Josep Tabernero nega el saqueig de Cellex i diu que la casa de Baqueira va ser un regal
El director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia declara com a investigat i assegura que Pere Mir li va regalar l’habitatge en vida, en el que va ser una "promesa verbal"
Contingut relacionat: Qui és qui al 'cas Cellex': la trama de desfalcaments que ha sacsejat la burgesia catalana
Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i un dels marmessors testamentaris de l’empresari químic i filantrop Pere Mir, ha declarat com a investigat davant la titular del Jutjat d’Instrucció 12 de Barcelona, que investiga la presumpta descapitalització de les fundacions Cellex i Mir Puig.
Tabernero —metge personal de Pere Mir durant anys i signant del seu certificat de defunció— ha respost a dues qüestions centrals: en quines circumstàncies va rebre un habitatge en una zona exclusiva de Baqueira-Beret i quin paper va exercir realment en la gestió de les societats i fundacions del llegat.
Una donació en vida
La defensa de l’oncòleg, encapçalada per l’advocat Pau Molins, sosté que la donació de la casa va ser realitzada verbalment en vida pel mateix Mir i que hi ha nombrosos testimonis que ho poden acreditar.
En la seva declaració, Tabernero ha afegit que l’immoble va ser un regal en agraïment per ser el seu metge personal i per la seva contribució en l’àmbit científic i de l’oncologia.
Josep Tabernero, director del VHIO, en una imatge anterior
Igualment, ha subratllat que el mecenes li va lliurar els fons necessaris per pagar els impostos que s’havien de pagar pel canvi de titularitat de l’habitatge.
Segons la seva versió, va ser una promesa verbal i, per tant, no existeix cap document que certifiqui el lliurament de la finca, ni tan sols en el testament.
Tal com va avançar Crónica Global, el registre cadastral revela que Tabernero va ser beneficiari d’una donació d’aquesta propietat, dos anys després de la mort del mecenes.
Segons consta en el citat registre, l’operació, que es va efectuar el 21 de gener de 2019, va ser orquestrada per Jordi Segarra qui, a través de la seva empresa Simex S.A., va facilitar el traspàs de la finca.
Josep Tabernero, director del VHIO, en una imatge anterior
El seu paper en l’entramat
La segona gran qüestió que havia de respondre era el seu grau de coneixement i participació en la gestió de l’entramat empresarial i fundacional.
La defensa sosté que no ha exercit cap càrrec d’administració, ni ha participat en la presa de decisions econòmiques.
Tanmateix, un informe de la Unitat Central contra el Blanqueig de Capitals dels Mossos d’Esquadra apunta que Tabernero tenia ple coneixement que Jordi Segarra estava desviant fons del patrimoni de Mir i que, per la seva posició com a marmessor i persona de confiança, “podria haver estat coneixedor del destí que Segarra estava donant a uns actius que, segons la voluntat del mecenes, havien d’haver acabat a la Fundació Cellex”.
![De izq. a derecha: Josep Taberneto, director del Instituto Oncológico del Vall d'Hebrón y Lluís Torner fundador y exdirector del Instituto de Ciencias Fotónicas (ICFO)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/19\/negocis\/1003742675133_14894322_320x180.jpg"])
El mateix informe recull que Tabernero va participar en reunions rellevants sobre la gestió del patrimoni, inclosa una celebrada a Londres amb el director de Banc Sabadell juntament amb Jordi Segarra i Juan Francisco Capellas --els altres dos marmessors--, en què es va acordar tramitar l’autorització de Tabernero per operar amb el compte de la Fundació Privada Cellex.
La defensa minimitza aquests extrems i sosté que, encara que el cercle de confiança de Mir disposava formalment de poders, aquests no s’exercien de forma efectiva i que les decisions econòmiques i financeres recaient exclusivament en Jordi Segarra.
Boi Ruiz, Andreu Mas-Colell i Pere Mir, al Centre Cellex
Un moment clau
La compareixença de Tabernero es produeix en un moment clau del procediment, tot just dies després que la jutgessa Myriam Linage ordenés de nou la intervenció judicial de les fundacions per part del Protectorat de la Generalitat i mantingués les mesures cautelars contra els marmessors.
La magistrada aprecia indicis d’administració deslleial i apropiació indeguda per un perjudici xifrat provisionalment en 6,2 milions d’euros.
![Boi Ruiz, Mas-Colell y Pere Mir, en el centro Cellex](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/04\/26\/negocis\/1003742652413_14486085_320x180.jpg"])
No obstant això, la defensa insisteix que existeix una confusió de base.
Expliquen que cal diferenciar entre: el patrimoni personal de Mir —canalitzat a través de dues fundacions privades radicades a Panamà i que no formava part del cabal hereditari— i el patrimoni del matrimoni Mir-Pàmies, la liquidació del qual sí que havia d’acabar a Cellex i Mir Puig.
Segons aquesta tesi, el patrimoni vinculat a les fundacions panamenyes es podia utilitzar amb qualsevol finalitat, i no estava jurídicament obligat a destinar-se als fins fundacionals a Catalunya. Una estructura, afegeixen, que va crear el mateix Pere Mir en vida.
La versió de Segarra
Per la seva banda, Segarra va negar davant la jutgessa l’espoli i va sostenir en la seva declaració que totes les operacions que va realitzar es van ajustar a les voluntats expresses del mecenes.
El principal sospitós va al·legar que Mir li va atorgar àmplies facultats per gestionar el seu patrimoni abans de morir, cosa que —segons la seva versió— l’habilitava per prendre decisions sobre les societats i fundacions vinculades al llegat.
Jordi Segarra, al costat del centre Cellex
El seu advocat va defensar que Segarra va iniciar el procés de liquidació de les fundacions panamenyes i que el 2017 va transferir 47 milions d’euros a Cellex i Mir Puig.
Al seu entendre, tenia plena capacitat per gestionar les societats espanyoles dependents d’aquestes fundacions panamenyes i per ordenar aquests moviments sense vulnerar la voluntat de Mir.
6,2 milions
Amb tot, la magistrada xifra en 6,2 milions d’euros el perjudici ocasionat a les fundacions per la gestió dels marmessors —principalment a Jordi Segarra—.
Una quantitat que els investigadors atribueixen a operacions alienes als fins fundacionals i que s’analitzen sota la sospita de delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda.
La causa posa el focus en diverses operacions patrimonials i immobiliàries realitzades després de la mort de Mir, quan el control del patrimoni va quedar en mans dels seus marmessors --Jordi Segarra, Josep Tabernero i Juan Francisco Capellas--, ara investigats.
