Més enllà de Tàrraco: l'altre racó de Catalunya que celebra el seu 25è aniversari com a Patrimoni de la Unesco
És un dels espais més estimats i apreciats pels catalans
Altres notícies: La masia catalana del segle XVI reconvertida en hotel: un refugi amagat entre les vinyes del Penedès
Notícies relacionades
- Les desconegudes cascades termals ocultes als Pirineus: salts d'aigua calenta de 35 metres a dues hores i mitja de Barcelona
- L'arbre de Nadal de ganxet més alt de Catalunya: fa 10 metres i és "un símbol de comunitat, esforç i identitat local"
- L'única torre de la Sagrada Família que va veure Gaudí: el llegat més íntim de l'arquitecte fa 100 anys
Catalunya compta amb sis llocs, monuments o espais declarats Patrimoni Mundial de la Unesco. Un dels més coneguts és l'antiga Tàrraco romana.
Aquest 2025, Tarragona ha celebrat per tot el gran el 25è aniversari del seu nomenament per part d'aquest organisme internacional. Tanmateix, aquell mateix any, el 2000, un altre racó de Catalunya rebia la mateixa distinció.
No se n'ha parlat tant aquest 2025, però, sens dubte, és un dels espais més estimats i apreciats pels catalans. Es tracta del romànic que s'amaga a la vall de Boí.
La Unesco va incloure aquest conjunt a la seva llista per tres raons essencials: l'excepcional qualitat artística de les obres conservades, l'extraordinària preservació dels temples i la concentració —sense precedents— d'arquitectura romànica en un espai tan petit.
Patrimoni a les altures
En tot just 15 quilòmetres d'aquesta vall situada a més de 1.000 metres d'altitud es conserva una quantitat d'art sense igual i en un estat excel·lent.
Només en aquest territori s'aixequen nou esglésies que representen el millor exemple de l'art romànic llombard conservat a Europa. Una concentració única de murals, retaules i esglésies que destaquen per la seva coherència estilística, la seva antiguitat i la seva magnífica conservació.
El poble de Durro
Un romànic que no existeix en cap altre lloc. Bona prova d'això és que alguns dels seus murals es conserven ara en museus d'arreu del món —no només a Catalunya, sinó també als Estats Units—. Tot això ha estat possible per dos factors principals.
D'una banda, l'aïllament geogràfic, que va fer que pocs pobles o invasors arribessin fins aquí per destruir-los. De l'altra, la pròpia comunitat local, sovint humil i lligada al ritme estacional de la muntanya, que va mantenir les estructures originals sense grans intervencions.
Sant Climent de Taüll
Un dels llocs la conservació dels quals impressiona és l'església de Sant Climent de Taüll, potser la més coneguda del romànic espanyol. Consagrada el 1123, destaca pel seu campanar de sis pisos i una arquitectura d'una puresa gairebé acadèmica.
Però, sobretot, si hi ha quelcom que s'admira amb devoció és el Pantocràtor més famós del romànic europeu. Encara que actualment al seu interior només es pot veure una recreació audiovisual, els murals originals de l'absis s'aprecien avui al MNAC tal com lluïen al segle XII.
Santa Maria de Taüll
A pocs metres es troba l'església de Santa Maria, també consagrada el 1123. El seu interior conserva reproduccions de pintures murals de notable dinamisme, amb escenes de la infància de Jesús i un extraordinari bestiari.
Arquitectònicament, presenta una planta més compacta, un campanar més baix i una decoració llombarda igual de rigorosa. Juntes, les dues esglésies de Taüll formen el nucli simbòlic del conjunt declarat per la Unesco.
![Porrera](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/02\/vida\/1003742712732_15471217_320x180.jpg"])
Sant Joan de Boí
Situada al poble que dóna nom a la vall, l'església de Sant Joan conserva alguns dels cicles pictòrics més narratius del romànic català. Les seves pintures —avui al MNAC i al museu local— representaven animals fantàstics, escenes bíbliques i episodis moralitzants destinats a una població majoritàriament analfabeta.
La seva planta basilical, el seu pòrtic i la seva torre, més baixa que les de Taüll, mostren un romànic més funcional, però no menys valuós.
Santa Eulàlia d’Erill la Vall
Ja més allunyada dels nuclis principals, a Erill la Vall es troba un dels temples més elegants del conjunt. El seu campanar, estilitzat i perfectament proporcionat, s'ha convertit en l'icona visual de la vall.
Al seu interior es conserva la reproducció del famós conjunt escultòric del Davallament d'Erill la Vall, una obra mestra del romànic català els fragments originals de la qual estan repartits entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic.
La Nativitat de Durro
Visible des de bona part de la vall, l'església de la Nativitat de Durro combina monumentalitat i sobrietat. El seu porxo porticat —un dels pocs del conjunt— i el seu campanar massís la diferencien de la resta.
Va ser un temple important dins la xarxa eclesiàstica medieval de la vall i és un dels millors exemples de com el romànic es va adaptar als pobles de muntanya habitats durant tot l'any.
Església Santa Maria de Taüll Centre del Romànic
Sant Feliu de Barruera
Ubicada al fons de la vall, Sant Feliu possiblement sigui l'església que millor mostra l'evolució del romànic al llarg dels segles. Les seves successives ampliacions i restauracions permeten llegir diverses capes històriques.
Aquí s'aprecien des de les primeres estructures llombardes fins a afegits medievals que reflecteixen els canvis demogràfics del territori. La seva ubicació al costat del riu la converteix en una de les més accessibles del conjunt.
Santa Maria de Cardet
Construïda sobre una terrassa natural que domina la vall, és una de les esglésies més espectaculars pel seu emplaçament. La seva planta allargada i el seu absis elevat reforcen la idea de temple fortificat.
Posseeix una de les estructures més singulars del conjunt i es considera un exemple perfecte de com el romànic va saber adaptar-se a la topografia pirinenca.
L’Assumpció de Cóll
Menys coneguda, però imprescindible, l'església de Cóll destaca pel seu pòrtic d'accés i per l'elegància de la seva nau, que conserva elements estructurals originals del segle XII. El seu interior auster i la coherència formal dels seus murs la converteixen en una de les joies discretes de la vall.
Imatge de la Vall de Boí, a Lleida
Sant Quirc de Durro
Aquesta ermita es troba dalt d'un turó i domina el paisatge amb una presència petita però rotunda. Encara que és la més modesta del conjunt, el seu valor rau en el seu aïllament i en l'ús comunitari que va tenir durant segles.
El millor de tot és que totes aquestes joies es troben en un radi de tot just 15 quilòmetres i en un paisatge bucòlic impressionant. Sense anar més lluny, aquí comencen desenes de rutes que travessen el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels espais naturals més espectaculars d'Espanya, amb més de 200 llacs. Un lloc molt especial.
