Es busca candidat per a Barcelona

Sembla que a Junts no troben un candidat a l'alcaldia de Barcelona ni a la de tres, com demostra el fet que soni el nom de Tatxo Benet, exmagnat de Mediapro que, a més, és de Lleida (bé, això rai, també Bob Pop és de Madrid i aquí el tenim, postulant-se pels comuns).

Prèviament van sonar Quim Forn, que no vol saber res de l'assumpte des que el van fitxar, precisament, a Mediapro, o l'Astut Mas, personatge malastruc i més que amortitzat, encara que mai servís per gran cosa, més enllà de fer-la grossa i el que vingui darrere, que carregui amb els neulers.

M'estranya que encara no hagin recorregut a aquella mongeta amiga de la difunta Marta Ferrusola i enamorada de l'Astut, sor Lucía Caram, però també és veritat que la tenim per Ucraïna, disposada sens dubte a amargar una mica més la vida dels seus habitants, com si no en tinguessin ja prou els pobres amb les bombes que els envia aquella hiena calba que respon per Vladímir Putin.

Juraria que aquest ball de noms al qual es lliuren a Junts es deu a la manca de confiança en les seves pròpies forces. I al fet que en Puchi no està per la feina, centrat com està en aquesta amnistia que no arriba mai i que, en la seva ment esbojarrada, posaria cap per avall amb el seu retorn triomfal la política catalana i l'espanyola, que mai tornarien a ser les mateixes (em sembla que, si algun dia torna, es trobarà amb un comitè de recepció molt minvat: és el que té viure en un altre país mentre s'intenta influir en el propi).

Els seus sequaços, sobre això, fan el que poden per fer-se la il·lusió que estan de meravella. Aquí tenim el dúo dinámico Turull & Nogueras, competint per veure qui es mostra més desagradable amb els espanyols.

Nogueras ha arribat a l'extrem de dir en veu alta una cosa que només s'hauria de pensar, per miserable que resulta: ni més ni menys que sostenir que cal aprofitar la putrefacció del PSOE per treure-li a Sánchez fins i tot els budells (tesi en la qual abunden els responsables dels digitals de l'Ancien Regime, amb l'inefable Partal al capdavant, perquè quedi ben clar que els catalans de bé ens alegrem de les desgràcies del país veí mentre els rapinyem tot el que podem: Belle mentalité, que dirien els francesos).

Per la seva banda, Toni Comín, potser per celebrar que fa cert temps que no l'enxampen cisant, s'ha tret de la màniga un corrent d'opinió esquerrana per al qual compta amb gent com Agustí Colomines, sempre entestat a aparentar que és d'esquerres, o Ferran Mascarell, qui deu considerar que encara no ha rendibilitzat prou la seva traïció al socialisme català i que jo diria que és molt capaç de presentar-se a alcaldable del partit per Barcelona, una cosa que sempre li va fer il·lusió i de la qual es va quedar amb les ganes, de la mateixa manera que, en els seus bons temps, no li hauria tingut manies al Ministeri de Cultura espanyol.

De totes maneres, les iniciatives de Turull & Nogueras i Comín no sembla que vagin gaire lluny. Ja no sé què li poden treure els primers a un agònic Sánchez i dubto molt que ningú es cregui que a Junts hi cap una ànima esquerrana. I amb tot això, s'acosten lentament les eleccions municipals i el partit no s'aclareix.

Entre els que es postulen, però no fan gràcia als ulls d'en Puchi i els que li cauen bé a aquest, però no volen saber res de l'assumpte, van passant els mesos i Collboni cada dia se les promet més felices.

No, si encara hauran d'anar a Kíiv per fitxar la monja tucumana. I si no pica, a per la monja Forcades, que la tenim molt oblidada, a la pobra, i sempre ha estat molt de la ceba.