Les paraules catalanes tenen un encant molt particular. La seva sonoritat suau i rítmica, amb moltes vocals obertes, fa que resultin musicals a l'oïda. A més, moltes d'elles són molt expressives i concretes: en una sola paraula poden resumir idees o matisos que en castellà requereixen diverses. Per exemple, termes com enyorança transmeten nostalgia profunda, mentre que xivarri descriu un rebombori amb una vivacitat que, difícilment, es tradueix amb la mateixa força.
Un altre aspecte que enamora de les paraules catalanes és la seva capacitat de reflectir la cultura i el paisatge de Catalunya. Paraules com tramuntana (vent del nord) o sorra (arena) evocan directament l'entorn físic; altres com festeta o castanyada remeten a tradicions i celebracions locals.
La paraula catalana
La paraula catalana bocamoll s'empra per descriure algú que parla massa o que no sap guardar el que hauria de callar. És a dir, és una qualificació col·loquial que apunta a la indiscreció o a la verbositat excessiva. Per exemple, segons fonts populars, 'ser un bocamoll' s'entén com 'ser un bocamoll' en castellà, algú que diu el que no ha de dir.
Quant al significat més detallat, els diccionaris catalans el defineixen com 'que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerrà' (que diu fàcilment el que hauria de callar, que ho diu tot) i com a sinònim d'expressions com 'fluix de boca' o 'moll de boca'.
Origen
Respecte a l'origen etimològic de la paraula, els registres lexicogràfics assenyalen que deriva del compost boca més moll. En català, 'moll' pot tenir un sentit figurat de 'tendent', 'fluix' o 'suau', i en construccions com 'moll de boca' al*ludeix precisament a algú que 'no pot contenir la boca'. Per tant, bocamoll vindria a significar literalment 'tendent de boca', és a dir, 'amb la boca fluixa'.
Finalment, la paraula apareix documentada ja des del segle XV en usos catalans, i amb diverses variants. Per exemple, el diccionari català registra 'bocamoll, lla' com a adjectiu i substantiu que designa a la persona que no guarda un secret.
Altres expressions catalanes
Aquestes són altres expressions catalanes:
- Tocar el dos: dit utilitzat amb el sentit de marxar d'un lloc, prové de la deformació de la paraula dors, és a dir, esquena, i es referia a l'últim avís de partida de les diligències, quan es donava un cop de fuet als costats dels cavalls per emprendre el viatge immediatament.
- Afluixar la mosca: L'expressió, que defineix a qui es veu obligat a pagar alguna cosa a contracor. S'estableix un paral·lelisme entre el diners i una mosca caçada al vol, i al·ludeix al fet que, si es deixa d'apretar la mà, l'insecte marxarà volant i no hi haurà manera de recuperar-lo; igual que passarà amb els diners lliurats.
- Estar carregat de punyetes: Aplicada a les persones molt escrupoloses o plenes de manies, la frase deriva dels punts de punta o brodats de les mànigues de les togues, anomenats punyetes. Per la qual cosa es va començar a fer servir, també, per referir-se als qui feien raonaments poc comprensibles i als qui mostraven recels i plens de miraments.
- Ser un setciències: Dit aplicat a qui presumeix de tenir més coneixements dels que realment posseeix, l'expressió es refereix a les set disciplines en què es dividia el saber humà a l'Edat Mitjana: el trivium (la gramàtica, la retòrica i la dialèctica) i el quadrivium (la música, l'astronomia, l'aritmètica i la geometria).
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial