Una estelada, una ikurriña y una ambulancia de la DYA
Business

Primera condemna judicial per l'assalt nacionalista a les ambulàncies a Espanya

Directius de Catalunya i Euskadi del món del PNB i CiU van idear un grup de transport sanitari 'antiespanyol'

La seva aventura ha acabat en condemna per saqueig, entre intrigues, espionatge i sospites de corrupció

Més informació: Condemna al 'fixer' que va acostar Ambulàncies Egara a l'entorn de CiU

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Primera condemna judicial per l'intent d'assalt nacionalista a les ambulàncies a Espanya. Directius de Catalunya i País Basc van planejar la creació d'una gran empresa catalanobasca de transport sanitari, però el projecte ha acabat en condemnes de presó per, segons la justícia, "vocació depredadora" de la històrica DYA basca. 

I és que la condemna al basc Fernando Izagirre i al català Juan Diego Gallardo per apropiació indeguda i falsejament comptable retreu la seva gestió a la DYA de Biscaia, on van extraviar 2,9 milions d'euros, i és també un trist colofó al fallit projecte de crear un operador de trasllat de pacients que fos perifèric.

Una empresa vinculada al PNB i CiU, acantonada entre Bilbao i Barcelona, i que deixés de banda Madrid. 

Fernando Izagirre, exsoci de Juan Diego Gallardo a DYA i Can Padró

Fernando Izagirre, exsoci de Juan Diego Gallardo a DYA i Can Padró Cedida / El Correo

Parc de Martorelles

Aquesta idea no era nova. Gallardo, un empresari-aventurer de Caldes de Montbui (Barcelona), va sobrevolar el món de les emergències des de mitjans dels anys 2000, quan va impulsar la creació d'un estrafolari parc de socors i auxili de catàstrofes a Martorelles

Aquest primer projecte municipal, pagat a l'escalf de la febre del totxo, va acabar en impagaments i el rescat integral per part de la Generalitat de Catalunya el 2004. 

Concurs de 2006

El directiu no es va arronsar i va posar els ulls en una altra fita: el concurs de transport sanitari de Catalunya de 2006, que va pilotar el Govern del llavors primer tripartit de PSC, ERC i ICV-EUIA. Gallardo hi va acudir amb Ambulàncies Barcelona, una empresa històrica. 

No va aconseguir guanyar cap lot. Potser per això, el directiu va buscar sort en altres sectors. 

David Madí, durant un registre amb la Guàrdia Civil en el marc de la causa Voloh

David Madí, durant un registre amb la Guàrdia Civil en el marc de la causa Voloh Cedida / EFE

Possible 'conseller' d'Interior amb Mas

Gallardo va voler prosperar amb, entre altres actius, la seva fama de bon gestor d'emergències. Potser per això, el primer Executiu autonòmic d'Artur Mas (CiU) el 2010 el va sondejar com a conseller d'Interior. L'intent no va reeixir, i Gallardo va continuar lligat al sector privat. 

Però prova de les seves bones relacions amb l'entorn convergent és que va ser Gallardo qui va conduir l'empresa de transport sanitari Ambulàncies Egara al despatx de David Madí al passeig de Gràcia de Barcelona, tal com va avançar Crónica Global

Aquella reunió va acabar de dues maneres, segons les parts. En veu de Madí i Gallardo, en una oferta de compra frustrada, que no es va consumar. No va tenir continuïtat, diuen. Segons altres veus, com la de Carlos Simón, un dels dos hereus d'Ambulàncies Egara, en la compra subreptícia de l'empresa a canvi de la promesa de lots en el proper concurs de transport sanitari de Catalunya, el previst per a 2014. 

Aquesta declaració de Simón, entre altres proves, nodreix una peça separada del cas 3% que s'instrueix a l'Audiència Nacional. Es busca presumpta corrupció en, precisament, les ambulàncies catalanes, cosa que Madí i Egara neguen rotundament

El jutge Santiago Pedraz, titular de la sala 5 de l'Audiència Nacional, que instrueix el 'cas ambulàncies'

El jutge Santiago Pedraz, titular de la sala 5 de l'Audiència Nacional, que instrueix el 'cas ambulàncies' Cedida

PNB, CiU i la seguretat

En qualsevol cas, a més de la seva tasca de fixer, Gallardo va continuar desenvolupant interessos en el sector privat. El 2009 va crear l'empresa Intelligence Business Partners, d'intel·ligència corporativa, i el mateix any, es va associar amb Fernando Izagirre, llavors coordinador general de la DYA a Biscaia i regidor a Galdakao (Biscaia).

El duet va assumir la gestió del recinte de Can Padró, una ciutat de la seguretat i emergències situada a Castellbell i el Vilar que havia creat l'exespia del CESID Fernando San Agustín als anys 80. 

Per a això, el català i el basc van signar un subarrendament amb Eulen, multinacional propietària del complex. La parella va nomenar com a director del projecte Juan Pérez Arteaga, inspector en cap de la Policia Local de Parets del Vallès i encara formador a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 

Aquesta designació no era menor. A més de camp d'entrenament de bombers i sanitaris, Can Padró havia format policies, intel·ligència --nacional i exterior-- i caps de seguretat d'empreses. Això, aprofitant les seves instal·lacions --com una galeria de tir-- en què es van amagar, en èpoques diferents, dos talps d'ETA i Terra Lliure, Mikel Lejarza El Lobo i Txema Aloy, tal com va explicar Crónica Global

El plàcet israelià?

Aquesta guerra d'intrigues no era aliena al jove Gallardo. Can Padró havia estat utilitzat també com a camp d'entrenament per operatius del gegant de seguretat i intel·ligència israelià International Security & Defense Systems (ISDS). Des d'algunes instàncies s'insisteix que el catalanoandorrà es presentava com a delegat de la firma hebrea a Catalunya. 

Ell, en conversa amb Crónica Global, sempre ho ha negat

Xavier Martorell, ex alt càrrec de CiU reubicat a Mèxic

Xavier Martorell, ex alt càrrec de CiU reubicat a Mèxic EFE

Altres veus corroboren el vincle Gallardo-ISDS i l'emmarquen amb els intents del primer gabinet de Mas de congraciar-se amb la intel·ligència israeliana per explorar aliances comercials i, potser, suport polític a un eventual intent independentista. Utilitzant, per a això, el Cesicat, antecedent de l'actual Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), tal com va explicar aquest mitjà

I utilitzant també Xavier Martorell, exdirector general de Presons i els Mossos d'Esquadra, ex cap de Seguretat del FC Barcelona i exregidor a Sant Cugat del Vallès, ciutat-feu de CiU, ara Junts. Martorell viu i treballa ara a Mèxic, on es va traslladar en esclatar un escàndol sobre suposat espionatge a dos regidors de la localitat. 

El gran projecte d'ambulàncies

Gallardo renega d'aquest magma i ha refredat sempre la teoria de la seva suposada tasca en el camp de la seguretat. L'ara condemnat defensa reiteradament que va centrar Can Padró en la formació de bombers i sanitaris. Tingui a veure o no, va ser en aquest recinte --ara en venda per quatre milions d'euros-- on es va somiar amb la creació d'una gran empresa de transport sanitari que cavalqués entre Bilbao i Barcelona

Per a això es va crear l'agrupació d'interès econòmic (AIE) Emergències Plus, que havia d'acudir al proper concurs de transport sanitari català, previst per a 2014. Era la licitació somiada per rescabalar-se del fracàs de 2006.

Operativament, l'AIE era la pota sanitària de Global Formació Plus, la mercantil amb la qual Izagirre i Gallardo gestionaven Can Padró.

Però pel motiu que fos, el negoci de trasllat de pacients no va reeixir. Entre finals de 2013 i principis de 2014, Juan Diego Gallardo, el gran gurú de les emergències catalanes, va vendre totes les seves posicions, va sortir de totes les mercantils i es va reubicar a Andorra, on segueix a dia d'avui. 

Tampoc hi va haver èxit en la licitació sanitària de 2014. Va ser el segon buit després de 2006. 

Desfalc a la DYA

Això sí, aquell període, entre 2011 i 2016, va concentrar el desfalc a la DYA que ara --excepte que el TSJPV o una altra instància superior corregeixi la sentència-- portarà Izagirre i Gallardo a la presó. Segons l'Audiència Provincial de Biscaia, els dos homes van desviar 2,9 milions d'euros de l'ONG basca d'ajuda en carretera a Emergències Plus i Ambulàncies Barcelona. 

Entrenament de Bombers a Can Padró

Entrenament de Bombers a Can Padró Cedida

Són les empreses que havien de presentar-se al concurs català de 2014. 

Però si algú pensava que els diners desviats de la DYA a Can Padró --els esmentats 2,9 milions-- van fer florir el recinte, s'equivoca. Fonts properes a la instal·lació subratllen que Izagirre i Gallardo "gairebé van portar el complex a la ruïna" amb els business plan una mica grandiloqüents i, a la fi, fallits. 

Conseguidor des d'Andorra

Aquesta gestió, ara provada delictiva per la justícia, va tenir continuïtat en altres esferes. Fernando Izagirre va escalar al PNB fins a ser director d'Atenció i Emergències. Va dimitir del càrrec el 2022 en transcendir el desfalc de Can Padró i esclatar el cas DYA, va explicar El Correo. La nova junta de l'ONG havia posat ordre i denunciat el cas en detectar un caos comptable.  

Per la seva banda, Gallardo s'ha refugiat a Andorra i ha participat en diversos projectes. És home fort de Menta Group, empresa referent en seguretat al Principat pirinenc. També va ajudar Ambulàncies Egara a expandir-se al micropaís mitjançant Ambulàncies Valira, on continua, operant el transport sanitari nacional. Així com a l'Aragó, d'on ja ha sortit. 

L'esquiu directiu també ha invertit en una discoteca, Eivissa Experience, i en un megaclub d'oci nocturn, Cafè del Mar Port Fòrum, que volia transformar el Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs, al costat de Barcelona. 

Tots dos projectes han acabat en no-res. El director del segon negoci, Ignacio Soler, també ha buscat refugi a Andorra, on s'espolsa la qualificació d'insolvència punible de la fallida aventura catalana.