Catalunya fa un pas més cap a la restricció de la compra d'habitatge per especular. Tot i que el president Salvador Illa va anunciar fa dues setmanes l'anàlisi d'un estudi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que avala l'encaix jurídic d'aquesta mesura --posada en marxa a Amsterdam amb llums i ombres-- el Govern ha encarregat els seus propis informes jurídics.
I no només això, sinó que mira cap a Madrid. Ja estudia els acords que hauria de teixir amb els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats que serien necessaris per dur a terme les reformes legislatives oportunes.
Ho ha informat la consellera encarregada d'aquesta missió, Sílvia Paneque, sobre qui recau el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La també portaveu de l'Executiu ha assenyalat ambdós extrems a la roda de premsa posterior a la celebració del Consell Executiu d'aquest dimarts.
Avaluació jurídica i política
Ha recordat que aquest és "un encàrrec molt específic" que li va fer el dirigent socialista i que el seu equip ja ha demanat diversos informes a juristes "per veure quines mesures s'adeqüen al marc normatiu vigent o no, i si necessiten de modificacions normatives que vagin més enllà del Parlament, veure també quines possibilitats hi ha amb aquestes tramitacions".
Així, els treballs de la conselleria són dobles, en dur a terme "una avaluació jurídica" i una altra de tipus polític per "veure quines sumes pot haver-hi si es requerissin modificacions, com sembla que algunes de les propostes ho requeririen al Congrés". En aquest sentit, Paneque ha incidit que "tot i que Catalunya té competències plenes en habitatge, alguns marcs normatius són estatals".
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, al Parlament (imatge d'arxiu)
Dos requisits
A falta de conèixer l'"anàlisi global", Paneque ha avançat que s'exploren "les vies vinculades a usos no residencials", recordant al mateix temps que la restricció de compres especulatives "ha de ser una mesura temporal, no permanent, i acotada a un àmbit geogràfic". Aquest darrer requisit Catalunya el compleix, en tenir habilitades les conegudes com a zones tensionades.
"Tan aviat com tinguem mesures concretes que pensem que podem implementar, ho traslladarem a l'opinió pública", ha promès.
Comuns ho porta al Parlament
Precisament els Comuns han entrat al Parlament una proposició de llei destinada a posar fre a l'especulació. En aquesta carpeta, la sintonia és evident; el Govern està "d'acord en explorar les màximes possibilitats que dona el marc normatiu i les modificacions que es puguin fer" perquè "tots els habitatges tinguin la preferència d'estar destinats al mercat residencial habitual".
La portaveu, igualment, ha apel·lat a "les forces de progrés de l'arc parlamentari" per "treballar conjuntament" per la "intervenció del mercat", sent aquest un desig que els grups d'ERC, Comuns i CUP han manifestat "d'una manera o altra", segons ha dit.
Un bloc d'habitatges de Barcelona
Lloguer de temporada
També al Parlament, estava previst que aquesta setmana es votés la regulació del lloguer de temporada, cosa que no passarà a causa de la interposició d'un recurs per part del Partit Popular davant el Consell de Garanties Estatutàries.
No obstant això, Paneque ha garantit que la votació es produirà abans d'acabar l'any, encara que l'esmentat òrgan esgoti el termini per respondre. "Preveiem començar el 2026 amb aquesta regulació aprovada", en paraules de la consellera, que s'ha referit a "informes jurídics no només del Departament, sinó també de lletrats del Parlament" per avalar la consistència del decret.
Topar la rendibilitat
Així les coses, s'ha revoltat a les crítiques dels populars i dels promotors d'habitatge: "A Catalunya hi ha un problema d'accés a habitatge assequible, nou de cada deu catalans expressen la seva preocupació i, més enllà de les polítiques a mitjà i llarg termini que estem desplegant, és absolutament necessari intervenir el mercat perquè les famílies no destinin fins al 60% dels seus recursos per pagar el lloguer".
A més, ha recordat que l'objectiu de la futura norma és "topar la rendibilitat del mercat perquè sigui justa", no eliminar-la.