‘Yankees go home!’

Trump volia rebaixes al supermercat veneçolà. El propietari, un tal Maduro, home de mal caràcter, que havia perdut la darrera junta d'accionistes i va mantenir --il·legalment-- el seu lloc de conseller delegat, li va negar l'accés al petroli, or i diamants,  i a l'adjudicació de grans infraestructures i --a sobre-- no va acceptar una rebaixa substancial en els preus.

Com que Trump no ho havia aconseguit amb la pressió, va optar per una OPA hostil, i per la força, en la qual no va respectar les mínimes normes del mercat internacional. Per acabar-ho d'adobar, els perdedors d'aquella junta es fregaven les mans amb el seu retorn al poder i no. El nou emperador ha decidit que pacta amb els perdedors de la junta, seguidors de Maduro, perquè no té interès en la democratització de la gestió del supermercat, sinó que el seu interès és el negoci i, sobretot, el seu control. 

Trump ja ha ensenyat totes les seves cartes. Ho va fer a l'Iran, a Nigèria, a Gaza amb la inestimable ajuda del seu masover israelià, i ara a Veneçuela. Trump ha recuperat l'imperi. Tot és meu. Ha deixat clar que la democràcia no li interessa gens ni mica, només li interessa tenir les portes obertes per fer i desfer al seu aire.

No facilita un cop d'estat, sinó que fa que els nous governants siguin dòcils i submisos. Si no ho són ja saben el que els espera. Trump s'ha convertit en el pinxo del barri que amb la seva banda imposa el seu criteri. Qui no s'agenolli serà la seva víctima. A casa seva, els Demòcrates ho han viscut en pròpia pell amb el desplegament de la Guàrdia Nacional i els negres, llatins i asiàtics viuen en una angoixa constant perquè les seves llibertats estan a la intempèrie, a l'humor d'un tipus que els posa en un avió i els deporta.

Els següents a la llista: Colòmbia, Mèxic, Cuba, Panamà, Brasil i Dinamarca, sense oblidar-nos del Canadà. Trump ha ressuscitat l'imperi de la força. La resta d'Amèrica és per Trump una finca de la seva propietat manifestament millorable. Els que no li riguin les gràcies poden témer-se el pitjor, menys Putin i Xi. Perquè Trump, com a bon pinxo, és contemporitzador amb el fort i contundent amb el feble.

El millor és el remake d'El Padrino de Trump quan es va referir a Grenlàndia en aquests termes: “Els farem una oferta que no podran rebutjar”. D'això se'n diu màfia.

Ara ha estat Veneçuela, però la incògnita és saber qui serà el següent. No valen les mitges tintes davant Trump. Vergonya em provoca el goig que han demostrat els que han aplaudit la seva acció. Cert que Maduro era un totalitari, però la seva caiguda és un mal exemple.

Primer, perquè aplaudir Trump és aplaudir un nou ordre mundial sustentat en el vassallatge, perquè com a vassall pots ser el següent. Què farà Europa si els EUA es fan amb Grenlàndia? Qui li pot dir res a la Xina si decideix fer-se amb Taiwan? Què ha fet Putin diferent del que ha executat Trump?

La dreta espanyola s'ha quedat amb el pas canviat perquè ni la idolatrada María Corina Machado ni Edmundo González són res. Per acabar-ho d'adobar, Trump pacta amb Delcy Rodríguez, la dona que encarnava el mal com ens deien Feijóo i Abascal.

Potser convindria recordar a tots aquests salva pàtries aquella frase del pastor protestant Martin Niemöller que sempre s'ha atribuït, erròniament, a Bertolt Brecht. “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, no vaig dir res, jo no era comunista. Quan van venir a buscar els socialistes i els sindicalistes, no vaig dir res, ja que no era ni l'un ni l'altre. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig dir res, ja que jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me a mi, ja no quedava ningú que pogués parlar per mi”.

El món està en aquest dilema. Avui el silenci és eixordador. Pocs han alçat la veu. Entre els que ho han fet, el president Pedro Sánchez. La situació de Veneçuela era vergonyosa, però després de Trump ho segueix sent. Espanya és una pedra a la seva sabata perquè no s'agenolla davant els seus despropòsits. Us imagineu per un moment que Trump decideix que per debilitar Espanya, i de retruc Europa, posa les seves cartes a favor de Puigdemont o Orriols. Quina barbaritat!, em direu. Us contestaré a la gallega: o no.

Els despropòsits de Trump només persegueixen el negoci i enfortir l'imperi a costa del vassallatge. Ja ho va dir, aquesta vegada sí, Bertolt Brecht: “Amb la guerra augmenten les propietats dels terratinents, augmenta la misèria dels miserables, augmenten els discursos del general, i creix el silenci dels homes”.

El silenci és còmplice de l'imperi. És hora de recuperar aquell crit, que va costar la vida a molts, a favor de la llibertat: “Yankees go home”. No us enganyeu, la guerra és aquí. El món és massa petit perquè hi convisquin tres imperis totalitaris: EUA, Rússia i la Xina. La resta som clínex i més si estem callats.