A Madrid es burlen de Puigdemont

A Madrid es prenen amb molta calma les amenaces de Carles Puigdemont i la seva representant a la capital, la senyora Míriam Nogueras. Les atribueixen a la necessitat del veí de Waterloo de fer-se notar, de demostrar la seva existència i influència en el curs general de la política.

Sobre un tauler d'escacs o damunt del tapís de les cartes, Junts no pot plantejar un escac ni llançar un òrdag perquè ni els donen les peces ni les cartes. A més de que cal saber jugar a escacs i al mus, especialitats de les quals Puigdemont, com la majoria, és un absolut ignorant.

Per més voltes que li donen, els estrategs de Moncloa i de Ferraz no veuen com un anunci solemne de ruptura per part de Puigdemont els pot afectar. Al Congrés ja s'han acostumat a què Junts voti en contra del PSOE i Sumar i això no ha provocat el col·lapse de la legislatura.

Tampoc veuen a Nogueras de la mà d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal en una moció de censura instrumental, coral o "unplugged".

Junts obre la porta a negociar una moció de censura amb el PP

"Moncloa ignora el repte de Puigdemont: 'La censura amb PP i Vox li costaria el 100% dels seus vots'", assenyala un titular d'El Mundo.

En el sumari s'explica que "El Govern espera la decisió de Puigdemont exhibint tranquil·litat. Moncloa opina que no està en condicions de trencar. Inclús si retira el suport, creuen que Sánchez seguiria contra vent i marea".

El text és de Lucía Méndez i destaquen aquests paràgrafs: "L'eterna amenaça de ruptura ha estat gestionada per Moncloa amb l'habilitat pertinent per tractar amb un partit que no essembla en res al seu predecessor immediat, anomenat CiU. «Junts no és gent molt seriosa, un dia et diuen una cosa i l'endemà la contrària», resumeix una font parlamentària del PSOE". Línies després s'explica que "la realitat és que ningú, ni al Govern ni al PSOE ni tampoc a l'oposició del PP i Vox, es creu de veritat que Puigdemont vagi a trencar completament amb Sánchez quan encara falten dos anys per acabar la legislatura. «Segur que trobaran algun motiu per mantenir la interlocució encara que sigui en secret. Han amenaçat tantes vegades amb la ruptura que ja no hi ha qui se'n cregui», assenyalen interlocutors de l'oposició".

La crònica també assenyala que "tots els ministres, dirigents socialistes i parlamentaris consultats coincideixen en què Junts no es pot permetre l'únic luxe que podria posar fi a la legislatura -una moció de censura- i, d'aquí que una possible ruptura, encara que fos real i suprimís tots els contactes amb el PSOE, no tingui la trascendència que Puigdemont ha atorgat sempre al seu paper com a condicionant principal de que Sánchez segueixi a La Moncloa fins al 2027".

I: "L'estat de la qüestió és el següent, segons han detallat els membres del Govern i els dirigents consultats per aquest diari. «Junts ha perdut el 40% dels vots a Catalunya a mans d'Aliança Catalana, i la realitat és que Puigdemont no sap què fer per aturar aquesta sangria. El seu drama és que les seves possibilitats reals de condicionar el Govern en cap cas podrien posar fi a la legislatura, no està en la seva mà, el president ja ha dit moltes vegades que la seva decisió és continuar fins al 2027".

Puigdemont crida a mantenir una “mirada llarga” davant de l'independentisme de curt termini que encarna Sílvia Orriols

"L'ideal seria que poguéssim tirar endavant les lleis que ja estan en marxa i també que hi hagués Pressupostos però, si no fos possible, es pot seguir governant, ho hem demostrat durant aquests dos anys, contra vent i marea. Cada setmana caient el Govern i el Govern continua dempeus", coincideixen els ministres consultats per aquest diari".

"Puigdemont, segons aquestes fonts, no té «més alternativa» que seguir mantenint algun tipus d'interlocució amb Sánchez. «Per començar, hi ha l'amnistia, Puigdemont respira per aquesta ferida, vol tornar, i amb un hipotètic Govern de Feijóo això seria més difícil".

"Però ell no pot provocar una moció de censura juntament amb el PP i Vox perquè perdria el cent per cent dels vots, en trauria zero diputats al Congrés en les eleccions que pogués provocar amb la moció de censura. Puigdemont ho està passant malament, està aïllat i fora de joc, porta set anys fora de Catalunya i no coneix els canvis socials i electorals que s'estan produint»".

"D'altra banda, afegeix un altre ministre, «a pitjor és impossible que anem, perquè el Govern ja està prou pressionat per a tirar endavant les seves iniciatives a causa de l'actitud de Junts i també de l'estratègia de Podem. No creiem que canviarà res substancial a partir del dilluns, Puigdemont ha de fer-se notar perquè no se'l oblidi en un context molt difícil per a Junts. Al que cal afegir que el paper del partit independentista en la política catalana, encara que disposen de la presidència del Parlament, és més que discret".

A La Razón, és Carmen Morodo qui traca la crònica diumenge i escriu que "el missatge de l'entorn del president del Govern en aquestes hores crítiques, a l'espera que Junts confirme la ruptura del seu acord d'investidura i del seu suport al PSOE al Congrés dels Diputats, és que «això no és el final». Que, malgrat que els de Carles Puigdemont diguin que trenquen, no cal fer-los gaire cas perquè «hi ha parelles que es separen i segueixen vivint juntes»".

"L'argument amb el qual reforcen aquesta tesi és que, segons el que ells expliquen, «Puigdemont no demanarà eleccions ni moció de censura». I a més pronostiquen que no cal descartar en absolut que, fins i tot amb la formalització d'una ruptura que ja funcionava cada setmana en la pràctica parlamentària, «fem Pressupostos»".

"Junts s'ho juga tot en aquest darrer òrdago que ha llançat. Els socialistes insisteixen que no cal prendre-ho seriosament, que al final no trenquen del tot, només de manera temporal, fins que l'amnistia sigui efectiva. També expliquen que fins i tot amb ruptura, això no tindrà conseqüències en la continuïtat de Pedro Sánchez com a inquilí de La Moncloa perquè, en últim terme, ha de ser ell qui dissolgui la Legislatura".

Línies després Morodo destaca que "tants amagos de ruptura han fet que la seva paraula sigui ridiculitzada a Madrid i també a Barcelona, on han deixat de prendre seriosament les amenaces que els de Junts han anat llançant cada vegada que es confirmava que el promès pel PSOE era un altre engany que no s'executava".

"Si aquesta vegada, de nou, l'anunci del final de l’"enllitament" coyuntural no va acompanyat d'una estratègia de substitució (apropar-se al PP, abstenir-se de forma estable o forçar eleccions), és a dir, es queda en un gest reversible, és difícil que el cop serveixi perquè Junts pugui recuperar terreny políticament, sobretot a Catalunya, que és on més els apreta el mocador". 

La peça del diari de Planeta també aborda la posició del PP en tot aquest embolic: "El principal partit de l'oposició nega tajantment, també de manera oficial, que mantinguin cap interlocució directa o indirecta amb Junts, però costa creure que és pura casualitat que el cop de Puigdemont arribi just a la mateixa setmana en què el PP ha decidit precipitar la convocatòria de Sánchez a la comissió d'investigació del «cas Koldo», al Senat".

Abc, per la seva banda, recull l'arenga de Jordi Turull als càrrecs del partit. "Junts prepara els seus càrrecs davant la possible ruptura amb Sánchez: «Vénen moments complicats»", es titula la peça que firma Àlex Gubern.

Del seu text: "«Cal estar preparats per a moments difícils». El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha advertit aquest dissabte als càrrecs municipals de la formació del que està per venir, una forma de preparar la formació davant la transcendental reunió del proper dilluns a Perpinyà (França), on els de Puigdemont podrien decidir la seva ruptura completa amb Pedro Sánchez".

"Davant els càrrecs locals de la formació, un flanc especialment sensible i que es veu amenaçat per l'aparició d'Aliança Catalana i que en part explica la possible decisió de desmarcar-se ja del PSOE, Turull ha reconegut que el context és extremadament «difícil» i que endavant el partit haurà de donar la seva «millor versió». Encara que no ha al·ludit de manera directa al que està en joc el proper dilluns, a Turull se l'ha entès, sense que es pugui anticipar quin és el camí pel qual optarà Junts".

Línies després s'explica que "Turull ha reivindicat Junts com el partit del «centrisme», enmig dels «volen adormir el país i els que volen incendiar-ho tot». A la Convenció Municipalista del partit celebrada a Barcelona, ha assegurat que no es pot permetre que els ciutadans hagin d'escollir «entre les polítiques buides» i les que augmenten el problema".

I: "«Tampoc es pot permetre que al capdavant dels ajuntaments hi hagi forces polítiques, o que pretenen estar, que el que fan és recrear-se en el problema, atiar els problemes, atiar la divisió, atiar l'odi», ha afegit. Sense «radicalismes, sectarismes i maximalismes», ha apuntat Turull intentant marcar distàncies amb Orriols".

Més notícies. A El Món asseguren que "Colau renuncia a repetir com a alcaldable: els Comuns, a la recerca de candidat".

Escriu Jordi Subirana: "Barcelona en Comú engegarà a finals d’any la maquinària electoral a Barcelona per trobar un recanvi a Ada Colau. Fonts pròximes a l’exalcaldessa asseguren al TOT Barcelona que Colau "no es vol presentar novament" i no participarà en les primàries que el partit convocarà a finals del 2025 i se celebraran a principis del 2026". 

També s'explica que "la renovació dissabte passat del codi ètic del partit, que estableix “un topall màxim d’estada en un càrrec electe de 12 anys consecutius”, semblava fet a mida per Colau, però l’exportaveu de la PAH no farà el pas, asseguren des del partit".

En la mateixa informació es destaquen els noms de Bob Pop, disposat a presentar-se a les primàries, així com Gerardo Pisarello i Ernest Urtasun. 

Dels efectes de la gran política de vivenda portada a terme pels "Comuns" a Barcelona es parla a El Periódico. "El subarrendament d'habitacions es cronifica a l'àrea de Barcelona: “Cada vegada ho tenen més difícil per sortir d'allà”", destaca un titular al·lusiu a una investigació de la Universitat de Barcelona.

Escriu Àlex Rebollo: "Una família, una habitació. Aquesta és la realitat que afronten cada vegada més veïns de Barcelona i la seva conurbació més immediata. Entitats socials i veïnals alerten des de fa