‘Ícar’, l’últim intent d’esborrar la història
“Manipulació? No és això el que van fer els líders del procés? I amb els diners de tothom, per cert”
En aquests temps canviants, el documental Ícaro, a Filmin, ens recorda que encara no estem preparats per passar a la següent fase.
Les crítiques dels ultranacionalistes catalans, vandalisme i crides al boicot pel mig, contra la plataforma per oferir un documental diferent sobre la batalla d’Urquinaona fan por.
Tradicionalment, són els vencedors els qui escriuen la història. Però en aquesta època són els vençuts, recolzats en altaveus com les xarxes socials, el suport institucional i l’anonimat els qui intenten imposar el seu discurs radical.
A veure. Ícaro explica com va viure la policia nacional el terrorisme de carrer de Barcelona arran de la sentència del procés. Mostra persones explicant el que van patir davant la turba de l’estelada i els seus perillosos suports.
Doncs bé, volen matar el missatger, acusat d’oferir un documental de part. De la part contrària, és clar. Perquè Filmin disposa també de peces audiovisuals d’enfocament independentista. Més que no pas al contrari. A més, té una especial sensibilitat amb l’audiovisual en català.
No importa. Es tracta d’assenyalar. De cancel·lar. Ningú s’havia adonat del pecat fins que Macarena Olona va veure la peça i va compartir la seva emoció a les xarxes. Des de llavors, tot fa pudor de vòmit.
La seu de Filmin, vandalitzada (pintada en català, sí, però amb faltes d’ortografia), i els protectors del pot de les essències independentistes, desfermats contra aquesta grollera manipulació de la història.
Manipulació? No és això el que van fer els líders del procés? I amb els diners de tothom, per cert. Al contrari, Ícaro és una feina privada, i en una plataforma privada s’ofereix.
El que importa aquí és que només val conèixer una versió de la història, la dels herois independentistes. L’altra no existeix. No interessa que es conegui, per més esbiaixada que es presenti. És dolenta. I punt.
I a fe que aquest assetjament ha donat els seus fruits. Jaume Ripoll, cofundador de Filmin, gairebé s’ha disculpat per la seva poca sensibilitat. En fi, ells sabran. La censura està més viva que mai, encara que alguns comencen a dir prou.
