No ho sabies: aquesta és la paraula catalana que s'utilitza per dir que una persona és tonta

Ens agrada emprar paraules catalanes perquè formen part natural del context cultural i social en què informem, aporten precisió i reflecteixen la realitat lingüística del territori.

Tanmateix, aquest ús es fa de manera selectiva i justificada, contrastant sempre la informació per evitar confusions i garantint que el lector comprengui el significat en el conjunt del text. Lluny de ser un gest identitari excloent, la incorporació de catalanismes respon a criteris periodístics: exactitud, fidelitat a les fonts i riquesa expressiva. Aquests es compensen amb l'ús majoritari del castellà per mantenir claredat, rigor informatiu i accessibilitat.

Confirmat per la Generalitat i l'ATM: pugen els preus del transport públic a Catalunya per al 2026

La paraula catalana

La paraula 'tanoca' és un terme del català col·loquial que s'utilitza per referir-se a una persona poc espavilada, maldestra o d'escassa agudesa mental. No sol tenir un caràcter insultant, fort, sinó més aviat despectiu, lleu o burlesc i que apareix amb freqüència en registres informals i en converses quotidianes. 

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), es defineix com una persona 'curta d’enteniment, beneita'. Aquesta definició situa clarament el terme en l'àmbit de la manca d'agudesa intel·lectual, però sense la càrrega agressiva que tenen altres insults més durs. En la pràctica, el seu ús s'aproxima a expressions com ximple; encara que tanoca sol tenir un matís una mica més humorístic o indulgent, depenent del to i del context.

El sopar perfecte de Dani García amb només una llauna de tonyina: "És recomanable utilitzar tots els productes a temperatura ambient"

Alguns filòlegs apunten que podria derivar de formes expressives o familiars relacionades amb la maldestra o la manca d'habilitat, més que d'un terme culte o d'arrel llatina clara. Aquesta manca d'origen etimològic sòlid reforça la idea que es tracta d'una paraula nascuda en la parla popular, que es va consolidar per l'ús més que per una tradició literària antiga.

Altres paraules catalanes

En català existeixen diverses paraules d'ús col·loquial que, com tanoca, s'empren per descriure una persona considerada poc espavilada, encara que amb matisos.

'Babau' és un terme molt estès que designa algú ingenu o crèdul, fàcilment enganyable. O 'Tros d'ase', en canvi, és una locució clarament més despectiva; equivalent a dir-li a algú molt tonto o molt maldestre.

Altres paraules similars tenen un component més irònic o figurat. 'Capsigrany' que, originalment, és el nom d'un ocell, que s'utilitza en sentit metafòric per referir-se a una persona esbojarrada, poc sensata o que actua sense pensar.

Per la seva banda, 'pocatraça' defineix algú inepta o poc hàbil; encara que no significa tonto en sentit estricte, en el llenguatge quotidià s'empra sovint amb aquest valor.