Ocultes i a tres metres: així pressiona un grup antiavortista a una clínica, tot i la llei catalana

Dos dones estan assegudes darrere d'uns contenidors. Les mans envolten un rosari i sostenen una carpeta amb fundes plenes d'oracions. Deixen a la vorera les bosses i els paraigües davant qualsevol contratemps, tot i que el sol brilla sobre els seus caps, i aguanten en aquest costat de la carretera, tot i la pudor de les restes, perquè així eludeixen la llei catalana, tot i estar resant davant la Clínica Dalmases. 

La conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya va determinar al febrer de l'any passat una resolució per tal d'impedir als col·lectius antiavortistes manifestar-se davant les portes de la clínica, deixant una distància prudent i evitant el contacte visual amb aquelles pacients que exerceixen el seu dret a la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), a banda de determinar que els elements i consignes no siguin visibles ni audibles. 

La Generalitat de Cataluña prohíbe a los grupos antiabortistas concentrarse ante las clínicas

Penes d'entre tres mesos i un any

Malgrat el dictamen que va emetre la direcció general d'Administració de Seguretat, la mesura en el dia a dia té diversos forats. És més, l'Estat va modificar el Codi Penal l'any 2022 per penalitzar l'assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques, basant-se en què un 89% de les dones que van acudir als centres se sentien assetjades i un 66% amenaçades, per la qual cosa s'establien penes de tres mesos fins a un any. 

Al respecte, l'advocada Núria González explica a aquest mitjà que, en primer lloc, no és necessari comunicar les concentracions quan són menys de 20 persones, emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió. Alhora, les organitzacions s'emparen en el voluntariat dels seus membres per evitar comunicar oficialment aquest tipus d'actes i, així, evitar ser rebutjats per l'autoritat competent: "Utilitzen la gent i els seus logos". 

Cartell de l'organització antiavortista 40 dies, davant d'una clínica on es practica la interrupció voluntària de l'embaràs. SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

En tot cas, caldria habilitar un cordó policial gairebé "permanent", al·ludeix, una qüestió més que improbable, per la qual cosa les dones es veuen exposades a la violació del seu dret a la intimitat i lliure decisió. "Les dones no solen denunciar aquestes concentracions perquè només volen superar tot aquest procés, i gairebé no hi ha denúncies al respecte", lamenta.

Ordre d'allunyament

Sense un seguiment ni una queixa formal, els antiavortistes trampegen la llei i es cenyeixen al guió: no ser vistes ni escoltades... normalment. Des de la Clínica Dalmases asseguren que viuen amb aquest assetjament des de fa "quatre campanyes", és a dir, quatre anys que, segons el moment litúrgic, s'intensifiquen més o menys. "Pots ser religiós, però és una opinió davant el que està establert dins del marc de la llei", remata una treballadora.

Hi ha una ordre d'allunyament contra l'organització després dels diferents aldarulls haguts en el passat. Asseguren que s'han interposat denúncies i s'ha requerit la presència policial davant els atacs verbals i, fins i tot, l'estrebada que feien a les dones que entraven al centre situat al barri barceloní de Sarrià. Un comportament que, davant l'actuació de la justícia, ha minvat. "No hi ha res a fer, això s'ha d'aguantar així", lamenta.

"Si estiguéssim davant d'una església manifestant-nos contra els abusos a menors que cometen els capellans, ja et dic que ens desallotjarien en deu minuts", critica. Diuen que només resen, però només veure apropar-se una dona a les portes de la instal·lació, comencen a cridar les seves consignes, adverteixen. A més, incompleixen la llei de protecció de dades, argumenten, ja que fan un seguiment d'aquestes persones cada cop que entren i surten de la clínica. 

Estas son las comarcas catalanas donde (todavía) es imposible abortar

"Mirem a terra"

Una vianant agafa breument les mans d'una de les voluntàries antiavortistes i li diu: "Gràcies per resar". La resta passegen i miren la conversa que es produeix darrere els contenidors, sense immutar-se. Ja formen part del paisatge. "El nucli dur ens dona els materials, s'ocupen dels cartells i nosaltres, com a voluntaris, agafem el carretó preparat", diu una de les integrants de l'entitat d'origen estatunidenc 40 Dies per la Vida.

A la pàgina web, la plataforma comunica en quines ciutats actua. A Barcelona, tenen tres punts distribuïts davant la Clínica EMECE, a Dalmases i a Aragó. En cada apartat, es pot veure quins dies "de la campanya" estan ocupats i, a més, hi figura la frase següent: "El sistema controlarà que no es reuneixin a la campanya més de les 19 persones legalment establertes". Un cop més, com afirmava l'advocada, juguen amb el límit legal per no ser denunciats a les autoritats. 

Vista de la pàgina web de l'organització 40 dies per la vida, on es donen recomanacions per eludir la llei 40 dies per la vida

Al límit legal

Arran dels aldarulls que provocava l'organització, la conselleria va decidir publicar la resolució. Sabent que estan sota la lupa, tenen diversos apartats, com "Vigília 100% legal", per assessorar els usuaris sobre què han de fer davant les clíniques. Determinen que hi ha un "sacrifici modern de nens" o que es "peca" davant aquesta decisió, i també parlen dels eufemismes que s'utilitzen per referir-se a l'avortament.

Tanmateix, no aporten subvencions directes a aquestes dones que, asseguren, pequen. En tot cas, ofereixen "ajuda" en una secció en què remeten a una sèrie d'associacions de caràcter religiós en algunes comunitats autònomes, que no totes. Per contra, demanen donacions i han habilitat una botiga virtual amb vestuari a la venda per aconseguir finançament.

Garantizar el aborto: el principal derecho de la mujer que todavía se vulnera en Cataluña

"El de dalt ho sap tot"

Més enllà de les consignes antiavortistes publicades, no s'aborden les múltiples qüestions a què s'enfronta una dona que desitja interrompre el seu embaràs: el dret a l'autodeterminació, el perill que pugui córrer la seva vida o una malformació vinguda del nadó, o les agressions sexuals. Davant aquestes preguntes, les dues voluntàries que romanen davant la clínica, Montse i Júlia —noms ficticis—, només tenen una resposta: "No ho sé, només sé que el de dalt ho sap tot". 

Què passa davant les morts per avortaments clandestins? L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que hi ha 33 milions d'avortaments perillosos, sobretot als països en vies de desenvolupament, i cada any entre un 4,7% i un 13,2% de les morts maternes es deuen a aquesta pràctica. A les regions desenvolupades, la taxa és de 30 defuncions per cada 100.000 avortaments perillosos, mentre que en llocs sense garanties, unes 220 morts per cada 100.000 avortaments.

Membre del grup antiavortista que resa davant una clínica a Barcelona SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

"No m'agradaria veure'm en el seu cas"

"No és una mesura segura per a la dona perquè, psicològicament, la gent no és conscient del mal que es fa... No tinc respostes per a tot, tampoc m'agradaria veure'm en el seu cas, però crec que hi ha altres solucions", diu Montse. La voluntària té disponibilitat horària -tot i que no especifica a què es dedica-, i una família formada per set fills. Quan se li pregunta quins suports donen, es remet a cases religioses i d'acollida per convèncer les pacients de continuar amb l'embaràs. 

Cap de les dones que acudeix a la clínica ha vingut a parlar amb elles, confirmen. "L'avortament és treure's un problema, però d'una manera molt agressiva. Jo crec que els fills es conceben des de l'amor, estant d'acord amb la teva parella, i que és una cosa volguda. El sexe no és un esport ni un divertiment, i ara als ulls del món l'avortament està considerat com... gairebé és un dret. Però som responsables dels nostres actes, i no dir 'em trec un problema de sobre'".

L'informe Estadística d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) de Catalunya, 2023 estableix que hi ha 103.097 interrupcions a tot el territori, cosa que suposa un augment del 4,8% respecte al 2022, i la regió presenta la taxa més elevada, de 14,92 IVE per cada 1.000 dones. Unes dades que tornen a la palestra de l'actualitat a causa de l'enfrontament polític entre Govern i oposició per les llistes d'objectors de consciència. 

Façana de la clínica Dalmases, a Sarrià, on es concentren els col·lectius antiavortistes SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Acompanyar en la decisió

A mitjans d'octubre, el president Pedro Sánchez va anunciar que s'iniciaven els tràmits per blindar l'avortament a la Constitució, com va fer França el març de 2024, convertint-se així en el primer país del món que l'incloïa a la seva Carta Magna. Cada avortament respon a unes circumstàncies úniques.

Silvia Arévalo, obstetra especialitzada en medicina i cirurgia fetal de l'Hospital Vall d'Hebron, ho té clar. "Cadascú té les seves històries i em semblen molt injustos [en referència als antiavortistes]. És legal, i punt", sosté. Posa un exemple: una testimoni de Jehovà va decidir donar a llum, tot i saber que el fetus moriria: "Hem d'acompanyar en la decisió que es prengui. La decisió és seva", conclou.

En declaracions a aquest mitjà, una jove relata com va ser la seva experiència en una unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). Va anar a una primera visita amb la seva mare i li van programar una segona per fer l'IVE, on la gestió va ser "rapidíssima" i "sense qüestionar-se".

"Tampoc em van obligar a escoltar cap batec ni a mirar la pantalla, i em van donar un telèfon per si em passava alguna cosa o tenia qualsevol dubte", un suport des de l'administració pública. Després de tres dies de reflexió, va prendre el mètode farmacològic i va avortar, sense ser perseguida ni jutjada durant el procés.