Sortir a córrer a Catalunya: com passar de l'esforç al plaer sense rendir-te a la primera

Sortir a córrer pot semblar senzill, però gairebé sempre comença amb una petita batalla interna. La ment busca excuses, el cos protesta i el primer quilòmetre es fa etern. Tot i així, milers de persones a Catalunya han convertit aquesta incomoditat inicial en una rutina que els canvia l'ànim i l'energia. No corren per competir ni per moda, sinó per trobar un espai propi enmig del ritme diari.

Córrer no és només moure's: és aprendre a escoltar-se. Qui aconsegueix mantenir l'hàbit descobreix que el veritable repte no està a les cames, sinó al cap. La constància, la paciència i el respecte pel propi cos es converteixen en els millors aliats per transformar l'esforç en plaer. I, com tants runners saben ja, aquest canvi comença molt abans de calçar-se les sabatilles.

L'Hospital de Bellvitge descobreix una malaltia genètica del neurodesenvolupament similar a l'autisme detectada en 13 pacients

Com fer-ho?

La qüestió clau passa per guanyar-li la batalla a la ment. Davant la manca de condicionament físic, el cervell demanarà que s'aturi aquesta activitat per a la qual el cos no està preparat. Tanmateix, no cal deixar-se portar, sinó forçar la maquinària. Cal destacar que cal tenir cautela, no s'han de fer bogeries ni suportar dolors físics severs.

Cursa solidària Fun Run a PortAventura World Cedida

La clau és sentir-se còmode. Primer, les sabatilles han de ser especialitzades en running. Pel que fa a la vestimenta, els mitjons antilliscants són bons companys. També s'ha de portar roba còmoda per evitar rascades. A més, per distreure el cap, uns bons auriculars amb música o podcasts poden convertir-se en els aliats perfectes.

Com preparar-se?

De cara a començar amb l'hàbit de sortir a córrer, és positiu planificar uns dies i hores. D'aquesta manera, serà més fàcil fer-ne una rutina. L'inici ha de ser lent. Amb dos o tres dies a la setmana n'hi haurà prou. Més endavant es pot augmentar la freqüència. També és recomanable començar sobre sòl ferm, ja que és més senzill.

Una imatge d'arxiu de la cursa de Sant Silvestre REDES

Abans de fer l'entrenament és important apostar per aliments de fàcil digestió. Pa de motlle, fruita o cafè sol són bones opcions. Res que pugui complicar la cursa per problemes intestinals. D'altra banda, el cos respondrà millor si els hàbits nutricionals del dia a dia són bons. La màquina no funcionarà amb brioixeria.

On sortir a córrer?

Un dilema a resoldre és la ubicació dels entrenaments. El millor són zones espaioses, on no calgui esquivar persones per avançar. Els passeigs marítims de Barcelona, Girona, Tarragona o qualsevol municipi costaner de les províncies són molt bones opcions.

Una altra opció és utilitzar grans avingudes. A la capital catalana es pot utilitzar el clàssic de la Diagonal. A Girona, una bona opció és l'avinguda Josep Tarradellas i Joan. Tarragona té la Rambla Nova i Lleida l'avinguda de Catalunya. També són opcions correctes rutes que es trobin en zones rurals.

La paraula en llatí que encara s'utilitza a Catalunya: és molt comuna i confon als castellanoparlants

Constància i recompensa

La part més difícil no és començar, sinó continuar. Els primers dies pesen i qualsevol excusa serveix per ajornar la sortida. Però la constància, encara que sembli invisible al principi, acaba donant resultats. Quan el cos s'adapta, l'esforç es torna més lleuger i la ment comença a gaudir del procés. Córrer deixa de ser una obligació per convertir-se en una necessitat saludable, una manera d'alliberar tensió i ordenar pensaments.

Cada sessió aporta una petita victòria personal. No es tracta de batre temps ni d'assolir grans fites, sinó de mantenir el compromís amb un mateix. La recompensa arriba en forma d'energia, descans i benestar. Sortir a córrer és, al final, un diàleg entre la voluntat i el cos: un recordatori que el plaer també pot néixer de l'esforç constant.