Els Comuns ho van tenir clar quan l'aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions de 2024 els va atorgar un paper clau en la governabilitat catalana. I els problemes del Govern per aconseguir el suport d'ERC als pressupostos –que van, un any més, fora de termini– els han animat a pujar les seves exigències. L'ambició de l'Executiu de Salvador Illa els sembla, per ara, insuficient. O es limita la compra d'habitatge a dos per persona, màxim una per municipi, o no negociaran els comptes.
La novetat passa per una proposició de llei del partit de Jéssica Albiach i David Cid que, tot i que estan disposats a negociar esmenes amb la resta de grups d'esquerres, exposa el PSC a intervenir el mercat d'habitatge de manera inèdita. Una maniobra que podria topar amb el Tribunal Constitucional i que tampoc sembla ser del gust d'un empresariat que confia en Illa, tot i les seves reticències que els Comuns imposin polítiques d'aquest tipus, que consideren comunistes.
"Prohibir la compra especulativa"
El Govern està d'acord amb "prohibir la compra especulativa", però el que compta és el com. Mentre a Palau exhibeixen estudis i informes, la formació morada situa la seva línia vermella en una sola propietat per persona i l'opció d'una segona en una localitat diferent d'on es resideix de manera habitual. Amb les herències o la compra per a un familiar directe –fills, nets, germans, pares– com a úniques excepcions a una norma que s'haurà de votar al Parlament en els pròxims mesos.
Així mateix, la proposta es limita a les zones temporalment tensionades per esquivar possibles traves jurisdiccionals i, si s'aprova, deixaria la seva aplicació en mans dels ajuntaments. També contempla que, en zones on la Generalitat no detecta emergència habitacional, els veïns puguin organitzar-se per instar el seu govern municipal a aplicar la mesura. I es deixa clar en el text, presentat a la Cambra, que la modificació legal no tindria efectes retroactius per als propietaris.
"No només es tracta de construir"
Des dels Comuns celebren que Illa sembli disposat a intervenir el mercat mentre els 50.000 nous pisos que va anunciar en la seva investidura i els 200.000 que va prometre en el darrer Debat de Política General esperen al 2030. Són "avanços" que la filial de Sumar també treballa al Congrés dels Diputats, tot i la manca de majories, de la mà d'un PSOE que també "s'ha compromès" a la construcció d'habitatge públic. "La regulació estatal és important", expliquen.
"Però no només es tracta de construir", insisteixen, recordant que el 60% de les compres es produeixen actualment sense hipoteca i posant com a exemple ciutats com Amsterdam com a "exemple d'èxit" d'una intervenció que pretenen portar a Catalunya a través dels seus sis escons decisius al Parlament. Presumiblement, partits com ERC o la CUP hi estaran d'acord amb la proposta. I podria ser una realitat el 2026 si els socialistes cedeixen a aquesta nova exigència del partit de Cid i Albiach.
Els pressupostos, sense data
Més enllà d'aquesta mesura, inèdita a Espanya, els Comuns recorden sovint que hi ha punts del seu acord d'investidura amb el PSC en carpetes com sanitat o educació que "tampoc s'han complert". Des del Govern van reconèixer ahir per primera vegada que els pressupostos no arribaran al gener, i l'assumpte podria dilatar-se fins a la primavera, ja que la condició d'ERC per seure a negociar és encara més complexa. El finançament singular continua sense nous acords a la vista.
El Govern treballa per satisfer tots dos, indispensables perquè una nova llei de pressupostos reflecteixi al Parlament l'estabilitat que l'Executiu de Salvador Illa projecta a tot arreu. Les relacions amb els socis són "molt bones", però el cost que va suposar per a tots dos investir el president va ser alt, i ja s'apunta des de diferents fronts als suplements de crèdit que van salvar el curs anterior com una opció "perfectament vàlida" per si la pròrroga dels comptes es dilata un any més.