¿Qui ment? Assumptes Interns contradiu als investigadors del cas que implica a dos mossos
Un investigador de la DAI assegura que van ser els companys dels agents dels Mossos acusats els qui van demanar reunir-se amb Afers Interns, en contra de la declaració de l'instructor del cas
Contingut relacionat: L'ombra de ‘Bubito’, l'estibador assassinat a Montgat, sobrevola el judici amb dos mossos implicats
Notícies relacionades
La tercera sessió del judici pel presumpte muntatge per inculpar un estibador en un cas de drogues ha estat marcada aquest dimecres per una contradicció clau que no ha passat desapercebuda a la sala.
Un agent de la Divisió d'Assumptes Interns (DAI) ha assegurat davant el tribunal que van ser els propis companys dels dos membres dels Mossos acusats —un agent i un caporal de la Unitat d'Investigació de Sant Martí (Barcelona)— qui van demanar reunir-se amb la DAI per comentar les seves sospites; i no a la inversa, com havia afirmat l'instructor de la causa en la sessió anterior.
El matís, aparentment menor, ha estat interpretat per les defenses com una fissura important en l'origen de la investigació. Segons els lletrats José Ramón Sorní i Sandra Melgar, aquesta discrepància "demonstra la fragilitat amb què es va iniciar el procediment" contra els seus representats.
Qui va trucar a qui?
Segons la versió del testimoni d'Assumptes Interns, van ser els agents de la comissaria de Sant Martí qui es van posar en contacte amb la DAI per exposar les seves sospites contra l'agent i el caporal ara acusats, i sol·licitar les intervencions telefòniques.
Imatge de la secció 5ª de l'Audiència de Barcelona minuts abans de l'inici del judici
Només 24 hores abans, l'instructor de la causa havia sostingut el contrari: que la DAI va ser qui va alertar els companys que tots dos funcionaris estaven sota el seu ràdar per un assumpte anterior, la qual cosa hauria encès les alarmes internes.
Aquest punt també s'ha matissat durant la sessió d'avui. L'agent d'Assumptes Interns ha aclarit que cap dels dos Mossos acusats havia estat mai investigat prèviament.
Si bé és cert que es va rebre, al 2015, una informació d'un confident sobre la seva presumpta participació en una trama de narcoassalts, les comprovacions realitzades van descartar qualsevol vincle.
En aquesta causa només va ser investigat un membre de l' Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), i la informació sobre els ara acusats va arribar de forma ambigüa i quan el procediment ja estava tancat.
Les defenses celebren el testimoni
Els advocats Sorní i Melgar han valorat positivament la declaració de l'agent de la DAI, subratllant que serveix per esclarir que els seus clients mai van ser investigats amb anterioritat i desmuntar les sospites vessades en dies anteriors.
El propi testimoni ha confirmat també que van ser els agents de Sant Martí qui van alertar Assumptes Interns del contingut de la trucada que van considerar estranya el dia de la "col·locada".
Segons el seu relat, el que va aixecar les sospites va ser la trucada d'un home identificat com a “Alberto”, qui va contactar amb la comissaria per parlar amb Trini, un agent conegut per la seva xarxa d'informadors en l'entorn del narcotràfic.
Durant la conversa, el tal “Alberto” va alertar que un Volkswagen Golf contenia droga i armes al seu interior, aparcat a la zona de Francesc Macià. Aquell chivatazo va activar l'operatiu policial que va culminar amb la detenció de Carlos L., l'estibador que més tard resultaria inculpat falsament.
L'agent de la DAI ha afegit que, segons els companys de Sant Martí, l'agent Trini va sospitar des del primer moment d'aquella trucada, ja que els seus informadors mai se li dirigien per aquesta alcuny.
La investigació posterior va concloure que aquest “Alberto” era, en realitat, un dels dos civils ara processats.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona Europa Press
Les xerrades telefòniques, sota lupa
Des de l'inici del judici, les defenses dels dos Mossos han insistit en la nul·litat de les intervencions telefòniques i de la sonorització de l'oficina i el vehicle policial.
Tant Sorní com Melgar sostenen que les xerrades van ser "prospectives", carents de base i, per tant, una vulneració de drets fonamentals.
Per la seva banda, la Fiscalia manté la acusació contra els quatre processats per detenció il·legal, revelació de secrets, delicte contra la salut pública agreujat, tinença il·lícita d'armes i aprofitament d'informació privilegiada.
Sol·licita penes d'entre 6 i 18 anys de presó, multes superiors a 100.000 euros i inhabilitacions professionals, a més de la responsabilitat civil subsidiària de la Generalitat de Catalunya.
L'ombra de 'Bubito'
L'acusació particular, exercida per l'advocada Eulàlia Puig Fusté (de FILS Advocats), representa a l'estibador Carlos L., qui en la seva declaració com a testimoni va tornar a assenyalar a David Caballero, alias Bubito, com autor intel·lectual del muntatge.
Una hipòtesi que, però, mai es va acreditar durant la instrucció policial i que no figura en la causa.
Caballero, antic treballador del port, va ser assassinat al novembre de 2024, quan un sicari li va disparar al cap a les portes del col·legi Hamelin-Laie de Montgat (Barcelona).
David Caballero, l'estibador assassinat a Montgat, amb l'Audiència de Barcelona de fons
Segons el relat de Carlos L., l'enemistat entre tots dos era pública i va arribar a ser violenta, amb un altercat a la Ciutat de la Justícia al gener de 2016.
L'estibador sosté que tot va ser un muntatge per apartar-lo del Port, on feia anys que era assenyalat després de l'aparició del blog "Els sapos del port", un espai anònim que acusava diversos treballadors de ser deladors i narcotraficants, entre ells a Caballero, a qui es senyalava com a confident policial.
L'entorn de Bubito va apuntar llavors al propi Carlos L. com a autor d'aquell blog, origen d'una enemistat que, gairebé una dècada després, segueix sobrevolant l'Audiència de Barcelona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
