La paraula catalana que expressa una gran ràbia: intraduïble al castellà

A la llengua catalana existeixen moltes expressions carregades de força visual i emocional, però poques tan potents com treure foc pels queixals. Literalment significa 'treure foc per les muel·les', una imatge que, tot i semblar absurda, a primera vista, condensa de manera molt eficaç una emoció universal: la ràbia desbordada. Quan algú 'treu foc pels queixals', no està simplement molest; està tan enfurismat que és capaç d'escopir flames per la boca. En espanyol, l'equivalència més propera seria 'fer xispes', 'aquesta que mossega' o 'treure foc pels ulls'.

L'exclusiu hotel de la Costa Brava que enamora Lady Gaga: una vila de 90 anys residència d'estrelles

El terme queixal en català significa, literalment, 'mola' o 'dent gran', i prové del llatí vulgar capseum, relacionat amb el concepte de mandíbula o maxil·lar. La frase, en unir foc amb dents, crea una metàfora física de la ràbia: una persona tan airada que el foc li brota per la boca, símbol universal de la còlera.

Possible origen

Alguns estudiosos de la fraseologia catalana associen aquesta imatge a l'imaginari popular dels dracs que escupen foc, presents en llegendes medievals com la de Sant Jordi, patró de Catalunya. En aquest context, la metàfora del foc i la boca esdevé, doblement, significativa: el foc com a energia destructiva i purificadora, i la boca com el canal per on la ràbia es manifesta amb crits, insults o exclamacions. Així, l'origen simbòlic de treure foc pels queixals està profundament arrelat a la cultura mediterrània, on les emocions s'expressen amb intensitat i les metàfores corporals són freqüents.

La casa modernista convertida en un exclusiu club privat: "Només accessible per a socis"

Encara que el seu origen exacte no està datat amb precisió, els diccionaris de frases fetes i els corpus lingüístics catalans, com el PCCD (Corpus Paremiològic Català Dites.cat), ja el registren a començaments del segle XIX. El seu ús ha perdurat fins avui tant en el parlar quotidià com en els mitjans de comunicació. És habitual llegir-lo en titulars o columnes d'opinió per descriure a polítics, esportistes o ciutadans que reaccionen amb indignació davant una injustícia o un agravi.

Altres expressions catalanes

Aquestes són altres expressions catalanes:

• Tocar el dos: dita utilitzada amb el sentit de marxar d'un lloc, prové de la deformació de la paraula dors, és a dir, esquena, i es referia a l'últim avís de partida de les diligències, quan es donava un cop de fuet als lloms dels cavalls per emprendre el viatge immediatament.
• Afluixar la mosca: L'expressió, que defineix a qui es veu obligat a pagar una cosa en contra seva. S'estableix un paral·lelisme entre el diners i una mosca capturada al vol, i al·ludeix al fet que, si es deixa d'apretar la mà, l'insecte marxarà volant i no hi haurà manera de recuperar-lo; igual que passarà amb els diners entregats.
• Estar carregat de punyetes: Aplicada a les persones molt escrupoloses o plenes de manies, la frase prové de les puntes de puntes o brodats de les mànigues de les togues, anomenades punyetes. Per la qual cosa es va començar a usar, també, per referir-se a qui feien raonaments poc comprensibles i als que es mostraven recelosos i plens de miraments.
• Ser un setciències: Dita aplicada a qui presumeix de tenir més coneixements dels que realment posseeix, l'expressió es refereix a les set disciplines en les quals es dividia l'ensenyament humà a l'Edat Mitjana: el trivium (la gramàtica, la retòrica i la dialèctica) i el quadrivium (la música, l'astronomia, l'aritmètica i la geometria).

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial