Per primera vegada en tres lustres hi ha un Govern de la Generalitat que es preocupa per les coses de menjar, les que de veritat importen i tenen un impacte en les condicions de vida. D'aquí, per exemple, l'ambiciós pla d'habitatge assequible que lidera l'Executiu de Salvador Illa.
S'ha criticat l'ús propagandístic dels anuncis sobre habitatge, però és inevitable. Els pisos públics havien desaparegut del discurs polític des de l'última crisi del totxo, al final de la primera dècada del segle.
Des de llavors, cap govern autonòmic o central havia reparat en què l'accés a un habitatge s'estava complicant per moments i per raons com els sous baixos, la manca de sòl, l'absència de promocions i les dificultats burocràtiques.
I és que de ser una competència supralocal, l'habitatge va passar a ser una qüestió municipal, cosa que va agreujar els problemes del sector. Només cal recordar la brillant gestió al respecte d'Ada Colau, amb 31 pisos, compte, 31, de protecció oficial en dos mandats. Quin crack.
La qüestió és que el president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa un programa de construcció d'habitatge que presenta trets alternatius al que va ser, en el seu dia, la construcció d'un parc públic d'habitatge.
A El Confidencial, Marcos Lamelas signa una àmplia informació sobre les intencions del Govern i en matèria d'habitatge, convertida aquesta en el principal dels seus objectius de mandat.
Del seu text: ""En els pròxims anys qui no tingui grues a la seva ciutat perdrà les eleccions", va dir Salvador Illa als alcaldes del PSC en una reunió recent, segons expliquen fonts del socialisme català. El missatge va ser clar. El pla de 50.000 habitatges de la Generalitat és clau per a la legislatura".
"Actualment la construcció suposa el 6% del PIB català. Es tracta que passi al 8%. Un gir estructural de l'economia catalana impulsat des del sector públic a any i mig de les municipals. Per això, Illa i la seva consellera de Territori, Sílvia Paneque, volen canviar les regles del joc de la promoció d'habitatge de lloguer protegit. Ara s'ho juguen en un nou concurs públic".
"El nou concurs és petit per a la partida del conjunt de la Generalitat. Es tracta de 50 solars paquetitzats per construir 2.300 habitatges. Això suposa una inversió aproximada de 345 milions d'euros. Des de la Generalitat s'espera que quatre fons immobiliaris puguin ser adjudicataris. Encara queden tres mesos però serà el tret de sortida".
"Aquest concurs serà la prova de nou del nou model amb què Salvador Illa i Sílvia Paneque estan intentant revolucionar la promoció immobiliària i que trenca les regles que fins ara han estat imperant al sector a Espanya".
"El primer canvi és trencar la dinàmica de subvencionar la inversió del promotor. És el que ha estat fent el Govern espanyol amb la Línia 6 dels fons Next Generation: 168 milions que s'han repartit entre 141 promocions d'habitatges de lloguer de protecció social i que han servit per fer 6.000 habitatges".
"Per contra, la via Illa està mobilitzant un projecte molt més ambiciós. Primera regla, ja no se subvenciona el promotor, sinó la renda. S'ha fixat un lloguer per metre quadrat en 10,65 euros. I es garanteix als promotors que durant els 75 anys que duri la cessió del dret de propietat l'inversor percebrà aquests diners més l'IPC anual".
Segueix la peça: "Aquesta renda la pagaran els llogaters. En cas que pel nivell de renda no puguin abonar aquesta quantitat, la Generalitat aportarà la diferència. Però l'ajuda no s'abonarà als residents per evitar-los problemes en la seva declaració de l'IRPF. El complement el percebrà el promotor com a part del concurs, amb la qual cosa la seva rendibilitat està garantida. Aquesta rendibilitat no serà de dues xifres però s'allargarà durant 75 anys i recull la inflació".
"El preu establert per la Generalitat és el mateix per a tot Catalunya. Els diners es garantiran en els pròxims pressupostos de l'administració catalana a través d'una plurianualitat, és a dir, un compromís de pagament a futur que garanteixi el projecte a llarg termini. Així l'inversor no perd a Barcelona i guanya de manera raonable com més s'allunya de l'àrea metropolitana".
"Salvador Illa i el seu gabinet esperen que el seu pla d'habitatge arribi més lluny que els seus mandats. Que es converteixi en una política estructural que serveixi per reduir el malestar social que hi ha a Catalunya, i que és el mateix que hi ha a la resta d'Espanya: que els lloguers són massa cars mentre que els salaris continuen sent massa baixos".
"Bona part de l'auge de l'extrema dreta es basa en aquest malestar. I la Generalitat i el PSC volen frenar-lo no amb discursos, sinó amb les grues a què es referia Illa al principi. Encara no es podran lliurar els pisos però hi haurà una expectativa de millora".
I: "Estem parlant d'una fortuna. Per al pla 50.000 habitatges es mobilitzaran més de 3.000 milions. Però Illa en un any ja va pujar l'aposta a 160.000 habitatges, gairebé el triple. Això suposa llançar en total una inversió de 9.000 milions d'euros. En tots els casos, l'origen és el municipalisme: els solars els aporten els ajuntaments a cost zero, amb la qual cosa el sòl ja queda fora de l'equació".
I mentre la Generalitat intenta recuperar un retard de dècades, "Barcelona aprova cobrar les sancions de fins a 900.000 euros als infractors del 30%", segons un titular de La Vanguardia.
Doncs una cosa, els plans de la Generalitat, no casa amb l'altra, les multes als promotors.
Ho explica Guillem Cerdá: "El Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposició presentada per Barcelona en Comú (BComú) per activar els procediments necessaris per cobrar les multes per un valor de 3 milions d'euros als infractors de la reserva del 30% d'habitatge protegit, que van aflorar amb la inspecció de l'any 2022".
"Així, els infractors de la mesura del 30% podran arribar a pagar multes de fins a 900.000 euros. Cal recordar que la reserva, vigent des del setembre del 2018, exigeix destinar el 30% de les noves construccions i de les grans rehabilitacions de més de 600 metres quadrats a habitatge a preu assequible. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC i ERC, l'abstenció de Junts i el vot en contra del PP i Vox".
"La portaveu de BComú, Janet Sanz, ha lamentat que, fins ara, les sancions aplicades eren de només 500 euros, en tramitar-se per la via de la legalitat urbanística en lloc de fer-ho mitjançant la Llei del Dret a l'Habitatge del 2007. Sanz ha criticat que la situació ha permès que especuladors i rendistes (als quals ha titllat de “gentussa”) trobessin vies per eludir el compliment de la normativa".
I: "Així mateix, la regidora ha admès que l'aplicació del 30% no ha produït “els resultats esperats” —en set anys només s'han generat 31 nous habitatges protegits— i ha assenyalat que la seva implementació “massa tardana respecte a altres ciutats europees” (com Londres o París, que feia una dècada que aplicaven mesures similars) va fer perdre “uns 500 habitatges”. No obstant això, Sanz ha sostingut que la regulació contribueix avui a protegir més de 60.000 famílies davant l'especulació immobiliària".
És clar, els números ho aguanten tot. Una regulació que protegeix 60.000 famílies. I per què no 75.000 o 90.000? Total, tant se val. A l'època dels Comuns al capdavant es van construir a Barcelona 31 habitatges protegits i encara es creuen en condicions de donar lliçons al respecte. No tenen esmena.
Més notícies contradictòries. El País entrevista el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui demana a Salvador Illa que salvi les centrals nuclears a Catalunya. Recordem que els socialistes venen de votar al Congrés el tancament de la central extremenya d'Almaraz i no els ha importat gens que s'hagin de celebrar eleccions autonòmiques a Extremadura.
"Josep Sánchez Llibre: “Salvador Illa ha de liderar l'ampliació de la vida útil de les nuclears a Catalunya”", destaca el titular del diari de Prisa.
Signen l'entrega Daniel Toledo Quer i Xavier Pellicer i aquestes són les preguntes i respostes més rellevants:
P: Les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs generen el 60% de l'electricitat a Catalunya. Creu que els partits catalans han estat a l'alçada en la recent esmena parlamentària del PP que no va tirar endavant per allargar la vida útil de les plantes?
R: L'energia nuclear és de vital importància per garantir la transició energètica cap a les renovables. És una energia que no contamina, no emet diòxid de carboni, garanteix el subministrament elèctric i dona estabilitat al sistema. I continuarà sent necessària mentre no hi hagi alternatives per a l'emmagatzematge de les renovables.
Foment del Treball està totalment d'acord a alinear-se amb la neutralitat climàtica el 2050, però l'energia nuclear és fonamental perquè Catalunya pugui liderar la política econòmica espanyola. Sense ella, perdria competitivitat i productivitat i passaria de ser la locomotora de l'economia espanyola a ser el vagó de cua.
P. Si hi ha consens en això, què va passar en la votació del Congrés la setmana passada?
R: Van concórrer diverses circumstàncies. Primer, la sobrecàrrega de responsabilitat i protagonisme polític de Junts per Catalunya, que es va veure abocat a l'abstenció quan hauria d'haver emès un vot afirmatiu.
Esquerra Republicana, per qüestions ideològiques, va passar de l'abstenció al vot negatiu. I també el PSC va votar en contra. Si Catalunya vol liderar la política econòmica espanyola, el president Salvador Illa haurà de liderar en el seu moment la possibilitat d'ampliació de la producció nuclear a Catalunya a les centrals d'Ascó i de Vandellòs.
P: Entenem que parla de la vida útil de les centrals…
R: Sí. Tenen moltíssima capacitat i molts anys per poder continuar produint energia nuclear a Espanya. Sense l'energia nuclear ens veuríem abocats a un apagat energètic molt important el 2030, amb unes conseqüències molt negatives com les que ja vam viure a finals d'abril de 2025. Ajudarem el Govern de Catalunya perquè faci un canvi ideològic, perquè passi de votar que no al Congrés dels Diputats a votar afirmativament.
P: Quin és l'abast de la batalla que es juga Almaraz? Contempla Foment una excepció catalana en l'assumpte nuclear?
R: No. Som molt realistes. Si es tanca Almaraz es tancaran indiscutiblement la resta de les centrals espanyoles, per la qual cosa donem suport que s'allargui la vida útil d'Almaraz. La qüestió està molt ben encarrilada. Atès que els propietaris de la central volen allargar la seva vida útil, estem convençuts que el Consell de Seguretat Nacional emetrà un informe que donarà la possibilitat a l'Estat de donar llum verda a ampliar Almaraz. No volem cap tracte diferenciat des de Catalunya.
P: Catalunya fa anys que és el vagó de cua de les renovables. El problema en realitat no és que el 60% del consum industrial vingui de les nuclears?
R: Això ens dona més raons. Si s'apaguessin les centrals d'Ascó i Vandellòs, no tindríem energia suficient procedent de les renovables. Ha existit una negligència de les forces polítiques que han governat Catalunya en aquests últims deu anys, que han impossibilitat que les renovables poguessin tenir una presència del 50% o el 60%, com en altres comunitats autònomes.
P: Hi ha altres factors que estan determinant les posicions dels partits independentistes, per exemple l'amnistia en el cas de Junts, que poden anar passant a un altre pla quan arribi la fi de la vida útil de les nuclears?
R: En el cas de Junts, hi ha una sobrecàrrega de protagonisme polític. No pot ser que Junts ho hagi de resoldre absolutament tot a Espanya. Això és impossible i ho entenem. Crec que en un futur immediat això es resoldrà. En el cas d'Esquerra ha estat la sobrecàrrega ideològica i, al mateix temps, el Govern de Catalunya i el lideratge de Salvador Illa no han estat a l'alçada de les circumstàncies, perquè si vol liderar des de Catalunya la política econòmica espanyola, sense la nuclear no ho aconseguirà.
Política pura i dura. "Nova crisi a ERC: dimiteix més de la meitat de la direcció a Barcelona per discrepàncies amb la seva presidenta", assenyala un titular de El Periódico.
La informació ve amb les firmes de Júlia Regué i Quim Bertomeu: "La federació d'ERC a Barcelona s'enfonsa en una nova crisi interna després que més de la meitat dels membres de la direcció permanent hagin presentat la seva dimissió".
"Fins a vuit representants de la cúpula han decidit abandonar els seus càrrecs, inclosos noms clau com Miquel Colomé, el secretari general, i figures de pes com Quim Bosch, Nil Font, Agnès Russiñol, Rosa Suriñach, Sheila Vidal i Max Zañartu per discrepàncies amb Creu Camacho, la presidenta. Unes hores més tard s'ha sumat al degoteig de cessaments Esther Martín, com ha avançat l'ACN i ha confirmat El Periódico".
"El partit es veu obligat ara a celebrar un congrés extraordinari a la federació que, tal com marca el reglament intern del partit, s'ha de convocar en un mes. Tot i això, fonts de la direcció recalquen que "tot segueix operatiu" perquè l'organització ha de garantir el seu funcionament, dins de la provisionalitat, fins que s'elegeixi una nova direcció".
"Les dimissions estan lligades a importants discrepàncies internes, segons apunten fonts del partit a aquest diari. Camacho, la candidata del sector crític a la direcció d'ERC que encapçala Oriol Junqueras, va donar la sorpresa i va guanyar les eleccions internes el 26 d'abril amb un 49,6% dels vots, per davant del 47,5% aconseguit per l'aspirant considerada oficialista, Eva Baró. 14 vots van distanciar una llista de l'altra".
"Però el resultat va convertir aquesta federació en l'única en què els rivals de Junqueras -organitzats sota les sigles de Foc Nou i de Nova Esquerra Nacional- van aconseguir imposar-se, ja que el president del partit es va fer amb la resta del mapa territorial en la disputa que va desfermar la seva victòria el 14 de desembre al congrés nacional".
"Però fonts del partit apunten que, tot i que Camacho representava els crítics amb Junqueras, s'ha anat apropant a les tesis de la direcció del carrer de Calàbria i especialment a Elisenda Alamany, que exerceix com a secretària general, és regidora de l'Ajuntament de Barcelona i forma part de la federació barcelonina, cosa que ha provocat un profund malestar que s'ha canalitzat amb aquesta rebel·lió interna".
"En una carta, els dirigents que han dimitit recalquen que Camacho "ha optat per tirar endavant un projecte propi, prenent decisions de manera unilateral, a vegades sense comptar amb la resta de la permanent i fins i tot contradient acords als quals s'havia arribat"".
"La presidenta s'ha defensat en una altra missiva, en què sosté que "les dinàmiques pròpies d'altres temps de conflicte constant entre les corrents internes que tant han debilitat la imatge [del partit], no són el camí per a ERC" i que cal "superar velles discrepàncies i mirar al futur amb unitat i ambició".
I: "Fonts pròximes als dimissionaris argumenten que el projecte de Camacho es va anar tornant “presidencialista”, convertint ERC de Barcelona en una “gestoria” que només “assentia” el que els dictava el grup municipal i la direcció del partit de Junqueras".
22 de novembre, Dia Internacional del Músic. Santoral: Cecília de Roma, Maur màrtir, Miquel de Tver, Pere Esqueda Martínez, Pragmaci, Benigne de Milà, Ananies, Àpia, Apfies, Roger monjo i Filemó.
