Illa llança un programa de recuperació d'habitatges abandonats contra el despoblament a Catalunya
"Viure en un poble ha de ser una oportunitat i no un obstacle", en paraules del president, que ha promès que el Govern "empoderarà els alcaldes" dels municipis rurals
Més informació: Els pobles catalans celebren el reforç de recursos tècnics: "Els joves ja no volen marxar tant com abans"
Notícies relacionades
Els alcaldes i representants d'uns 300 pobles s'han reunit al Món Sant Benet aquest dissabte a l'empara del Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa els ha citat al recinte del mil·lenari monestir de Sant Benet de Bages per celebrar la primera Trobada de Municipis Rurals, que suposa l'inici del desplegament de la primera llei que va aprovar l'Executiu després d'arribar a la plaça Sant Jaume.
Davant de tots ells, el socialista català ha concretat les seves principals concrecions, destinades a lluitar contra el despoblament. Ha destacat un nou programa de recuperació d'habitatges abandonats per destinar-los al mercat residencial. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya posarà en marxa una Borsa d'habitatge rural, un servei de mediació per convidar els propietaris a rehabilitar els seus actius i transformar-los en primera residència o oferta de lloguer assequible.
400 habitatges
En total, 20 milions d'euros mobilitzats en cinc anys que es traduiran en la rehabilitació de 400 habitatges en pobles de menys de 2000 habitants. Tot i que la regió té 608 localitats d'aquest tipus, de les quals 381 compten amb menys de 500 veïns, es desconeix el total d'immobles en desús, ja que l'Institut Nacional d'Estadística no ho comptabilitza.
A més, també es preveu que equipaments com antigues escoles i ajuntaments puguin ser transformats.
"Viure en un poble ha de ser una oportunitat, no un obstacle", ha dit el president, qui ha promès que el Govern "empoderarà els alcaldes" dels municipis rurals, que "tenen l'última paraula". Així mateix, ha reivindicat "el dret a viure al teu poble", motiu pel qual ha defensat incorporar les particularitats d'aquestes localitats en l'esforç públic per l'habitatge.
Bonificacions fiscals
L'aposta de l'Executiu preveu dinamitzar nuclis urbans que són objecte de l'èxode rural. I precisament per fomentar la tornada de ciutadans als micropobles, el Govern prepara per a la declaració de la renda de 2027 noves deduccions de fins al 20% per trasllat de residència, compra, rehabilitació i lloguer d'habitatge habitual per a joves i famílies amb menors en edat d'escolarització.
Mesures que s'afegeixen a les ja aprovades, com la reducció de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) de fins al 4% i la bonificació del 75% en actes notarials per regularitzar aquest tipus de finques.
Primera Trobada de Municipis Rurals, al Món Sant Benet, comarca del Bages (Barcelona)
L'Incasòl donarà un cop de mà
Un dels principals reclams que els alcaldes han traslladat a Illa i als seus consellers, com Albert Dalmau (Presidència) i Sílvia Paneque (Territori, Habitatge i Transició Ecològica), és l'asfíxia administrativa que suposa per als ajuntaments que recaigui sobre ells el planejament urbanístic dels seus terrenys, cosa que minva la construcció d'habitatge. És una cosa que també llastra, fins i tot, municipis més grans i, per tant, amb més recursos.
I mentre l'Executiu treballa per aprovar la futuraLlei de Territori al llarg de 2026 per adaptar la normativa a les seves capacitats, l'Incasòl rural (Institut Català del Sòl) incorporarà una nova divisió per donar-los suport en la seva tramitació i gestions, amb dos arquitectes, un arquitecte tècnic, un enginyer civil, un lletrat i un administratiu. Recorregutaran el territori per actuar sobre nuclis antics o en risc de despoblament per promoure'n la recuperació.
També Infraestructures.cat
Una altra de les novetats que permetrà donar un impuls a la capacitat d'acció dels ajuntaments és que Infraestructures.cat, que llança les licitacions de la Generalitat, faci el mateix també amb els projectes dels consistoris. L'Executiu socialista pretén que aquests puguin comprar una sola acció i fer servir l'empresa pública com a "mitjà propi".
"Ens comenteu que no teniu els tècnics suficients, a vegades teniu les subvencions, però no la capacitat tècnica per construir un equipament. És per això que treballem amb Infraestructures.cat perquè també sigui un mitjà propi del món local perquè tinguin el mitjà tècnic per implementar aquests recursos", ha descrit el president.
Més fons i grups d'estudi
Així mateix, Illa ha anunciat un increment de 7,5 milions d'euros del Fons de Cooperació Local i la posada en marxa d'un grup d'estudi normatiu per adaptar i simplificar la normativa, la creació del qual serà aprovada pel Consell Executiu al desembre perquè es reuneixi al gener.
A aquesta s'hi sumaran tres més, sobre mobilitat, urbanisme i telecomunicacions, va explicar el secretari general de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, en un contacte amb els mitjans el dia anterior. També va advertir de la necessitat d'aprovar els pressupostos de 2026, que els socis d'investidura encara no permeten negociar: "Si no, haurem de fer un enorme esforç per desplegar les mesures".
El desplegament de l'Estatut de Municipis Rurals el completarà la connexió del 100% de les localitats a la xarxa de fibra òptica. La xarxa pública ja arriba a 7.500 quilòmetres i a 684 municipis, però la cobertura està lluny de ser completa; des de l'inici de la legislatura, la Generalitat ha desplegat 1.433 km nous i pretén acabar l'any amb 739 localitats connectades, és a dir, el 78% del total.