"Jugada mestra" de Puigdemont, que torna al passat"

Nova "jugada mestra" de la factoria d'ocurrències de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, l'íntegre veí de Waterloo. Després d'un interminable memorial d'agravis, una pesada col·lecció de reprotxes i altres mostres de rancúnia no corresponduda, el senyor fugit ha dit que fins aquí hem arribat i que verdes les han segat.

Puigdemont, doncs, ha decidit passar a la irrelevància i ha cancel·lat les periòdiques visites a la plàcida Suïssa on negociava amb l'home de la mirada melancòlica, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, substitut de Santos Cerdán, qui, com es deia abans, passa uns dies a l'ombra.

Entre pit i flauta, a Junts esperen acaparar l'atenció durant tota la setmana, doncs després de la decisió de l'executiva de trencar per unanimitat l'acord de col·laboració amb el PSOE cal convocar un "consell nacional" urgent i extraordinari que convoqui a la seva vegada a la militància a les urnes per refermar la decisió adoptada en les altes esferes.

L'efecte immediat de tot aquest tom i jerry és cap, res. Pedro Sánchez segueix còmode a La Moncloa i la legislatura continua el seu sinuós i agrest curs entre els reprotxes dels aliats i els guinyos als adversaris. A major abundament, la presidenta de la Junta d'Extremadura, la popular María Guardiola, va decidir ahir convocar eleccions per al 21 de desembre perquè Vox s'hi nega a negociar els pressupostos autonòmics i ella diu que així no es pot governar. ¡Quina pell més fina!

"La pressió d'Orriols precipita a Junts a la irrelevància també a Madrid", destaca l'obertura de Crònica Global.

Al sumari s'abunda en que "Puigdemont escenificà a Perpinyà una ruptura amb el PSOE que implicarà, si ho avala la militància entre demà i dijous, una renúncia al seu actiu polític més significatiu".

El text és de Àlex Càrcel: "Era un secret a veus i Carles Puigdemont ho confirmà a la tarda després de més de tres hores de reunió amb l'executiva del seu partit. Junts trencarà amb el PSOE i "passarà a l'oposició" si la militància ho avala entre demà i dijous mitjançant una consulta que pretén distribuir la responsabilitat de dinamitar la legislatura, deixant Pedro Sánchez sense majoria al Congrés i els postconvergents sense el seu gran actiu polític. La irrelevància, forçada per l'alça de Sílvia Orriols, arriba també a Madrid".

"El líder postconvergent, acompanyat per la seva cúpula en el polígon Les 5 Éléments de Perpinyà, va voler culpar als socialistes d' "incomplir els acords de Brussel·les", destacant que "són els qui tenen el poder" i desafiant el president del Govern a explicar "què pretén fer ara". Sense atrevir-se, això sí, a demanar eleccions i esquitxant la hipòtesis d'una moció de censura que no es va descartar públicament, però que no va generar cap simpatia al cònclave en implicar un acord amb PP i Vox".

"Va haver-hi ruptura, però res més. Puigdemont va parlar com sempre d'independència –recordant el vuitè aniversari de la DUI i exigint la celebració d'un "referèndum sense repressió"–, culpà de nou a Espanya dels problemes d'habitatge, Rodalies o fiscalitat, i aprofità per esprémer ERC –"per fer el mateix que ells, no som els socis que busca Sánchez"– i a Salvador Illa, a qui acusà d' "espanyolitzar" Catalunya i "blocar" les propostes de Junts al Parlament".

"Una retahíla d'excuses per justificar que "Junts no tenia alternativa" després de més de dos anys de mandat de Sánchez. Temps "suficient per esgotar la paciència" d'un Puigdemont que, trist com la resta de polítics presents en el peculiar coworking de la capital del Rosselló francès, no ha sabut gestionar la pressió de sostenir un Govern que, malgrat que el propi expresident volgué reivindicar alguns "èxits" com el català al Congrés o La2Cat, ha submergit els postconvergents en les enquestes".

Segueix Càrcel: "La compareixença de l'expresident de la Generalitat arribà plena de reprotxes. Mentre reivindicava haver-li donat al PSOE una oportunitat el 2023, acusava els socialistes de "trilers" i "tactistes". I, des de la formació, asseguren que a partir d'ara no negociaran "absolutament res". Ja se l'han comunicat a José Luis Rodríguez Zapatero, que des del primer moment va ser un dels noms clau en les gairebé 20 reunions clandestines que es mantingueren amb mediador a Suïssa".

I: "El Govern, de la seva banda, està "molt tranquil". Així ho expliquen des de Moncloa les mateixes fonts que indiquen que el "precipitat anunci" de Puigdemont no modifica el full de ruta d'un Executiu que s'ha compromès a esgotar el mandat +amb o sense pressupostos i amb o sense majoria. Com ha fet sempre, Sánchez convocarà eleccions quan, de fet, cregui que li convé més. I celebren que podran apuntar-se el gol de l'oficialitat del català a Europa, que veuen "al caure", en el cas que la ruptura de Junts no sigui "un òrdag més", alguna cosa que segueixen posant en dubte des de Moncloa".

Hi ha més versions sobre el número muntat ahir pel génia de l'escapisme. "Puigdemont aproparà les urnes a abans de l'estiu del 26", apunta, per exemple, La Razón.

La crònica és de Toni Bolaño: Carles Puigdemont considera trencat l'acord d'investidura. Ja no són part de la majoria parlamentària, encara que, certament, mai ho han estat. Ara Junts s'ha passat amb armes i bagatge a l'oposició. I amb Junts a l'oposició no hi ha majoria parlamentària possible. Els independentistes catalans han fet suar la samarreta el Govern. Cada iniciativa es negociava de forma individual perquè l'acord col·lectiu era simplement una il·lusió".

"No obstant això, l'aprovació de l'amnistia que va baixar el suflé a Catalunya i la victòria d'Illa van deixar Junts sense un papel específic i a lliscar del nou enemic: Aliança Catalana".

"La cimera de Junts a Perpignan ha tancat definitivament una acord d'investidura que deixa la legislatura encallada. El líder, Carles Puigdemont, li dona una puntada al PSOE per ocultar els seus propis problemes".

"La cumbre de Junts a Perpignan han tancat definitivament un acord d'investidura que deixa la legislatura encallada. El líder, Carles Puigdemont, li dona una puntada al PSOE per ocultar els seus propis problemes".

"El balanç de tots aquests anys que pot aportar Puigdemont per a la millora de l'auto govern de Catalunya és molt limitat i ha perdut una altra oportunitat que difícilment tornarà a tenir. Estaria bé que Junts fes també una mica d'autocrítica".

La contrapart, és a dir, els socialistes, estan molt tranquils. No els ha pillat de sorpresa l'anunci. "Moncloa menysprea la ruptura de Puigdemont i manté el seu desig de governar fins i tot sense Pressupostos", tanca un titular deVozpópuli.

El text és de Luis Casal i arranca així: "Moncloa no es dóna per al·ludit. Mentre Carles Puigdemont certificava des de Perpignan la fi de la seva relació amb Pedro Sánchez i avisava que el Govern "podrà ocupar cadires, però no governar", l'entorn del president se limitava a constatar l'òbvi: que la legislatura segueix viva i que l'Executiu "continuarà governant" amb o sense Presupostos. "Anirem treballant com sempre, votació a votació", tancaven fonts de l'entorn de Pedro Sánchez, subratllant que Junts mai va formar part de cap pacte de coalició".

"La versió oficial és que res canvia. Ni els set vots de Junts garantien l'estabilitat parlamentària ni la seva marxa, teòricament, la posa en perill. La prioritat, insisteixen, segueix sent "complir amb el full de ruta" d'investidura i esgotar la legislatura. En la pràctica, això significa que el Govern assumeix que no hi haurà Pressupostos Generals per al 2026, però descarta que la falta de comptes suposi la fi del mandat".

"Els precedents els avalen. Sánchez ja va sobreviure sense comptes el 2019, quan el rebuig de l'independentisme va precipitar la repetició electoral, i tots els anys la actual legislatura. Però aquesta vegada el missatge és diferent: l'Executiu vol projectar que la paràlisi pressupostària no equivalgui a una crisi política. "Gobernar no és només aprovar Pressupostos", repeteixen a l'entorn de la vicepresidenta María Jesús Montero, que ja havia advertit que no forçarien unes comptes si no hi havia majoria suficient".

Línies després, Casal escriu que "a Madrid, la lectura és pragmàtica. Al PSOE atribueixen la decisió de Junts a l'estratègia electoral catalana i a la rivalitat amb Salvador Illa. La ruptura, sostenen a Ferraz, "no altera els equilibris" al Congrés, on l'Executiu ja havia de negociar detalladament cada votació".

I: "Aquesta és, en realitat, l'aposta del president: resistir amb geometria variable, com ja va fer en altres fases de la legislatura. Moncloa prepara un tardor de gestió sense grans lleis, recolzant-se en els fons europeus i en decrets amb ampli marge administratiu. L'aritmètica parlamentària s'ha estretat, però el PSOE confia que ningú voldrà ser responsable d'un avançament electoral. "Ni ERC ni Podemos ni el PNV tenen incentius per tombar el Govern, apunten fonts socialistas".

Per si quedaven dubtes respecte al sentit i significat del de Puigdemont a Perpinyà, el seu representant a Madrid, Míriam Nogueras, explica la jugada a El Nacional. "Míriam Nogueras: 'Aquesta ruptura amb Sánchez no és una parada tècnica. És el final de la via'", destaca un titular del referit digital.

Es tracta d'una frase extreta de l'entrevista que signa Vicenç Pagès amb la portaveu postconvergent a Madrid. Aquí va una selecció de les preguntes i respostes amb més corprenedors:

P: Aquest dilluns l'executiva de Junts ha decidit trencar les relacions amb el PSOE. Què implica això, en la pràctica, al Congrés dels Diputats?

R: Trencar significa trencar. Jo crec que, més clar, aigua. Cada mes hem anat a Suïssa a aquesta taula de negociació amb mediació internacional. Cada setmana hem negociat al Congrés dels Diputats i, quan ha estat necessari i ha convingut, hem negociat amb el govern espanyol. Ara això es deixa de fer. Això s'acaba. I ha estat una constatació d'aquesta ruptura per incompliments per part del Partit Socialista. Quan el resultat és incompliment, i nosaltres, des del primer dia i en campanya, hem advertit que si no es compleix amb Catalunya, no tindran els vots, els vots de Junts són per ajudar a Catalunya i als catalans, en cap cas per mantenir en el poder al senyor Sánchez.

P: Significa que votaran en contra de totes les propostes del PSOE?

R: Tenim un llistat de les coses que tenim acordades. El president ha estat molt clar. No estem reivindicant que es compleixin coses que s'han comentat, sinó que reclamem que es compleixin acords als quals s'ha arribat. Per exemple, les balances fiscals. És imprescindible que, si un govern vol establir unes negocions de pressupostos, tinguem clar quins són els números.
Ja fa quasi dos anys que vam demanar poder conèixer aquestes balances fiscals, que no es publiquen des de 2014. Per tenir unes negociacions de pressupostos fetes des de la rigor, la serietat i el compromís més ferm amb els ciutadans, el Govern hauria de publicar els números concrets a mitjans del 2025 sobre les execucions pressupostàries, i no hi són. Quins són els números que tenim fins avui? Doncs que el govern espanyol inverteix 128 euros per català i 365 per madrileny. (...) Però quan muntis, sobretot a escala internacional, una taula amb mediació, arribes a uns acords i el Partit Socialista l'únic que fa és prémer el botó d'ajornar temes que depenen d'ells, aquesta ruptura no és una parada tècnica: és el final de la via.

P:¿Es mantindrà la ruptura si hi ha possibles avanços