La 'consellera' y portavoz del Govern, Sílvia Paneque, en una rueda de prensa
Portades

L'ordinalitat i els estralls de la IA

El Govern insiste en que es reconegui el principi d'ordinalitat en la nova financiació encara que no consti en el text. Sílvia Orriols "dispara" a Puigdemont, ús i abús de la intel·ligència artificial

En portadaEl 'crash' turístic del Port de la Selva que va acabar en doble suïcidi arriba als tribunals

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Hi ha països amb la pell molt fina. ¿Aguantaria Espanya el robatori d'un quadre de Goya al Museu del Prado? ¿O que un expresident del Govern entrés a la presó? ¿O que matessin al conductor d'un autobús d'un equip de bàsquet amb una pedrada com ha succeït a Itàlia?

Clar que tampoc és gens suportable que un home mati la seva exparella de 21 anys davant del seu nadó a Madrid. O l'assassinat d'un noi de 16 anys a les portes del Metro (hi ha cinc detinguts) a Barcelona. "El rar és viure", va titular Carmen Martín Gaite una de les seves novel·les. 

En el nostre reducte mediterrani el dia deixa les notícies pròpies d'un país bastant normal i avorrit, una autèntica benedicció si es compara amb el que succeeix al nostre voltant. Aquí i ara es parla de la ordinalitat, concepte gairebé tan complex com la teoria de la relativitat i que segons la intel·ligència artificial de Google significa: "Principi de finançament autonòmic que exigeix que després dels mecanismes de solidaritat la posició de les comunitats autònomes en el rànquing de renda per càpita es mantingui igual que abans de la solidaritat".  

Portada de La Vanguardia (Espanya)

Dit això, La Vanguardia titula una de les seves informacions així: "El Govern reivindica el criteri d'ordinalitat davant la propera proposta de finançament".

El text és de Lluís B. García: "Davant la imminent anunciació per part del Ministeri d'Hisenda d'una proposta per a la nova finançament autonòmic, que hauria de ser aprovada els “pròxims dies”, segons la ministra María Jesús Montero, el Govern ha recalcat que “d'una manera o d'una altra”, els criteris d'ordinalitat que permetrien que Catalunya obtingués uns recursos d'acord amb la seva aportació a la caixa comuna, així com la gestió i recaptació de l'IRPF -a partir del 2028- “han d'estar presents” en la nova proposta".

"La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha recordat que aquests criteris “estan recollits” en l'acord de l'última comissió bilateral Generalitat-Estat celebrada el passat mes de juny, tot i que l'ordinalitat només figurés en el preàmbul per assenyalar que el Govern aposta per aquest criteri i que la seva implantació, en tot cas, ha de ser objecte de debat en el si de la Comissió de Política Fiscal i Financera, juntament amb la resta de comunitats autònomes".

"Pel Govern, l'ordinalitat és una qüestió “fonamental”, no obstant això es tracta d'un criteri que no comparteixen molts altres territoris, per la qual cosa el Govern no pot prendre partit d'entrada per no veure frustrat el seu propòsit. Per això, la fórmula que permetria donar satisfacció a la demanda catalana, pactada amb ERC per a la investidura de Salvador Illa, seria implantar els seus efectes per la via dels fets, i no mitjançant la seva expressió explícita en la nova proposta d'Hisenda".

"La solució vindria a través de l'aportació de més recursos per part de l'Estat per a totes les comunitats autònomes, l'aplicació d'un mètode de repartiment que permeti que Catalunya s'acosti a aquest criteri, és a dir, rebi d'acord amb el que aporta, i que també beneficiï a regions com Andalusia, on Montero té interessos electorals -previsiblement deixarà el ministeri per ser candidata electoral-, Madrid, Comunitat Valenciana, Balears, Múrcia…"

"Paneque ha vingut a confirmar aquesta via en assenyalar que “l'important, més enllà de la paraula -'ordinalitat'- és que hi hagi una proporcionalitat entre els recursos que generem i els que rebem; això es diu ordinalitat”, ha assenyalat". 

I: "La portaveu ha insistit en aquest argument davant la possibilitat que Hisenda no plasmi de forma explícita el principi d'ordinalitat en la seva proposta de finançament, advertint que “són qüestions que més enllà de la paraula, han d'estar recollits” aquest criteri “sobre tot per comptar amb els recursos” que necessita Catalunya. Per tant, en la proposta d'Hisenda, “d'una manera o d'una altra han d'estar presents tant els criteris d'ordinalitat, com la recaptació i gestió de l'IRPF”, ha remarcat".

De manera que les paraules importen menys que els fets, cosa que s'entén perfectament en el cas de les parelles, que ho són independentment del seu estat civil. Això sí, en moments crucials no és igual haver passat pel jutjat o l'Església que per un negoci de casaments exprés de Las Vegas.

Més notícies. Males notícies pel bon Josep Rull, el president del Parlament. Si prospera l'última denúncia de Convivència Cívica Catalana, el seu xòfer podrà contestar-li en espanyol si li ve de gust. Li pot donar un atac al nostre august procés. 

Portada de El Mundo (Espanya)

"La Fiscalia avala una demanda perquè el Parlament exigeixi menys nivell de català als xòfers", assenyala un titular de El Mundo.

Al sumari s'explica que "Dóna suport a una demanda com la que va acabar amb el Ajuntament de Vic condemnat per reclamar un coneixement excessiu de l'idioma als seus operaris".

Escriu Víctor Mondelo: "La Fiscalia Superior de Catalunya dóna suport una demanda contra el Parlament per exigir un nivell desproporcionat de català als xòfers que s'encarreguen de traslladar els membres de la Mesa de la Cambra, entre els quals es troba el president de la institució i dirigent de Junts, Josep Rull".

"El recurs de Convivència Cívica Catalana sosté que el Parlament «està requerint acreditar un nivell de coneixement del català que no guarda cap relació pràctica amb el lloc de treball a cobrir, i que és superior al que la pròpia legislació autonòmica estableix»". 

"«El que realment està fent l'Administració demandada [el Parlament] és establir una barrera d'entrada i un requisit exclonent que impedeix de manera desproporcionada i generalitzada l'accés a la funció pública d'aquells espanyols que no puguin acreditar un nivell determinat de coneixement en català (en aquest cas B2) sense que hi hagi justificació per a això i sense que sigui proporcional a les exigències del lloc ofert, atès que el requisit normativament existent és inferior (B1, elemental)», afegeix la demanda".

Continua el text: "El Parlament, per la seva banda, rebutja que els xòfers contractats per la institució hagin de dominar el català amb nivell intermig perquè les funcions assignades al lloc de treball «comporten interaccionar amb càrrecs representatius»".

I: "El Ministeri Públic es posa del costat de l'entitat demandant i dóna suport, així, una reducció del nivell de català en un cas molt semblant al que va acabar amb la condemna a l'Ajuntament de Vic, que aquest diari va revelar la setmana passada, i per la qual es va anul·lar un concurs convocat pel Consistori en el qual també es requeria un nivell B2 de català per optar a una plaça d'operari de cementiri i manteniment".

Una altra informació. Anomenada "Intel·ligència Artificial" està proporcionant tanta quantitat de fem còsmic que arribarà un moment de col·lapse a la núvol.

"Gonzalo Boye denuncia un vídeo fet amb AI on Orriols apareix disparant i apedregant a Puigdemont", destaca un titular de El Nacional.

Al sumari s'explica que "El muntatge, difós a la xarxa X, genera indignació a Junts i reobre el debat sobre la seguretat del seu líder".

Portada d'ABC (Espanya)

Sílvia Orriols ja és d'entrada un tema i pot acabar convertida en un meme de si mateixa. Totes les enquestes pronostiquen un fort avanç del seu partit, Aliança Catalana. El que no preveuen els sondejos és que Orriols i la seva formació també cometin errors i que a base d'errors no forçats es perden els partits.

Escriu Arnau Ruiz: "Un vídeo manipulat amb intel·ligència artificial, en el qual Sílvia Orriols apareix disparant al president a l'exili (sic), Carles Puigdemont, ha desencadenat la indignació dins de Junts per Catalunya". 

"La peça, creada per una usuària anònima que es fa dir Lara Croft (@Cro56634Lara) a la xarxa X, elaborada amb l'eina Grok i inspirada en una il·lustració d'IA prèviament publicada pel digital Girona Notícies, mostra una escena violenta que ha estat àmpliament criticada pel seu contingut ofensiu i pel simbolisme polític que transmet". 

"Addicionalment, un altre usuari, anomenat @manelsanchis, també ha respost al mateix mitjà gironí amb un altre vídeo generat amb intel·ligència artificial. En aquest cas, es veu a Sílvia Orriols apallissant a Puigdemont".

Segueix Ruiz: "L'advocat del president a l'exili (sic), Gonzalo Boye, ha denunciat els fets a la mateixa xarxa X, on ha escrit: “Segur que ja s'ha obert una investigació al respecte, ¿o passarà com sempre?”". 

"Amb aquest comentari, Boye reclama que les autoritats actuïn i es investigui l'origen i la difusió dels vídeos, alertant de la banalització de la violència política i dels riscos associats a l'ús d'eines d'intel·ligència artificial per generar continguts falsos que incitin a l'odi o la violència. El director de comunicació de Junts, Pere Martí Colom, s'ha afegit amb un missatge breu però contundent: “Molt greu”".

Línies després s'explica que "l'origen d'aquests dos muntatges procedeix d'una notícia publicada pel mateix digital gironí, titulada “Puigdemont entra en pànic: Sílvia Orriols i Aliança Catalana es porta el vot descontent de Junts”". 

"Segons el regidor de Junts en l'Ajuntament de Ripoll, Ferran Raigon, “Sílvia Orriols està subvencionant mitjans amb els diners dels ripollencs, com Girona Notícies”. Davant aquesta acusació, la líder d'Aliança Catalana va respondre: “El contracte amb Girona Notícies, per valor d'uns 2.000 euros, provenia de l'antic govern. M'he limitat a prorrogar-lo perquè fan difusió dels actes, fires i mercats que celebrem”".

Actualitat barcelonina. Confirmada la connexió del tramvia. "Barcelona dóna llum verda a acabar el tramvia per la Diagonal, però les obres no tenen data d'inici", assenyala El País.

Portada d'El País (Espanya)

La informació és de Clara Blanchar: "L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presumir fa uns mesos que a la tardor es portarien a votació les obres per acabar la connexió del tramvia per la Diagonal al tram que falta: de Verdaguer a Francesc Macià. I així ha estat aquest dimarts, quan la comissió d'Urbanisme i Mobilitat ha votat amb els vots de l'executiu, comuns i ERC la construcció d'un col·lector d'aigües pluvials sota la Diagonal i la posterior obra de reurbanització de l