L'oficialitat del català a Europa, en mans de set governs conservadors
El Consell de la UE debatrà novament aquest divendres sobre la modificació del règim lingüístic a instàncies del Govern d'Espanya, que assegura que es retarda per "motius polítics"
Contingut relacionat: L'oficialitat del català a Europa divideix el PP
L'oficialitat del català a Europa no s'aprovarà ni avui ni demà. Continua havent-hi reticències en set dels 27 estats membres que han de unànimement pactar la modificació del règim lingüístic i una cruïlla entre socialistes i conservadors, fins ara recolzada pel PP espanyol, que dificulta l'acord. El Govern d'Espanya i la seva imperiosa necessitat de satisfer els nacionalistes segueixen pressionant.
Sense anar més lluny, el Consell d'Afers Generals de la UE que se celebra aquest divendres a Brussel·les –el primer sota la presidència danesa del mateix– tornarà a debatre sobre una qüestió que ronda pels despatxos comunitaris des del desembre de 2023. És l'òrgan competent per votar aquestes qüestions, encara que només hi haurà intercanvi de parers entre els ministres d'Exteriors –o en la seva absència secretaris d'Estat– convocats a la cita.
Així ho ha demanat José Manuel Albares en virtut de la facultat de cada país per incloure les seves prioritats com a ordre del dia, aprofitant que Dinamarca, de govern socialista, dona suport als plans de l'executiu de Pedro Sánchez. Els socis de Ferraz a Europa, de fet, ja estan convençuts de facilitar una reforma que costejarà íntegrament Espanya, i només falta l'OK de Croàcia, Itàlia, República Txeca, Suècia, Àustria, Finlàndia i Alemanya, en mans de líders conservadors propis del PP i amb, asseguren, dubtes de caràcter legal.
Alemanya, "l'últim escull"
Des de Moncloa apunten que l'oficialitat del català –i també l'euskera i el gallec– depèn en bona mesura d'Alemanya, que en l'últim Consell va assegurar que "s'ho està pensant". Creuen que quan l'executiu de Friedrich Merz cedeixi, els altres sis esculls donaran el braç a tòrcer, a expenses de qualsevol moviment extravagant del president hongarès Viktor Orban, l'únic de la família de Vox a l'Eurocambra, que per ara no pretén truncar els plans de l'executiu espanyol. "Tot són interessos, diplomàcia i pactes", asseguren des de Brussel·les.
En aquesta línia, la presumpta por que les llengües cooficials adquireixin plena capacitat i això obri la porta a noves reivindicacions regionals és inexistent entre els Estats membres, afegeixen. No hi ha idiomes amb el reconeixement que tenen el català o l'euskera a Espanya, la qual cosa obre la porta a la seva oficialitat a la UE i alhora impossibilita que el rus, parlat als països bàltics; el turc, a Xipre; o qualsevol altre idioma minoritari puguin acollir-se al mateix procediment.
L'alternativa, a través de la Mesa
El pla B perquè les llengües cooficials espanyoles puguin emprar-se amb plena capacitat al Parlament Europeu, en què es treballa paral·lelament, és el de la pròpia Mesa. Amb una majoria, força factible, n'hi hauria prou perquè català, gallec i basc fossin idiomes plenament vàlids en plens, comissions i altres, una cosa que en qualsevol cas succeiria de forma automàtica amb el sí unànime del Consell. "Seria un gran avenç a nivell estètic si la primera opció fracassa", expliquen aquestes fonts.
El PP dubta
Al PP, per la seva banda, floreixen els dubtes. A nivell ideològic, a Gènova corre la idea que és una despesa inútil, però també ho veuen com un gest amb el nacionalisme a qui ara sondegen en vistes a un hipotètic suport a futur. La seva posició no és decisiva a l'hora de condicionar països com Alemanya, però superar l'ambigüitat mostrada fins ara públicament pot contribuir al desbloqueig d'una reforma que en el passat han maniobrat per evitar.
