Junts obre la porta a negociar una moció de censura amb el PP
El partit de Carles Puigdemont reunirà el dilluns a la seva cúpula a Perpinyà amb la intenció d'escenificar una ruptura definitiva amb el PSOE, que haurà de ratificar la seva militància
A Moncloa reivindiquen el compliment dels acords que estan al seu abast i es prenen la jugada dels posconvergents com un ultimàtum més, m mentre a Gènova esperen una trucada de Waterloo per moure fitxa
Contingut relacionat: Junts escenificarà la seva ruptura definitiva amb Sánchez a Perpinyà aquest dilluns
La decisió està presa. El cònclave que celebra Junts a Perpinyà el proper dilluns té l'objectiu de concretar els passos a seguir després d'una ruptura definitiva amb el Govern que s'està cuinant des de l'estiu i que s'escenificarà després de l'executiva del partit al sud de França. La militància tindrà l'última paraula i negociar una moció de censura amb el PP per convocar eleccions és un dels escenaris que es valoren, asseguren fonts pròximes a la direcció de la formació.
L'hora del canvi que cridava a explorar Míriam Nogueras el passat dimarts al Congrés i les advertències de Jordi Turull que passarien "coses" aquest tardor semblen, doncs, haver arribat. L'auge d'Aliança Catalana --la principal pertorbació de Waterloo-- i el "incompliment dels pactes de Brussel·les" han accelerat la decisió, sobre la qual dins del partit segueixen havent-hi dubtes i una certa sensació incòmoda de fugida cap endavant que "pot acabar molt malament".
L'Executiu de Pedro Sánchez confia que es tracti d'un nou ultimàtum i res més, argumentant el propi president del Govern que els acords d'investidura que estan a la seva mà s'estan complint i que treballen "intensament" en resoldre els que continuen encallats. Intentant evitar un portantol que sembla inevitable i que posa la legislatura en escac.
Relacions trencades
Les relacions entre el partit de Carles Puigdemont i el PSOE segueixen completament trencades tot i que el ministre Félix Bolaños ha assumit el comandament d'una nova comunicació que pretén calmar les aigües des d'ahir dijous. A Waterloo ja no se'n fien de Moncloa, expliquen fonts molt properes a l'expresident, i menystenen els "avisos" que l'alternativa de PP i Vox és "molt pitjor" pels seus interessos, cosa que també ha volgut recordar José Luis Rodríguez Zapatero.
Per al PSOE va ser una sorpresa. Sempre han pensat que, efectivament, per Junts és un negoci nefast pactar amb els populars i que "ells mateixos han reconegut el perill" que això suposa per a la llei d'amnistia que hauria de permetre properament el retorn de Puigdemont. També de cara a altres pretensions com l'oficialitat del català a la UE o la transferència de competències migratòries a Catalunya, que el PP ha rebutjat obertament i que encara poden materialitzar-se.
El PP, a l'expectativa
A Gènova, el rebombori ha provocat somriures. Qualsevol dificultat per al Govern, consideren, acosta Alberto Núñez Feijóo a la presidència. I el dirigent gallec té pressa mentre creixen les veus en el si del PP que assenyalen que la solució per "treure Sánchez" passa per Isabel Díaz Ayuso, que es deixa estimar en segons quins cercles de la capital com propera líder dels populars davant les enquestes que asseguren que Vox està en condicions de lluitar el podi.
"Esperarem al dilluns", expliquen al PP. No presentaran una moció de censura si no tenen els suports necessaris però, com va passar a l'estiu del 2023, estan disposats a parlar amb Junts si així ho decideixen fins i tot si l'exigència és que la maniobra únicament serveixi per convocar eleccions. i també, adverteixen, si cal buscar un candidat de consens.
Temen, no obstant això, que Puigdemont els utilitzi per pressionar Sánchez. I tampoc se'n fien tot i que la seva relació en els passadissos del Congrés sigui "molt bona". "Molt millor" que amb el PP català d'Alejandro Fernández al Parlament.
Una legislatura "esgotada"
Els casos de corrupció que envolten l'Executiu --Junts està convençut que n'hi haurà més-- porten, no obstant això, a la majoria dels socis d'investidura a admetre que l'únic que els impedeix exigir eleccions és l'arribada de Vox al Govern, que les enquestes situen com molt probable. El PNV també apreta, i Podemos cerca sense descans el protagonisme perdut amb els seus escons decisius. Sánchez, en qualsevol cas, està decidit a seguir fins al 2027.
En mans de la militància
L'última paraula la tindran les bases, que solen tendir a mobilitzar-se a favor dels canvis. A Junts hi ha el precedent relativament recent de la seva sortida del Govern de Pere Aragonès que ja va alliberar la cúpula del partit de la pressió de prendre la decisió. Si s'avalua la ruptura, en qualsevol cas, s'hauran de decidir els termes. I una ruptura que no impliqui activar els mecanismes parlamentaris per cessar el Govern no deixa de ser un ultimàtum més. A Waterloo ja no es descarta cap escenari.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
