients. Alhora, el 53% dels individus va patir aquesta violència en l'àmbit extrafamiliar, i el 40,8% es va donar en el cercle familiar.
Un llibre divulgatiu que s'utilitza a la xarxa Barnahus, al Prat de Llobregat. Barcelona
Pel que fa al rang d'edat, gairebé no hi ha hagut canvis significatius entre 2024 i 2025, de manera que la franja més afectada continua sent entre els 12 i 17 anys, amb un 43,1%. En segon lloc, els menors de 4 a 7 anys, amb un 28,3%; i, a continuació, de 8 a 11 anys es xifra en el 23,2%. Finalment, hi ha un 5,4% dels casos que afecten nadons de 0 a 3 anys.
Per centres, quedaria de la següent manera: Barcelona (476); El Prat de Llobregat (410); Terrassa (318); Girona (261); Granollers (224); Tarragona (223); Vilanova i la Geltrú (199); Badalona (176); Mataró (163); Lleida (157); Manresa (146); Tortosa (73); i la Seu d'Urgell (48).
Palanca de canvi
La xarxa es va materialitzar el 2023 amb la inauguració de les instal·lacions de Tarragona després d'adoptar el model europeu i, fa tot just un any, El Prat de Llobregat va obrir les seves portes. Ideat com una palanca de canvi, l'objectiu era posar la persona afectada al centre dels recursos i no desdoblar tràmits o repetir testimonis a totes les instàncies de l'administració pública per evitar la seva revictimització.
La batuta queda a càrrec de la Direcció General de l'Atenció a la Infància i l'Adolescència, del Departament de Drets Socials, en coordinació amb les conselleries de Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.
Així, la planta queda distribuïda en diversos espais insonoritzats, com sales d'espera, una altra d'avaluació mèdica i per a les proves preconstituïdes, llocs dedicats a les sessions de psicoteràpia, el cubicle dels Mossos d'Esquadra o les pròpies oficines de l'equip psicosocial.
Sala d'examen pediàtric als menors a la Barnahus del Prat de Llobregat Barcelona
Aprendre a dir 'no'
Tal com explica Jarillo, coordinadora tècnica de la Barnahus i membre de Suara Cooperativa, "hi ha una millora" i "es facilita la integració, perquè al final parlem un mateix llenguatge: posar el nen o la nena al centre, valorar les seves necessitats i atendre-les el més adequadament possible", com fan els dimarts a la reunió interdisciplinària.
A cada racó hi ha plantes, joguines, llibres com El teu cos és teu o Respira, materials amb què els menors s'entretenen i, alhora, expliquen als especialistes què els ha passat. El propòsit és proporcionar-los una zona de confort on parlin lliurement i curin les seves ferides, amb múltiples recursos i fins i tot teràpia de jocs amb els dos gossos de la casa, la Dana i la Chía.
Dana i Chía, els gossos per a teràpia de jocs a la Barnahus del Prat de Llobregat Barcelona
La xarxa s'activa a partir dels senyals que donen els infants o adolescents a les seves escoles, consultes mèdiques o diferents ambients, que es notifiquen i es traslladen a la coordinació interdepartamental dels professionals de la Barnahus. A posteriori, es fa l'acollida del menor i la seva família al centre de referència, s'explora el context en què viuen i la psique del menor, i de constatar-se els fets, s'avança en el procediment judicial.
"Si hi hagués una sospita, com a adult, és important explorar el context del nen o la nena, veure com està en els diferents ambients i quines conductes desenvolupa", detalla la responsable del Prat de Llobregat, tot i que recorda que serà el centre i els seus treballadors els qui s'encarregaran de recollir les diferents proves. Tot plegat, es farà amb un binomi de referència: un psicòleg i un treballador social.
Pel que fa a les revelacions, aconsella no forçar-les, en tot cas, cal "crear espais de confiança" per evitar la reticència dels menors i que s'expressin lliurement. "Cal treballar en límits, per exemple, que coneguin els límits del seu cos o saber dir no", exemplifica, per aconseguir prevenir i acompanyar el menor. A més, la Generalitat posa a disposició de la ciutadania recursos per fer consultes, com la plataforma TotOk, amb números confidencials per parlar amb tècnics especialistes, o el telèfon Infància Respon 116111.
Ana Belén Jarillo, coordinadora tècnica de la Barnahus del Prat de Llobregat Barcelona
Anàlisi de dades
Quan va obrir el centre, hi havia curiositat. Els veïns es preguntaven què passava, a què es dedicaven, i descobrien quina era la raó de la seva existència, recorda la coordinadora. Atén tota la població del Baix Llobregat i el nombre de persones ateses s'ha multiplicat aquests darrers mesos. Entre gener i setembre d'aquest any, van atendre 410 casos, dels quals un 83% corresponien a dones i un 17% a homes.
En consonància amb altres centres, la via d'entrada era majoritàriament per Salut (174 casos); Educació (79) i la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) (74); mentre que els fets es van donar més en l'àmbit extrafamiliar (203) i en el cercle familiar va arribar als 188. Així mateix, les edats més ateses són entre els 10 i 15 anys, tot i que hi ha pics apreciables als 4 anys (7,30%) i als 7 anys (8,38%).
Joguines a l'abast dels menors que són atesos a la Barnahus del Prat de Llobregat Barcelona
"La victimització sexual travessa totes les cultures i estrats socials, també afecta el gènere a l'hora d'identificar-se com a víctima i superar estereotips per poder-ho denunciar. Una altra qüestió és que, amb les Barnahus, podem analitzar totes aquestes dades", explica. Gràcies a la sistematització i aglutinació de xifres, es podrà identificar patrons i aconseguir una major prevenció en la població.
![Niños DGAIA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/08\/14\/vida\/1003742681606_15014851_320x180.jpg"])
Contra el silenci
En diàleg amb aquest mitjà, Teresa Llorens, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, és clara: "La detecció de casos per a nosaltres és un valor molt important, perquè vol dir que posem sobre la taula un fet que s'ha silenciat o amagat per vergonya, també per por o per mala intenció. Ens importa fer aflorar aquesta realitat i que la societat sigui molt conscient de la violència que pateixen".
Acostumada a capejar temporals, parla de la integració del servei de tantes àrees, tan diferents, com el modus operandi de la pròpia Conselleria de Drets Socials i Inclusió, que bé atén qüestions en matèria d'infància i persones grans, com de migració o vulnerabilitat: "No dic que sigui fàcil, però és una feina transversal que és imprescindible".
Remodelació
El model Barnahus, ideat a Islàndia com la casa dels nens, afronta la seva estabilització a Catalunya, però per això recorrerà a la remodelació o reubicació d'alguns dels seus centres. Llorens avança que les obres es faran a Tortosa, Mataró, Terrassa i Manresa, a través de fons europeus Next Generation.
Teresa Llorens, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, a la seu de Drets Socials i Inclusió Barcelona
La violència també és carn de canó en els debats polítics, però la secretària confia en el consens polític per a la protecció dels menors. "Aquest projecte té solidesa i les dades reflecteixen que les agressions sexuals en edats molt primerenques és una realitat, per tant, ho hem d'abordar i, fins ara, ningú no ens ha criticat per la posada en marxa de les Barnahus". La missió és "erradicar" aquesta xacra.
Estabilització i futur
Preguntada per aquest mitjà, Llorens va parlar sobre la polèmica que ha sorgit sobre la manca de treballadors. A partir de les xifres del Departament, hi ha més de 100 persones dedicades al servei i, a partir del procés d'estabilització pública, hi ha vuit places cobertes amb persones noves i altres 11 vacants, en procés de selecció. "L'impacte ha estat limitat i estem ajustant i cobrint la plantilla", assegura.
La unificació territorial permetrà, a la llarga, fer una anàlisi profunda del sistema. "A partir de la lectura que en fem, traçarem línies d'actuació en un futur més que immediat", apunta, amb el propòsit de "sensibilitzar al màxim" la societat i, així, destapar els casos de violència que es produeixin. Tot plegat, per tal de preservar el desenvolupament i el futur d'aquests menors.
Un dels professionals integrants de l'equip multidisciplinari de la Barnahus del Prat de Llobregat Barcelona
