Fotomontaje de uno de los restaurantes gestionados por el matrimonio que se suicidó en Port de la Selva
Negocis

El 'crash' turístic del Port de la Selva que va acabar en doble suïcidi arriba als tribunals

La societat, gestionada pel difunt matrimoni i responsable d'una cinquena part dels locals del poble, enfronta una sol·licitud d'insolvència

Contingut relacionat: Dos morts, una herència i un préstec impagat: el conflicte empresarial que sacseja la Costa Brava

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

La coqueta localitat marítima de Port de la Selva (Girona) segueix endavant després del recent suïcidi del matrimoni hostaler que movia el 20% de la restauració local, mentre que la societat amb la qual operaven, Corvaill del Port, camina cap a la fallida.

Al setembre passat, va sortir a la llum la història de José Andrés Bel i Adela Esteban Galindol, una parella amb una sòlida trajectòria professional que explotava una desena de restaurants davant del mar a la petita localitat de la Costa Brava.

Acoplats per les deutes, la dona es va treure la vida al juny i, un mes després, ell ho va intentar fer, morint setmanes després quedar en coma. El tràgic episodi va deixar en l'aire als locals, la plantilla i a tot el poble en plena temporada estival.

Ara, el representant legal de Corvaill del Port ha presentat davant del Jutjat de l'Econòmic Mercantil de Girona la sol·licitud de concurs d'acreedors, segons un escrit al qual ha tingut accés aquest mitjà.

El començament 

Bel era un economista que havia passat gran part de la seva vida en el sector del gran consum, ocupant diversos alts càrrecs en marques com Stradivarius, Misako o Castañer.  

Cada estiu visitava Port de la Selva, un lloc on la seva esposa i ell havien passat dècades de vacances i havien entaulat amistats. Quan un veí va decidir jubilar-se, Bel va veure l'oportunitat de provar alguna cosa diferent i va decidir fer-se càrrec del restaurant Ca l’Herminda. Va ser el primer de molts. 

Vista aèria de Port de la Selva, a la Costa Brava

Vista aèria de Port de la Selva, a la Costa Brava Cedida

Més locals 

Amb els anys, la parella va sumar diversos locals, entre ells, el Cafè de la Marina, conegut per la seva relació amb l'obra de Josep Maria de Sagarra; La Brisa; Ca la Maria (abans Espanya); el Xiri; La Bámbola; Ave María i Can Rubiés. Tots eren explotats sota el règim de lloguer.

També es va ocupar del Xiri de Grifeu (Llançà) i de Brascó a Selva de Mar, l'únic que Adela va tenir en propietat, amb piscina, pistes de pàdel i un gimnàs.

Situació crítica

Però els negocis del matrimoni travessaven moments complicats. Acumulaven deutes importants i préstecs pendents. Inclus, els empleats havien deixat de rebre l'última nòmina, segons va avançar el diari ARA.

Per mantenir els seus locals, la parella havia recorregut a diversos inversors i pagava lloguers elevats que es tornaven cada vegada més difícils d'afrontar.

Tot i així, l'estiu passat va començar amb aparent normalitat. El matrimoni, ja amb edat de jubilar-se, seguia treballant, realitzant entrevistes i contractant nou personal. 

Varis préstecs 

A principis de juny de 2025, prèvia a la tragèdia, l'esposa es va convertir en avalista solidària d'un préstec de 150.000 euros destinat a salvar l'empresa Corvaill del Port S.L., oferint com a garantia el 51 % de l'empresa.

Es tractava d'un crèdit concedit per un financer barceloní, amb data límit de devolució el 29 d'agost de 2025.

Paral·lelament, la parella havia sol·licitat altres cinc préstecs addicionals, oferint el mateix 51 % de l'empresa com a garantia en tots ells. Entre aquests, hi havia el de la societat TQ-MR Family II. 

Vista aèria del Cafè de la Marina, un dels negocis de l'empresari

Vista aèria del Cafè de la Marina, un dels negocis de l'empresari Cedida

Nou control

Però abans que es poguessin saldar els comptes, la parella va morir, amb la qual cosa la companyia va quedar sense cap i amb la majoria accionarial en un limbe successori. 

Davant la tragèdia, TQ-MR Family II es va presentar davant del notari per cobrar la garantia i, a l'agost, va assumir el control de la societat, mentre una altra empresa vinculada a l'entorn de la firma va exercir l'opció sobre l'immoble més valuós de la parella.

Nova etapa: "Al·legir"

Paral·lelament, el nou administrador va adoptar decisions ràpides sobre els actius: va tancar els restaurants i va resoldre els contractes de lloguer perquè els propietaris poguessin emprendre nous projectes.

Aquesta mesura va ser vista com un alleujament per a l'Ajuntament de Port de la Selva, un municipi que depèn en gran mesura de l'activitat turística durant l'estiu, expliquen fonts coneixedores del cas.

Insolvència

El 16 d'octubre de 2025, Corvaill del Port S.L., dedicada a l'explotació de bars i restaurants, va presentar davant del Jutjat de l'Econòmic Mercantil de Girona una sol·licitud de declaració de concurs voluntari sense massa.

L'empresa es trobava en una situació d'insolvència, incapaç de complir de manera puntual i regular amb les seves obligacions.

Per formalitzar la fallida, els socis van acordar el 15 d'octubre de 2025, en una junta general extraordinària, promoure el concurs voluntari sense massa, decisió impulsada per TQ-MR Family, decisió que permet als propietaris reemprendre una altra iniciativa empresarial. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial