El lloc natural de Catalunya perfecte per a una excursió a la tardor, segons National Geographic: "Paisatge rogenca entre boscos de pins verds"

Durant aquesta estació, ens encanta sortir a explorar entorns on l'aire es torna més fresc i els arbres es tenyeixen de tons daurats, vermells i coures. Caminar entre fulles cruixents, sentir el vent suau i observar com la llum del sol es filtra entre les branques ens omple de calma i energia renovada. És una època perfecta per desconnectar del soroll i reconnectar amb l'essencial.

També, gaudim descobrint racons tranquils al costat de rius o muntanyes, on el paisatge canvia cada dia i el silenci només es veu interromput pel cant d'algun ocell o el murmuri de l'aigua. Ens inspira contemplar la natura en la seva transformació, percebre com tot es prepara pel descans hivernal i ser part d'aquest ritme pausat que convida a reflexionar i agrair.

El restaurant favorit de Carme Ruscalleda en un poble de Barcelona: "Els cuiners et preparen els plats a mida"

El lloc tardorenc

En l'article de National Geographic, 'Les set meravelles naturals d'Espanya perfectes per a una excursió de novembre' ens dóna una sèrie de llocs màgics on poder anar en aquestes dates, i un d'ells està a Tarragona.

A la comarca del Baix Penedès, als cepers d'Aiguaviva, hi ha un lloc on els camps no es tenyeixen de tons ocres, grocs o taronges; sinó d'un vermell intens. Aquest espectacle, molt cridaner, atreu molts fotògrafs i visitants, que poden gaudir del paisatge vermellos entre boscos de pins verds, camins per fer senderisme i petits pobles amb encant.

Ni Tibidabo ni Port Aventura: aquest és el millor parc d'atraccions de Catalunya on celebrar Halloween

El motiu d'aquest color tant característic es troba en el tipus de raïm que es cultiva allà: la garnatxa. En l'època tardorenca, les fulles d'aquestes vinyes perden la clorofil·la (la substància que els dóna el color verd) i apareixen altres pigments anomenats antocianines, que són els responsables dels tons vermells. Aquest fenomen no succeeix només a Aiguaviva, sinó també en llocs propers com el Pla de Manlleu, Aiguamúrcia i Querol, encara que aquests últims ja pertanyen a la comarca de l'Alt Penedès.

Raim garnatxa WIKIPEDIA

Raim garnatxa

El raïm garnatxa és una de les varietats més antigues i emblemàtiques del Mediterrani. El seu origen es situa a Aragó, des d'on es va expandir cap a la resta d'Espanya, el sud de França i, finalment, a altres països com Itàlia o Austràlia. Es caracteritza per la seva adaptació al clima càlid i sec, el seu vigor natural i la seva capacitat per produir vins d'alta graduació alcohòlica amb intensos aromes a fruits vermells i espècies. Tot i que durant dècades va ser considerada una varietat rústica i de producció massiva, avui viu una nova etapa de reconeixement gràcies als ceps vells i a una gestió més cuidadosa al camp i a la bodega.

A Catalunya, la garnatxa ocupa un lloc essencial dins de les denominacions d'origen més prestigioses, especialment al Priorat, Terra Alta, Montsant i Empordà. Al Priorat, on creix sobre terres de pissarra (licorella), produeix vins potents i concentrats, de profund caràcter mineral. A Terra Alta, la garnatxa blanca s'ha convertit en un símbol d'identitat, oferint blancs estructurats, aromàtics i amb gran capacitat d'envelliment. Per la seva banda, a Montsant i Empordà, les versions vermelles mostren una expressió més fresca i fructífera, amb notes mediterrànies d'herbes i terra seca que reflecteixen la diversitat de microclimes catalans.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial