La ruta natural de la Catalunya interior perfecta per als amants del senderisme: "Un laberint de roca i esquerdes"

A primera vista, el paisatge no sembla seguir un ordre reconeixible. Unes roques per aquí, uns senders que s'obren entre els arbres, més roques que se superposen, es fracturen i creen passadissos estrets, esquerdes profundes i petits corredors naturals.

És un entorn particular, modelat durant milers d'anys per l'erosió. Es troba a la Catalunya interior i és una de les rutes naturals més singulars.

Els amants de la natura i el senderisme el consideren “un laberint natural de roca i esquerdes”, un lloc “on caminar es converteix en una aventura”.

Les expressions poden ser exagerades, però es tracta de un racó que sembla tret d'un conte: un passeig entre roques, de traçat irregular, que conforma un autèntic laberint geològic conegut com la ruta de Els Esgavellats.

El nom

Aquest particular nom es deu a l'aspecte “trencat” o “desgajat” de les formacions rocoses que la caracteritzen. Però, com sol passar, la màgia i la llegenda del lloc tenen una explicació natural.

Aquestes esquerdes i camins oberts entre les roques s'han format per l'acció de l'aigua, el vent i els canvis de temperatura que, amb el pas del temps, han anat obrint fissures i separant grans masses de pedra.

Itinerari circular

Per tant, Els Esgavellats deu el seu encant a la natura. I encara que el recorregut no implica ascendir a grans cims ni ofereix àmplies panoràmiques contínues, sí permet endinsar-se en un terreny únic, fragmentat i canviant.

Això no el fa més difícil de recórrer. Des del punt de vista tècnic, la ruta presenta un itinerari circular de distància moderada, que pot oscil·lar entre els cinc i els set quilòmetres segons les variants escollides.

El recorregut pot completar-se en un temps relativament curt, entre dues i tres hores, en funció del ritme i de les parades que es realitzin. I, encara que el terreny irregular obliga a avançar amb atenció en determinats trams, el desnivell és contingut.

El camí es dibuixa entre pistes forestals, senders estrets i zones rocoses. En alguns punts s'estreny fins a convertir-se en un passadís natural entre parets de pedra, mentre que en altres s'obre lleugerament abans de tornar a endinsar-se en el laberint. Aquesta varietat el fa especialment atractiu.

Malgrat la estretesa o de la complexitat aparent, al llarg de la ruta es troben elements d'ajuda al pas, com escales metàl·liques, grapes o cordes fixes, instal·lades per facilitar la superació de petits desnivells o esquerdes més profundes.

Una mica d'escalada

No es tracta de passos tècnics d'escalada, però sí requereixen una mínima agilitat i atenció, especialment en dies humits o després d'episodis de pluja. Aquests elements permeten mantenir la continuïtat de l'itinerari sense modificar en excés l'entorn natural.

Des del punt de vista geològic, l'interès de Els Esgavellats resideix en la disposició caòtica dels blocs i en la forma en què s'han anat separant uns dels altres.

Les esquerdes

Les esquerdes, algunes de diversos metres de profunditat, mostren amb claredat els processos de fracturació de la roca i permeten observar com la vegetació ha anat colonitzant els intersticis.

Molsa, heures i petits arbustos aprofiten la humitat i l'ombra d'aquests espais, aportant contrast al predomini de la pedra.

La vegetació de l'entorn és la pròpia de les zones mediterrànies d'interior, amb presència de pi, alzina i matoll baix, encara que a l'interior de les esquerdes el microclima afavoreix espècies més associades a ambients humits.

La senyalització de la ruta existeix, però no sempre és evident en els trams més rocosos. En alguns punts es troben marques de pintura o fites de pedra que indiquen el traçat principal.

Laberint de pedra

El caràcter laberíntic de l'espai és també un dels seus grans atractius i el que ha convertit la ruta en un lloc habitual per a activitats de senderisme tranquil, excursions familiars amb nens acostumats a caminar per terreny irregular i sortides de mig dia.

L'absència de grans desnivells i la relativa curta distància fan que sigui accessible per a un ampli perfil d'usuaris, sempre que es tingui en compte la necessitat de calçat adequat i certa precaució en els passos més estrets.

Més enllà de l'aspecte purament esportiu, el recorregut té un interès paisatgístic notable per la seva singularitat. No és habitual trobar, en un entorn relativament proper a nuclis urbans, un espai on la roca adopti formes tan marcades i condicioni de manera tan directa el traçat del camí.

Com arribar

Tot comença a l'aparcament del Parc Fluvial de Vilanova del Camí, al qual es pot arribar tant en tren com en cotxe des de Barcelona. La línia R4 de Rodalies té parada al municipi, al qual s'arriba en una hora i quart o una hora i mitja des de la capital catalana. L'inici de la ruta des de l'aparcament es troba a uns 15 o 20 minuts a peu.

Aquells que optin pel cotxe poden prendre l'A-2 en direcció a Lleida i, després de passar Igualada, prendre la sortida cap a Vilanova del Camí i seguir les indicacions fins a l'aparcament del parc fluvial. El trajecte dura aproximadament una hora.