El poble de pedra de Catalunya guardià del Pirineu: està a gairebé 1.200 metres d'altura
Aquest petit municipi va pertànyer a una ordre benedictina i va perdre la seva independència al segle XIX
Més notícies: El sender de les fonts protegides: una ruta pels racons menys coneguts del Baix Llobregat
Notícies relacionades
- Ni Tibidabo ni Port Aventura: aquest és el millor parc d'atraccions de Catalunya on celebrar Halloween
- La mansió modernista amagada al cor del Garraf: un Bé d'Interès Cultural que busca ressorgir
- El diminuto pueblo del Pirineo que desafía las fronteras: iglesias, puentes y calles medievales en el límite de Cataluña y Aragón
El Pirineu està ple de petits pobles a les altures. Petits nuclis urbans que semblen vigilar les terres catalanes des de les altures.
La seva estètica rústica es repeteix en tots: carrers i cases empedrades, teulades de fusta, carrers estrets i l'olor a verd i llenya. Però cadascun té alguna cosa que els distingeix.
A l'Alta Ribagaroça (Lleida), sense anar més lluny, s'amaga una petita població de només 25 habitants, que captiva. Es troba a gairebé 1.200 metres d'altura i té unes vistes espectaculars.
A pesar del seu reduït mida, la riquesa del seu entorn i de la seva gent el fan especial. Està envoltat de muntanyes, barrancs i boscos que permeten explorar el Pirineu central.
Història de Gotarta
Des de els seus carrers es divisen els perfils de la vall de Barravés i les cims que condueixen cap al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el més important de la Catalunya. El seu nom: Gotarta.
El poble ja apareix documentat amb aquest especial nom en diversos textos de l'Edat Mitjana. Formava part de la baronia d'Eril, una de les més influents del Pirineu.
Marcat per la despoblació
Posteriorment, el lloc va ser donat al monestir de Lavaix, institució benedictina que va tenir gran rellevància en la repoblació i organització del territori ribagorçà.
Racó marcat per l'agricultura i la ramaderia, després de la creació dels municipis moderns al segle XIX, Gotarta va aconseguir comptar amb ajuntament propi. Tot i que el va perdre el 1847.
Carrers de Gotarta WIKIPEDIA
La pèrdua d'habitants de la zona va quedar patent ja a mitjans del segle XIX, però alguns van resistir al lloc. El 1968 va quedar definitivament integrat en El Pont de Suert, del qual depèn administrativament en l'actualitat.
A pesar de l'escassetat d'habitants, la seva bellesa segueix intacta. A més, al cor del poble es troba un temple romànic de gran valor arquitectònic, l'església parroquial de Santa Cecília de Gotarta.
Església medieval
L'església substitueix a un temple anterior, dedicat a Sant Miquel, del qual encara es conserven restes a les immiedacions i que està documentat ja al segle XI.
El nou edifici, de marcada estètica medieval, consta d'una nau única coberta amb volta de canó i un absis semicircular orientat a l'est. La campanar de dos obertures que corona la seva façana és característica del romànic rural del Pirineu.
Art romànic
El temple manté la seva estructura original, tot i que ha sofert diverses reformes per poder-lo mantenir dret. Els seus murs alberguen i protegeixen restes de pintura mural i alguns elements litúrgics d'època moderna.
Al marge de l'església, el que fascina al visitant és el traçat irregular i pedregós de les seves pedres, que s'adapta a la pendent del terreny. Igual que les seves cases.
Església de Santa Cecília de Gotarta WIKIPEDIA
Les vivendes s'agrupen formant un petit conjunt compacte, amb carrers estrets i empedrats i llueixen. Són murs de pedres que desafien les pendents, cobertes de llosa i fusteria de fusta i coronades amb les tradicionals teulades de pissarra
Algunes d'aquestes cases presenten portals adovellats, balcons correguts i escales exteriors. També hi ha diversos edificis que encara conserven els antics graners i corrals a la planta baixa, testimoni de la vida agrícola i ramadera que va sustentar el poble durant segles.
Com és l'entorn
Aquí gairebé no hi ha construccions modernes que alterin la imatge original del nucli de Gotarta. Es respecta la història i la natura, l'altre patrimoni del lloc.
El paisatge que envolta Gotarta es conforma per valls profundes, pastures i boscos mixtos. I, prop d'allà, el barranc al qual el poble dóna nom, flueix un curs natural que descendeix cap al Pont de Suert.
![Andrés Iniesta en su despedida](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/10\/09\/culemania\/892170843_13560229_320x180.jpg"])
Per allà, neixen i passen diferents senders que conviden als visitants a explorar la zona. També des del poble parteixen antics camins de ferradura utilitzats per pastors i viatgers, avui senyalitzats com a rutes locals.
Un d'ells condueix cap a Llesp, un altre cap a Erillcastell i diversos enllacen amb miradors naturals des d'on es poden apreciar les muntanyes de la Ribagorça.
Com arribar
Per gaudir d'aquest preciós racó dels Pirineus és necessari anar en cotxe. Lleida és la capital catalana més propera al municipi. Està a una hora i 45 minuts de viatge. S'agafa l'A-14 fins a Alfarràs per seguir per N-230 en direcció a El Pont de Suert. Un cop allà s'agafa la carretera L-500 cap a Gotarta.
Des de Barcelona, el camí és semblant però molt més llarg, de tres hores i mitja. Es tracta d'anar per la A-2 fins a Lleida i d'allà anar cap a Alfarràs.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
