Adéu als torrons: quatre rutes de senderisme espectaculars a Catalunya per recuperar la forma

S'han acabat els canelons de Sant Esteve, el tortell de Reis, els torrons i companyia. Gener ja és aquí i la carpeta de Nadal torna al calaix. En una època d'excessos, és normal haver menjat de més i no hi ha raons per tenir remordiments. Li passa a tothom. La clau està en l'equilibri, el famós yin i yang.

L'exercici és vital per recuperar un estil de vida saludable i existeixen esports per a tots els gustos. En aquestes línies es proposen quatre rutes de senderisme a Catalunya, una via molt factible per començar a posar-se en moviment. La selecció barreja un repte físic amb unes vistes espectaculars, de manera que l'esforç es fa molt més amè.

Esforç i recompensa

La pujada des de Collformic és l'opció acadèmica per suar la samarreta: una ruta d'uns 7,5 quilòmetres amb un desnivell constant que obliga el cos a treballar a fons. L'aire fred de l'hivern en aquesta zona del Montseny, sumat a l'exigència de la rampa contínua, converteix aquesta ascensió en un potent "cremagreixos" natural que activa el metabolisme des del primer pas.

L'esforç té el seu gran premi als 1.697 metres d'altitud, al cim del Matagalls, un balcó privilegiat sobre la geografia catalana. Al costat de la seva emblemàtica creu s'obre una panoràmica de 360 graus que abasta des del Cadí fins al mar, regalant una de les millors postals visuals per començar l'any amb les piles carregades.

Intervals vora el mar

Lluny de ser un passeig pla, el tram del Camí de Ronda entre Begur i Sa Tuna és un autèntic "trenca-cames" d'escales i senders que funciona com un entrenament d'intervals. El recorregut exigeix salvar desnivells curts però intensos per baixar a les cales i tornar a pujar als penya-segats, resultant ideal per tonificar les cames davant del mar.

Al gener, aquest litoral de la Costa Brava recupera la seva calma, permetent gaudir del contrast entre els pins verds i el blau profund del Mediterrani sense aglomeracions. És una experiència sensorial on l'olor de salnitre i la brisa fresca acompanyen el caminant en un entorn que, a l'hivern, sembla gairebé privat i salvatge.

Pelegrinatge vertical

Arribar al sostre del massís de Montserrat (1.236 metres) partint des del Monestir és un repte de resistència per a glutis i cames, gràcies als seus centenars d'esglaons i rampes costerudes. La ruta cap a Sant Jeroni no dóna gaire treva i és perfecta per eliminar la sensació de pesadesa després dels àpats copiosos, combinant esport i desconnexió mental.

La caminada discorre entre agulles de pedra i formacions geològiques úniques que converteixen el paisatge en un museu a l'aire lliure. El cim ofereix un mirador excepcional amb vistes als Pirineus nevats i, en els dies clars d'hivern —habituals després del pas del mestral—, la vista arriba fins i tot a l'illa de Mallorca.

Vertigen i resistència

Aquesta ruta a la frontera amb l'Aragó aposta per la resistència: uns 10 quilòmetres de travessa que exigeixen agilitat i atenció constant, més que un desnivell explosiu. En recórrer un sender excavat a la roca calcària, la despesa calòrica és sostinguda i prolongada, perfecte per a una jornada completa d'activitat a l'aire lliure al Montsec.

El paisatge del Congost de Mont-rebei és colpidor, vorejant un precipici de parets verticals de 500 metres sobre les aigües turqueses del riu Noguera Ribagorçana. Creuar els seus ponts penjants afegeix un toc d'aventura cinematogràfica que ajuda a desconnectar la ment completament de l'estrès urbà i la rutina.

Més enllà de la bàscula

Al final, aquestes rutes ofereixen quelcom més valuós que la simple crema de calories: l'oportunitat de reconnectar amb l'entorn. Gener sol ser un mes de restriccions i llistes de tasques, però la muntanya ens recorda que la salut també entra pels ulls i pels pulmons. Calçar-se les botes i sortir al sender és la millor manera de transformar els propòsits d'Any Nou en una experiència vital, convertint la "costera de gener" en una pujada que realment ve de gust escalar.