Diagnòstic de la tuberculosi després del brot al Camp Nou: hi ha 1.174 casos a Catalunya

La tuberculosi pren protagonisme en el terreny mediàtic de Catalunya arran de dos casos sonats: el brot de l'institut ocupat de Badalona i, aquest 5 de novembre, amb un altre focus entre els treballadors de les obres del Camp Nou. Una malaltia de la qual hi ha confirmats 1.174 individus al territori i que afecta més la població vulnerable i migrant. 

El nombre de casos registrats fins a la data és lleugerament inferior als apuntats en el mateix període de l'any passat, assenyala la Conselleria de Salut en resposta a aquest mitjà. Aleshores, hi havia 1.230 casos. A partir de l'anàlisi de dades, s'estableix que la infecció està més present en homes (65%) i en població no autòctona (64,5% dels casos). 

Catalunya mobilitza els hospitals davant el brot de xarampió provocat per antivacunes

Precarietat social

Amb això, cal assenyalar que s'associa més freqüentment a la precarietat social (36,4%) i als hàbits tòxics, com el tabaquisme (31,4%) i l'abús d'alcohol (10,5%). Una radiografia en la qual Adrián Sánchez Montalvá, especialista en Medicina Interna i Infectologia de l'Hospital Vall d'Hebron, suma un altre detall: gairebé la meitat dels casos que hi ha a Barcelona són extrapulmonars.

La tuberculosi està causada pel bacil tuberculós, una bactèria que afecta els pulmons i, com explica l'especialista, aquesta variant representa la majoria d'infectats al planeta. Tot i així, també existeix l'afectació extrapulmonar, aquella que causa greus danys a la resta de l'organisme i on la Ciutat Comtal presenta índexs alarmants. 

Prenguent una mica de distància, cal assenyalar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que 1,25 milions de persones van morir a causa de la tuberculosi el 2023, incloses 161.000 persones amb infecció pel VIH. A més, es calcula que la van contreure uns 10,8 milions de persones, de les quals sis milions eren homes i 3,6 dones, a banda d'1,3 milions de menors. 

Primera causa de mortalitat

La malaltia, que sembla portada de temps passats, està més present que mai. Representa la primera causa de mortalitat pel que fa a les malalties infeccioses, per davant de la malària o el xarampió, i només va ser desbancada per la covid-19 durant la pandèmia.

El que marca la diferència, assenyala l'especialista, és el nivell de desenvolupament en matèria sanitària dels països: mentre que en altres latituds hi ha 300 casos per cada 100.000 habitants, a la regió només hi ha deu casos per 100.000 persones. "A Catalunya és una malaltia controlada", determina. 

Hi ha un control ferri i, ràpidament, els protocols de seguiment s'activen davant qualsevol mínima sospita, com ha passat amb la plantilla que treballa a les obres de la remodelació de l'estadi del FC Barcelona. Tot i aquesta vigilància en matèria de salut pública, Sánchez indica les qüestions en què cal prioritzar els recursos: l'acompanyament en el tractament. 

Micrografia electrònica d'escombratge de partícules de Mycobacterium tuberculosis (acolorides en vermell i groc), la bactèria que causa la tuberculosi Europa Press / CSIC

El Raval

A Barcelona, la incidència és més alta que la resta de ciutats i hi ha barris especialment afectats, com el Raval: "Aquí entren en joc molts factors, d'una banda, hi ha un alt percentatge de població migrant que ve de països amb una alta incidència de tuberculosi; també, hi ha un índex de pobresa superior que en altres zones". 

La manca de recursos provoca l'amuntegament a les llars i, amb més probabilitat, el consum de drogues i que hi hagi una taxa més alta d'infecció per VIH, detalla. Factors que redunden en la transmissió més ràpida de la bactèria, ja que, com explica el metge, aquest patogen pot estar latent en el cos de l'individu que viatja des de llocs on hi ha més casos i, davant el canvi de dieta o l'estrès pel canvi en el ritme de vida, comença a desenvolupar-se. 

Símptomes

Els símptomes més clars són els següents: tos aguda, esput —normalment, tos amb sang—, la pèrdua de pes o la sudoració nocturna i la febre associada. "L'espectre de la malaltia és molt ampli i, en el cas de la població migrant, la incidència és superior per factors que no poden controlar, per exemple, que hi hagi més exposició als seus països d'origen", explica. 

A Espanya, la taxa d'incidència de la tuberculosi ha crescut fins als vuit casos per cada 100.000 habitants el 2025, recull la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica. En paral·lel, les estimacions de l'OMS recullen que el 56% dels casos analitzats el 2024 corresponen a cinc països: l'Índia (26%), Indonèsia (10%), la Xina (6,8%), Filipines (6,8%) i el Pakistan (6,3%). 

En tot cas, l'informe especifica que les regions del sud-est asiàtic acumulen el 45% dels casos, seguides per l'Àfrica amb el 24%, i un 17% al Pacífic Occidental, mentre que a l'Europa de l'est es recull un 8,6%, a Amèrica un 3,2% i a Europa un 2,1%. 

Cas Camp Nou

Davant aquest diagnòstic mundial, l'especialista indica que "no seria desgavellat" que els treballadors del Camp Nou, en la seva majoria portats per la contractista turca Limak, "tinguessin la malaltia en arribar a Espanya o que la desenvolupessin per l'estrès laboral". Atès aquest context, és crucial cuidar el llenguatge, enfocar la prevenció i l'acompanyament dels pacients per evitar-ne l'estigmatització.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va confirmar que una persona de l'equip tècnic que treballa en la remodelació la patia, per la qual cosa es va estudiar 23 persones del seu cercle més proper, a l'espera dels resultats que certifiquin si pateixen la malaltia. "El tractament és altament eficaç, per sobre del 95%", assenyala.

Seguiment dels pacients

Tot i que es proporciona la medicació i hi ha una curació garantida, el principal obstacle és el seguiment. La persona afectada ha de prendre entre quatre i nou pastilles al dia durant els següents sis mesos, una constància que requereix d'una atenció gairebé diària.

"Tenint en compte que afecta col·lectius vulnerables, tenim pèrdua de seguiment i, a més, no som capaços de transmetre la importància que té que continuïn amb això", indica. 

Aquest va ser el temor principal del brot de tuberculosi a l'antic institut municipal B-9, a Badalona. L'Hospital Can Ruti advertia dels perills sanitaris que comporta el desallotjament forçós de l'edifici, el qual està ocupat des del juny de 2023, a causa de la pèrdua de contacte amb els vuit individus que, a l'octubre, continuaven en tractament.

"Generar vincle"

"El principal és generar un vincle amb el pacient i fer-lo partícip de les decisions, la qual cosa millora molt l'adherència de les persones per a la curació", manté Sánchez. Per tant, calen "molts recursos", com metges, infermeres especialitzades i agents comunitaris, que puguin desplaçar-se als domicilis i fer visites regulars.

Una altra qüestió prioritària a l'hora d'abordar aquests pacients és el suport econòmic. Donada la precarietat, continuen anant a treballar i això pot provocar una major propagació de la malaltia i, al mateix temps, l'oblit del tractament. "És una malaltia que es controla mitjançant el tractament precoç per trencar la cadena de transmissions", determina. 

A Vall d'Hebron investiguen diverses línies, sobretot la relacionada amb l'optimització dels fàrmacs i una major adherència en l'individu. Entre els objectius, hi ha "simplificar el tractament perquè duri tres mesos", com una inversió a llarg termini per aconseguir la seva efectivitat i que, amb això, es generalitzi entre la població afectada. 

Protocols de Salut

L'impacte de la pandèmia de la covid-19 va portar preocupació. La sobrecàrrega del sistema posava en perill la detecció i tractament de les persones afectades i, d'altra banda, s'estima que els moviments migratoris implicarien canvis en l'epidemiologia de la malaltia, expliquen des de la Conselleria de Salut.

En aquest sentit, l'Agència de Salut Pública de Catalunya va implementar el 2022 noves estratègies per reforçar el protocol habitual. Les més rellevants van ser l'abordatge específic de les vulnerabilitats en les persones migrants i la identificació de cadenes de transmissió mitjançant la vigilància genòmica, amb dos programes específics.

L'any 2024, hi va haver 1.887 seqüenciacions genòmiques que van aconseguir un total de 178 agrupacions de casos. També, hi va haver un abordatge específic de 244 casos de tuberculosi d'elevada vulnerabilitat, així que el seguiment va anar acompanyat d'accions de sensibilització i promoció comunitària en què van participar 1.104 persones.