Els cinc reptes de Salvador Illa per a aquest any "decisiu"

"2025 ha estat un bon any i 2026 serà encara millor", va dir el president de la Generalitat en el discurs de Sant Esteve. En un Palau engalanat, Salvador Illa va voler projectar l'agenda social que el Govern comparteix amb els seus socis, va apel·lar a la "humanitat" de les dates assenyalades –amb el desallotjament del B9 de Badalona molt recent i l'extrema dreta, que creix a totes les enquestes, animant-ho–, i va insistir en l'estabilitat del seu projecte, mostrant-se optimista pel futur. 

Els mesos que té al davant l'Executiu del PSC seran, però, complexos. "Decisius", en paraules dels mateixos socialistes. Són diversos els fronts pendents que esperaven haver resolt abans. I el repte és donar-los sortida en minoria, amb un Govern còmplice a Madrid que trontolla, i una única urgència: convertir les bones intencions i les grans promeses en resultats tangibles, en un context de cada vegada més incertesa a escala mundial.

Pressupostos

Aprovar pressupostos és, doncs, clau. La Generalitat ha començat aquest 2026, un cop més, amb els comptes prorrogats; i el Govern, que en un principi va prometre portar una proposta a la tardor al Parlament, no ha aconseguit encara ni que els seus socis s'asseguin a negociar. La sensació és que ni uns ni altres tenen massa pressa, però "del trimestre vinent no pot passar", expliquen. I el quid de la qüestió és el traspàs de l'IRPF, que arribarà en les pròximes setmanes al Congrés dels Diputats.

Illa promet deixar-s'hi la pell pels pressupostos: "ERC és terriblement exigent, però jo també sóc tossut"

Mentre els Comuns no preocupen al Palau, complir amb ERC no depèn del tot d'Illa. Aquesta proposició de llei per modificar la LOFCA i habilitar competencialment Catalunya requereix una majoria absoluta a Madrid que per ara no existeix. Junts, de fet, ha assegurat que està en contra del nou model de finançament singular. I encara que des de dins dubten que Waterloo s'atreveixi a tombar-lo, hi ha més incògnites que certeses respecte al principal acord d'investidura.

Finançament singular

L'hipotètic traspàs de l'IRPF, a més, és només la primera pedra d'un canvi que a priori ha de garantir l'ordinalitat de Catalunya en el repartiment de recursos i que com a mínim fins al 2028 no serà una realitat. Un nou règim al qual podrien acollir-se totes les autonomies i que podria quedar en no res en el moment en què Pedro Sánchez deixi la presidència del Govern. Una hipòtesi que sembla cada dia més propera i que perjudicaria notablement l'Executiu d'Illa.

També en relació amb altres compromisos com el traspàs de Rodalies, que es desenvolupa a bon ritme, però encara està lluny de materialitzar-se completament, l'ampliació de l'aeroport del Prat o l'oficialitat del català a la UE, en aquest cas un acord entre PSOE i Junts que la Generalitat ha assumit com a propi des del primer dia. Amb una victòria folgada del PP a les pròximes eleccions es podria, si fos el cas, renegociar aquestes qüestions. Però l'entrada de Vox al Consell de Ministres acabaria amb totes elles.

Habitatge, habitatge i més habitatge

Un altre eix fonamental per al Govern, si no el principal, és l'habitatge. Així es va comprometre Illa amb els Comuns a canvi de la seva investidura a l'estiu de 2024 i així ho ha demostrat en aquest primer any i mig de legislatura amb iniciatives com el Préstec Emancipació o la promesa de construir fins a 200.000 nous pisos per al 2030 amb la requalificació de solars actualment buits. Al voltant de 25.000 començaran a construir-se aquest any, segons detalla la Generalitat.  

El Pla de Barris mobilitza 412 milions per transformar 20 municipis en la seva reestrena

Així mateix, el Parlament va aprovar en l'últim ple de l'any la regulació dels lloguers de temporada de la mà de la seva majoria progressista. I encara està en l'aire la proposta dels Comuns de limitar el nombre d'habitatges per propietari i municipi, que el Govern es va comprometre a estudiar. Mesures, totes elles, que també busquen que les classes populars "recuperin l'esperança perduda" que els porta, en molts casos, a plantejar-se votar partits reaccionaris com Vox o Aliança Catalana. 

Frenar l'extrema dreta

Convèncer-los que la "radicalització" no és la solució als seus problemes és pràcticament una obsessió per al president de la Generalitat, que confronta de manera directa al Parlament tant amb Ignacio Garriga com amb Sílvia Orriols, a qui ja li ha etzibat en diverses ocasions que, en contra del que dictaminen els sondejos, "el seu projecte fracassarà". El Pla de Barris o el reforç de les polítiques de seguretat que impulsa Núria Parlon des d'Interior també tenen aquest objectiu.

Illa confia que el retorn de Carles Puigdemont a la Cambra catalana, presumptament durant el trimestre entrant, neutralitzarà el creixent protagonisme de l'alcaldessa de Ripoll. I aspira, en certa manera, a poder trobar espais de consens amb qui encara és el principal partit de l'oposició quan resolgui la seva confusió interna. És el somni, a més, dels empresaris, que comencen a estar cansats dels Comuns i temen, paral·lelament, que l'extrema dreta es mengi els partits centristes que sempre els han representat. 

Preparar el seu propi futur

A l'equador de la legislatura, d'altra banda, Illa també haurà de començar a preparar el seu futur i el del seu partit, com a primer secretari, de cara al següent cicle electoral, que arrenca a Catalunya amb les municipals de 2027. Això podria afectar també el Govern, per exemple, en el cas de Sílvia Paneque, peça fonamental com a macroconsellera i portaveu, però en totes les travesses per liderar el PSC a Girona en les eleccions locals, buscant l'alcaldia de l'única capital provincial que els queda. 

En una hipotètica reestructuració de Govern –les anomenades crisis–, el president podria optar per perfils més polítics i menys tècnics. I fins i tot rellevar consellers com Olga Pané, molt criticada per l'oposició per la seva gestió de la cartera de Salut, i potenciar en certa manera d'altres com Parlon, Òscar Ordeig o Albert Dalmau, de protagonisme creixent. Al llarg d'aquest any es resoldran aquesta i les altres incògnites, lligades íntimament als reptes que el president i el seu equip ja afronten amb total determinació.