El poble amb el nom més desafortunat de Catalunya: un racó de menys de 50 habitants amb un preciós temple romànic

Hi ha noms de llocs que passen desapercebuts i altres que criden l'atenció des del primer moment. A Catalunya existeix un petit poble el topònim del qual sol provocar sorpresa, somriures i fins i tot certa incomoditat. 

No obstant això, darrere d'aquest nom poc afortunat s'amaga un nucli carregat d'història, amb un patrimoni medieval notable i una població que amb prou feines supera les poques desenes de veïns.

Malmercat és un d'aquests pobles que demostren que el nom no ho és tot. Amb menys de 50 habitants censats, conserva restes d'un passat feudal rellevant i un temple romànic que s'ha convertit en la seva principal senya d'identitat. 

Luny de ser un simple punt anecdòtic al mapa, aquest petit nucli resumeix bé la història de molts pobles del Pirineu català: origen medieval, despoblació progressiva i un patrimoni que resisteix al pas del temps.

Un nom curiós

El topònim Malmercat sol interpretar-se de manera literal com a “mal mercat”, una associació que avui resulta cridanera, però que no té per què respondre a un significat negatiu en el seu origen. 

Joan Coromines apunta que Malmercat ve d'una comparació del mercat del municipi amb els dels pobles del voltant. Però no és l'única, ja que no es descarta que en realitat sigui una mala assimilació de Vallmercat o Bellmercat. 

Toponímia discutida

Malgrat tot, Coromines no descarta que Malmercat no sigui només més que el cognom d'una saga o llinatge d'una família del Pallars medieval que controlava castells i zones de l'entorn.

En qualsevol cas, el nom ha acabat convertint-se en un dels elements més comentats del poble, fins al punt de ser la seva principal carta de presentació.

Més enllà de l'anècdota, Malmercat va ser durant segles un assentament amb certa rellevància estratègica, vinculat a l'organització del territori i al control dels camins del vall.

La història de Malmercat es remunta a l'Edat Mitjana. Està documentat ja al segle XII, associat a una fortificació coneguda com el castell de Malmercat, també anomenat en algunes fonts Castell de Bielsa. 

El castell

Encara que avui només es conserven restes molt fragmentàries, el seu emplaçament permet entendre la seva funció defensiva i de control de l'entorn.

Des d'aquest punt elevat es dominaven les terres agrícoles i els passos naturals del vall, en una època en què el territori s'articulava a partir de petits nuclis fortificats i dominis senyorials. 

Església romànica

Amb el pas dels segles i la pèrdua de valor estratègic, el castell va ser abandonat, però la seva presència segueix marcant el perfil del poble i la seva memòria històrica.

L'element patrimonial més destacat de Malmercat és l'església de Sant Andreu, un temple romànic de línies sòbries que resumeix bé l'arquitectura religiosa rural del Pirineu. 

Construïda amb pedra local, presenta una estructura senzilla, pensada més per a l'ús comunitari que per a la monumentalitat.

L'església conserva elements característics del romànic, com la nau única, l'absis semicircular i una ornamentació molt continguda. 

Punt de trobada

La seva ubicació, lleugerament dominant respecte a l'entorn immediat, reforça el seu paper simbòlic com a centre espiritual i social de l'antic nucli.

Durant segles, Sant Andreu va ser el punt de reunió de la comunitat, no només per al culte religiós, sinó també com a espai de cohesió social. 

Despoblació

Avui segueix sent un dels principals atractius del poble, tant pel seu valor històric com per l'entorn paisatgístic que l'envolta.

Com molts nuclis rurals del Pirineu català, Malmercat va patir un fort procés de despoblació al llarg del segle XX. 

L'abandonament de les activitats agrícoles tradicionals i la emigració cap a zones urbanes van reduir progressivament el nombre d'habitants.

Actualment, el poble compta amb menys de 50 veïns, molts d'ells persones grans, i alguns habitatges s'utilitzen com a segones residències. 

Tot i així, el traçat urbà i les construccions tradicionals s'han conservat en bona mesura, cosa que permet llegir amb claredat l'estructura original del nucli.

Patrimoni

Més enllà del castell i l'església, Malmercat conserva un conjunt de cases de pedra, carrers estrets i petits espais oberts que reflecteixen una forma de vida lligada al medi rural. 

L'entorn natural, marcat pel relleu pirinenc i la proximitat de la Noguera Pallaresa, reforça la sensació d'aïllament i tranquil·litat.

El paisatge no és un simple teló de fons, sinó una part essencial de la identitat del poble. 

Camps, boscos i camins tradicionals ajuden a comprendre com s'organitzava la vida quotidiana durant segles i per què aquest tipus d'assentaments tenien sentit en el seu context històric.

Darrere del seu nom desafortunat s'amaga un racó que conserva la memòria medieval, un temple romànic de gran valor i una forma d'habitar el territori cada vegada més escassa. Un petit poble que, malgrat la seva mida, segueix tenint molt a explicar.

Com arribar

Qui vulgui descobrir-lo, pot anar-hi en cotxe sense problema. Des de Lleida és una hora i 45 minuts de viatge. Es va per la C-13 fins a Sort on s'enllaça amb la N-260. D'allí es pren el desviament a la LV-5131.

Des de Barcelona, el viatge és molt més llarg, una hora més. I és que s'ha d'anar per l'A-2 en direcció a Lleida, per després enllaçar amb la C-13 i seguir el recorregut anterior.