Les desconegudes cascades termals ocultes als Pirineus: salts d'aigua calenta de 35 metres a dues hores i mitja de Barcelona

Quan es parla de termes, un pensa en balnearis. Una mica d'això hi ha. Altres coneixen fonts termals amagades en racons remots del món.

El que és menys comú és trobar-se amb cascades termals de més de 35 metres d'alçada. Existeixen, i no cal agafar un avió ni recórrer milers de quilòmetres: a només dues hores i mitja de Barcelona, aquest tresor natural sorprèn tothom qui el visita.

L'arbre de Nadal de ganxet més alt de Catalunya: fa 10 metres i és

Per arribar-hi cal creuar la frontera amb França i endinsar-se a les gorges rocoses de la vall del Tet, als Pirineus Orientals. Aquí, la vegetació es torna més frondosa i salvatge, i l'aire fa olor de bosc humit.

Però aquesta aroma canvia tan bon punt t'acostes a les aigües termals: de sobte apareix l'inconfusible olor de sofre, herència de l'antic termalisme vuitcentista.

On és

Thuès-les-Bains és un petit enclavament francès on l'aigua brolla calenta des de les entranyes de la muntanya i cau en forma de cascades fumejants. En el seu descens, forma gorgs naturals on qualsevol pot submergir-se mentre a fora fa fred, i sense necessitat de pagar per això.

El contrast és el més sorprenent. Si al matí el bosc es desperta cobert de boira freda, en aquests salts d'aigua regna una boirina càlida que s'eleva des del llit del riu. És vapor calent.

Cascades termals a 60 graus

Més de trenta surgències termals emergeixen des d'esquerdes invisibles a la roca rogenca d'aquest racó del Pirineu. L'aigua neix a temperatures impensables per a un paisatge d'alta muntanya: sovint supera els 40 graus i algunes fonts arriben fins i tot als 55 o 60 en brollar a la superfície.

Convé no tocar directament aquestes surgències, però sí gaudir dels gorgs que formen. En barrejar-se amb l'aigua del riu, el corrent resultant és tèbia i permet caminar, banyar-se o fins i tot baixar per un petit canó sense cremar-se ni sentir fred en cap moment. La sensació és única.

La joia volcànica de la Garrotxa: el poble de menys de 1.000 habitants construït sobre lava solidificada

En alguns punts, l'aigua surt d'esquerdes verticals i cau formant autèntiques cascades termals naturals. En d'altres, llisca per la roca creant làmines brillants que alimenten gorgs profunds on banyar-se és un autèntic plaer.

Els visitants venen a gaudir d'aquestes aigües sulfurades i mineralitzades durant tot l'any, perquè encara que a fora faci molt fred, l'aigua mai bull ni arriba a temperatures extremes.

Com és el lloc

Tot i així, l'activitat més popular de Thuès és el descens del seu barranc termal, un canó estret i sinuós on el llit del riu s'encaixona entre corbes suaus i parets abruptes.

De sobte, apareix un ràpel de vint o trenta metres, acompanyat per un fil constant d'aigua tèbia. L'experiència és sorprenent i inoblidable.

Termes gratis

Encara que pugui semblar extrem, aquest barranc és accessible per pràcticament qualsevol persona amb una condició física bàsica. I, qui no vulgui fer ràpel pot igualment accedir a alguns trams a peu, aturar-se als gorgs fumejants i gaudir d'un moment de calma i calor natural.

A Thuès no hi ha hotels ni spas ni serveis turístics convencionals. El que hi ha és un entorn poderós, salvatge, semiclandestí i gratuït que el fa encara més atractiu.

El curiós és que avui molt poca gent el coneix, tot i que Thuès-les-Bains va ser una destinació cèlebre a mitjans del segle XIX. La zona va viure un auge inesperat gràcies a la moda del termalisme, que va impulsar la construcció de balnearis per tot el Pirineu.

En aquest racó francès s'hi van aixecar hotels, galeries de dutxes i banys, instal·lacions de tractaments i fins i tot una estació de tren connectada directament amb el complex. Les aigües, riques en minerals, s'utilitzaven per tractar afeccions reumàtiques, problemes de pell i trastorns circulatoris.

De la fama a l'oblit

Les elits burgeses acudien al balneari per “curar-se”, però també per relacionar-se en un entorn saludable i tranquil. El declivi va arribar en ple segle XX.

La competència, els canvis en les modes terapèutiques i els costos de manteniment van fer que molts d'aquests llocs caiguessin en desús. El balneari de Thuès va anar quedant enrere fins a abandonar-se completament.

L'únic convent de Catalunya amb un Solete Repsol de Nadal: pastes artesanals heretades de generacions de monges

Avui només en queden les ruïnes d'aquell edifici, ocultes entre la vegetació, cosa que afegeix un aire bucòlic i misteriós al lloc. Val la pena acostar-s'hi per veure com la natura ha recuperat el que un dia va ser una destinació de renom.

Com arribar-hi

El visitant arriba per carretera i, després d'uns minuts de caminada, s'endinsa en aquest univers geotermal desconegut per a la majoria. L'aigua calenta, les parets de roca, les restes de l'antic balneari i l'aventura del barranc formen una experiència singular i molt diferent de qualsevol altra escapada pirinenca.

A dues hores i mitja de Barcelona, Thuès-les-Bains continua sent un secret. Un secret calent, literal i metafòricament, protegit per les muntanyes del Pirineu. Per arribar-hi, només cal agafar l'AP-7, creuar la Jonquera i continuar per l'autopista francesa A9. Des d'allà, la carretera N116, ben senyalitzada, recorre la vall del Tet fins arribar a la petita comuna de Thuès-Entre-Valls, punt d'entrada a aquest paratge únic.