El Nadal de foc al Pirineu: el ritual Patrimoni de la Humanitat que il·lumina la Nit de Nadal catalana

Mentre la majoria de ciutats competeixen per tenir l’arbre més alt o la il·luminació LED més sofisticada, al cor del Prepirineu català resisteix una celebració que ens retorna als orígens més primaris de la humanitat. La Nit de Nadal en aquest racó de la geografia no fa olor a compres d’última hora, sinó a herba cremada, a resina i a fred de muntanya.

Es tracta d’una festivitat atàvica que marca el solstici d’hivern a través del culte al foc purificador i que ha aconseguit sobreviure al pas dels segles. Reconeixuda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, aquesta tradició ofereix una alternativa hipnòtica per a qui busca escapar del consumisme nadalenc i connectar amb les arrels més profundes, gairebé tel·lúriques, de la cultura catalana.

L’has de visitar sí o sí: el petit poble de Girona de només 22 habitants i lloc favorit de segona residència

Orígens remots

La litúrgia comença molt abans que caigui la nit del 24 de desembre. Durant les setmanes prèvies, els habitants de la zona recullen una herba específica, la tora o herba de faia, que deixen assecar minuciosament. Amb ella teixeixen unes torxes de gran mida -- algunes superen els dos metres -- que seran les protagonistes absolutes de la vetllada.

El passeig amb les torxes de la Fia-Faia Parcs naturals de Catalunya - Gencat

El simbolisme del ritu és potent: davant la nit més llarga de l’any, l’ésser humà encén fogueres per invocar el sol i demanar que la llum torni a la terra. És una connexió directa amb els cultes pagans d’adoració solar que el cristianisme va acabar absorbint i adaptant a la celebració del naixement de Jesús, però que aquí manté la seva essència salvatge.

El lloc exacte

Aquest fenomen únic té lloc en dos escenaris privilegiats: Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Ambdós municipis de la comarca del Berguedà són els guardians d’aquesta tradició, coneguda com la Fia-Faia, que forma part de les Festes del Foc dels Pirineus, tot i que aquí, excepcionalment, se celebra a l’hivern, fet que li atorga una mística especial pel contrast tèrmic.

Vista aèria de Bagà

Sant Julià de Cerdanyola

Quan el sol es pon la Nit de Nadal, el so del toc d’oració de les campanes marca l’inici de l’espectacle. Als cims de les muntanyes que vigilen la vall, s’encén una foguera visible des del nucli urbà. És el senyal que esperen els fallaires per encendre les seves torxes i començar un descens vertiginós per la vessant.

Riu de flames

La imatge que es crea és d’una bellesa plàstica colpidora, digna de les millors produccions cinematogràfiques. Des de la plaça del poble, els espectadors observen com una serp de foc baixa serpentejant per la foscor de la muntanya. El silenci de la nit es trenca amb el crepitar de les torxes i l’emoció continguda d’una comunitat unida.

A mesura que els portadors del foc arriben a les places majors d’aquestes viles medievals, són rebuts per la resta de la població amb música i alegria. És el moment en què el foc es reparteix i les faies il·luminen les façanes de pedra, creant una atmosfera màgica on les ombres ballen i el temps sembla aturar-se a l’Edat Mitjana.

Càntic sagrat

Durant la crema, ressona un càntic monòton i ancestral que s’ha transmès de generació en generació: "Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la palla". Aquest mantra col·lectiu tanca el cercle entre l’antiga celebració del solstici i la festivitat religiosa, unint avis i néts en un mateix ritual de pertinença.

L’espectacularitat del foc no comporta perill, sinó respecte. Els fallaires, molts d’ells joves que prenen el relleu generacional, manegen les torxes amb una destresa apresa des de la infància. És una demostració d’identitat local que ha sobreviscut a segles de prohibicions i canvis socials.

Final gastronòmic

Quan les torxes es consumeixen i queden reduïdes a brases, la festa dóna pas a la gastronomia tradicional. Les brases de les faies s’aprofiten per preparar torrades amb l’imprescindible allioli de codony (codonyat) i oli, acompanyades de la típica coca amb llonganissa.

És un moment de comunió veïnal, lluny dels grans banquets sofisticats, on es comparteix la calor del foc i el gust de la terra. Per al visitant, suposa una oportunitat única de tastar un producte local molt estacional, el codonyat, en un context d’autenticitat difícil de trobar en els circuits turístics habituals.

Així és Nova Barcelona: la ciutat sèrbia fundada per exiliats catalans

Guia pràctica

Per assistir a la Fia-Faia és imprescindible arribar amb antelació, ja que els accessos solen col·lapsar-se. La forma més directa d’arribar-hi és a través de la carretera C-16 (Eix del Llobregat) fins a la sortida de Bagà, situada just abans del Túnel del Cadí. El trajecte des de Barcelona dura aproximadament una hora i mitja.

El ritual comença al voltant de les 18:00 hores amb el toc d’oració, però l’arribada de les torxes a la Plaça Porxada de Bagà i a la Plaça de l’Església de Sant Julià sol produir-se cap a les 18:30 o 19:00 hores. Es recomana aparcar a les zones habilitades a les afores dels nuclis urbans i portar roba d’abric resistent a les baixes temperatures.