La ruta per Tarragona que et fa sentir a Itàlia: un passeig entre penya-segats i llegendes

Si Miravet és com la costa Amalfitana de Catalunya, hi ha un municipi històric que, des de la seva talaia, sembla un d'aquells pobles que miren cap al nord d'Itàlia, la Toscana. En canvi, és a Tarragona.

La localitat amaga diverses llegendes i una ruta pel seu entorn permet descobrir-ne moltes més. També uns paisatges increïbles, amb penya-segats que es reflecteixen a les aigües d'un pantà d'aigües turqueses.

Catalunya, una de les comunitats autònomes on més car surt morir-se: més de 7.000 euros per funeral

Siurana, el bell racó de Tarragona que es nega a formar part del llistat dels pobles més bonics de Catalunya, ofereix història, riquesa cultural i natura espectacular. I tot això, es pot descobrir a través d'unes rutes còmodes i que val la pena explorar.

Parteixen des del conjunt medieval de Siurana, encimbellat a 730 metres d'altitud sobre un cingle del Priorat. Un mirador convertit en municipi amb cases de pedra daurada i uns carrers que desemboquen en un mirador més que prometedor.

La Toscana catalana

Si un mira cap avall, pot veure les aigües del pantà i, reflectides en elles, les ballant i formacions rocoses vermelloses que l'envolten. Normal que alguns li diguin “la petita Toscana catalana”.

Al seu cor, com passa a Itàlia, llueix la imponent església romànica de Santa Maria, amb el seu absis senzill i perfecte, presideix el silenci. Al seu voltant, en comptes de camps de lavanda, s'estenen vinyes que serveixen de raïm i vi al món.

Darrera fortalesa musulmana

Però Siurana també està feta de llegenda i tragèdia. Va ser la darrera fortalesa musulmana que va caure a Catalunya, al segle XII. La seva història més coneguda és la de la Reina Mora Abdelàzia, símbol d'orgull i llibertat. 

Explica la llegenda popular que, quan les tropes cristianes van assetjar el castell, la monarca va preferir llençar-se al buit abans que rendir-se. Muntada al seu cavall blanc, va galopar fins a la vora del precipici i es va llançar juntament amb ell.

Aldea de Siurana Turisme Siurana

El Salt de la Reina Mora

L'animal, en el seu intent de frenar, va deixar gravada la seva petjada sobre la roca: el famós “Salt de la Reina Mora”, un mirador natural des d'on es contempla una panoràmica vertiginosa de la vall. 

Avui dia, la marca de la ferradura sembla continuar visible. Cada visitant s'atura allí en silenci, intentant veure aquesta forma a la roca.

La ferradura

Una altra llegenda, menys tràgica però igual de misteriosa, parla del cavall de la Reina, condemnat a vagar eternament per les muntanyes del Montsant. En les nits de lluna plena, diuen els veïns, el seu renill es barreja amb el vent. A vegades, fins i tot sembla sentir-se un galop llunyà sobre la pedra.

Tots aquests misteris es poden anar a veure i fins i tot recórrer. Aquests són només alguns dels al·licients d'una ruta on el poder del real i el mític s'entrellacen enmig de la natura.

La ruta

La ruta comença a l'entrada del poble, on un senyal de fusta indica el camí de Siurana a l’Albarca. El primer tram descendeix entre pins i mates de romaní per un sender antic, estret i pedregós, que va ser durant segles l'única via de comunicació entre els pobles de la vall. 

Durant uns quaranta minuts, el senderista avança entre feixes d'oliveres centenàries i petites ruïnes de pedra seca. L'olor de terra i resina es barreja amb la de la farigola i es sent la humitat del pantà.

Així és Mas Marroch: la masia del segle XV que els germans Roca van convertir en un restaurant amb estrella Michelin

En arribar al llit del riu Montsant, el paisatge canvia de sobte: la temperatura baixa i el camí s'endinsa en un entorn fresc i humit. Aquí comença el Congost de Fraguerau, un congost natural excavat durant mil·lennis per l'aigua. 

Les parets s'estrenyen i el sol amb prou feines arriba al terra. El so del riu acompanya el caminant, i la sensació és la d'estar entrant en un territori on tot és possible, també les llegendes que s'hi expliquen.

Muntanyes màgiques

El sender avança entre passarel·les de fusta i petits ponts que creuen el riu. A cada revolt apareixen formacions rocoses de formes impossibles, amb noms tan evocadors com Els Tres Jurats, La Cadireta o El Bisbe, per les formes que recorden.

Després d'una hora i mitja de caminada, apareix el pont penjant del Congost de Fraguerau. Penjat sobre el riu, no apte per a gent amb vertigen. Des del centre, la vista del congost és colpidora.

Una ermita a la muntanya

A l'altra banda del pont, sota una enorme volta natural de roca, es troba l'Ermita de Sant Bartomeu del Montsant, construïda al segle XII. Petita, austera i gairebé amagada, va ser lloc de recés d'eremites durant segles. L'eco de les seves pregàries, segons diuen, encara s'escolta en les nits tranquil·les.

L'ermita, amb la seva porta d'arc de mig punt i el seu altar de pedra, s'alça en un dels llocs més serens de tota Tarragona. Des d'aquí, un petit mirador permet contemplar el cor del congost: un laberint de roques, aigua i silenci.

Ermita del Congost de Fraguerau TURISPAIN

Les veus del Congost

El congost és també escenari d'una de les històries més inquietants del Priorat.

Diuen els veïns que, quan el vent bufa del nord i el riu baixa crescut, les parets del congost retornen un murmuri humà, com si centenars de veus preguessin a l'uníson.

Dos versions

Alguns asseguren que són els monjos i eremites que van viure a Sant Bartomeu, les pregàries dels quals van quedar atrapades a la pedra. Altres creuen que són les ànimes d'aquells que van morir buscant redempció en la solitud de la vall.

El fenomen té, òbviament, una explicació física: l'eco profund del canó, amplificat per les corbes de la roca, reprodueix sons que l'oïda humana percep com a cors llunyans.

De tornada al poble, el viatger pot recórrer els seus carrers empedrats, treure el cap als balcons naturals sobre el pantà i visitar les restes del castell de Siurana.

En qualsevol cas, si visitar aquesta localitat sempre és un encert, la tardor és una època ideal per perdre's per aquesta ruta. El clima és suau i la llum ressalta els tons vermells i daurats del paisatge.

Com arribar-hi

Arribar-hi és fàcil. Siurana és a un quart d'hora de Tarragona. N'hi ha prou amb anar a buscar la C-242 fins a Cornudella de Montsant, i des d'allà una via estreta de muntanya condueix fins a la Toscana catalana.

Des de Barcelona, el trajecte dura unes dues hores. A l'entrada del poble hi ha un aparcament regulat, des d'on s'accedeix a peu al centre.