Situada entre la Costa Brava i els Pirineus, Banyoles ocupa una posició estratègica al mapa gironí, integrada en un triangle de municipis i enclavaments d'alt valor històric i paisatgístic. La ciutat es troba a uns 120 quilòmetres de Barcelona i a menys de 50 de la frontera francesa, fet que la converteix en un punt de connexió natural entre el litoral, l'interior i el nord del país.
El nucli urbà s'assenta a la riba oriental del llac que porta el seu nom, a 175 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem més oriental de la Serralada Transversal. El seu emplaçament respon a una depressió d'origen lacustre, encaixada entre relleus ben definits: al nord, els perfils abruptes del turó de la Mare de Déu del Mont; a l'oest, la serra de Rocacorba. Només cap al sud el paisatge s'obre, donant pas a la plana de Cornellà del Terri en direcció a la ciutat de Girona. El terme municipal, de dimensions reduïdes -10,89 quilòmetres quadrats-, queda envoltat gairebé completament pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.
Clima de Banyoles
Des del punt de vista climàtic, Banyoles presenta un caràcter mediterrani matisat per la influència atlàntica de la Garrotxa i la major humitat del Gironès. La temperatura mitjana anual se situa entorn dels 14,9 graus, mentre que les precipitacions són relativament generoses, amb registres que solen oscil·lar entre els 700 i els 900 mil·límetres anuals.
Predominen els vents del nord-oest durant tot l'any i els del sud-est a la primavera i l'estiu, associats a la brisa marina, generalment d'intensitat moderada. El relleu que envolta la ciutat juga un paper clau en aquesta estabilitat climàtica, actuant com a barrera davant els vents més humits i contribuint a suavitzar les condicions atmosfèriques.
Llac de Banyoles
Origen del llac
Nombrosos investigadors coincideixen que l'origen de l'aigua del llac de Banyoles està vinculat a les filtracions procedents de les conques dels rius Ter i Fluvià. Les investigacions desenvolupades al llarg del segle XX van confirmar que s'abasteix, principalment, a través de corrents subterrànies, alimentades per aqüífers situats al nord i a l'oest, a l'entorn de l'Alta Garrotxa.
Va ser subseu oficial dels Jocs Olímpics de 1992 en la modalitat de rem i seu oficial del Campionat Mundial de Rem el 2004.
El procés d'entrada de l'aigua comença en aquesta zona muntanyosa, on l'aigua de pluja s'infiltra al terreny i circula per una complexa xarxa de conductes subterranis connectats entre si. Aquestes corrents emergeixen posteriorment en diferents punts, donant lloc a la conca lacustre, formada pels rierols d'Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i el mateix llac de Banyoles.
Tot i que el sistema subterrani és la principal font de subministrament, també rep aportacions d'aigua superficial. Diversos rierols naturals, com Estunes, Vilà, Deus, Marquès, Tanyers, Castellana, Can Morgat i Lió, desemboquen directament al llac i representen aproximadament el 10 % del volum total d'aigua que rep aquest espai natural.
Què veure a Banyoles
Banyoles ofereix diversos punts d'interès més enllà del llac que mereixen una visita ordenada i tranquil·la. Comença pel Monestir de Sant Esteve, un dels símbols històrics de la ciutat, amb un claustre sobri i un ambient molt lligat als orígens medievals del municipi. Des d'allà, recorre el nucli antic, amb carrers estrets i cases de pedra que condueixen a la Plaça Major, centre de la vida local, ideal per observar l'arquitectura tradicional i el ritme quotidià de la ciutat.
Completa la visita amb el Museu Darder, dedicat a les ciències naturals i a la història científica del municipi, que aporta un context cultural diferent i molt lligat al desenvolupament intel·lectual de la zona. Si t'interessa el patrimoni religiós, també, és recomanable la església de Santa Maria dels Turers, d'estil gòtic, integrada en el teixit urbà i, fàcilment, accessible durant el passeig.
