La poca presència en estàndards tecnològics frena la competitivitat d'Espanya
Experts apunten que el país necessita una major educació sobre les patents essencials per a normes (SEPs), necessàries per fabricar productes que funcionin amb tecnologies utilitzades arreu del món, com els mòbils, i que ajuden les empreses a créixer i aprofitar oportunitats. Així es desprèn del Fòrum Europeu de Propietat Industrial de Barcelona
Relacionat: Quan les patents s'enfronten al mercat a Espanya
Notícies relacionades
Protegir la innovació és clau perquè les empreses puguin invertir amb seguretat i diferenciar-se al mercat. En aquest context, les patents essencials per a normes (SEP, per les seves sigles en anglès) juguen un paper estratègic: permeten que productes --com telèfons o xarxes 5G-- funcionin segons estàndards globals. Aquestes patents són actius estratègics que fomenten la competència.
En aquest terreny, experts coincideixen que Espanya encara té poca presència i reclamen més educació i conscienciació sobre aquests registres, així com polítiques europees que facilitin la participació en el seu desenvolupament.
Segons dades de la WIPO, hi ha prop de 200.000 patents essencials, però només tres corresponen a empreses espanyoles: Alcatel, Bosch i Telefónica. Aquesta reduïda representació contrasta amb grans actors com Huawei (Xina), Ericsson (Suècia) o Qualcomm (Estats Units), cadascun amb més de 4.000 registres essencials estàndard declarats.
Aquests invents són essencials perquè, per exemple, la xarxa 5G funcioni correctament. Gràcies a ells, els dispositius poden connectar-se i treballar junts sense problemes.
Trobada a Barcelona
Aquestes claus es desprenen de la taula 'Desbloquejant el valor de les patents essencials per a estàndards', moderada per Alessandro Orsi, assessor general de propietat intel·lectual a HP, i en la qual van participar Le Chen (Xiaomi), Gian-Lluís Ribechini (Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya), Pascual Segura (Centre de Patents de la UB) i Maria Meseguer (consellera tècnica a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, OEPM)
El debat va tenir lloc aquest divendres durant el III Fòrum Europeu de Propietat Intel·lectual, celebrat del 26 al 28 de novembre a Barcelona i organitzat per l'OEPM en col·laboració amb l'Associació per a la Defensa de la Marca (Andema).
Alessandro Orsi (HP), Le Chen (Xiaomi), Gian-Lluís Ribechini (Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya), Pascual Segura (UB) i Maria Meseguer (OEPM)
Més transparència
Segura va destacar que, en la pràctica, moltes empreses o desenvolupadors desconeixen quines patents són estàndards. Aquesta manca de transparència (en no haver-hi llistes clares de patents essencials) provoca conflictes legals i complica la concessió de llicències.
A més, el catedràtic va afegir que el tema no es limita al dret de propietat intel·lectual, ja que moltes negociacions fallides s'analitzen també des del dret contractual o de competència, segons la jurisdicció. La recent proposta de reglament de la UE sobre llicències de SEP --presentada el 2023 i retirada per la Comissió el febrer passat-- reflecteix la complexitat i controvèrsia de l'assumpte.
Formació
Per la seva banda, Ribechini va destacar que els estàndards són fonamentals perquè els dispositius puguin comunicar-se entre si.
Va assenyalar la bretxa espanyola: tot i que desenes d'inventors nacionals participen en SEPs, només tres empreses posseeixen aquests registres, cosa que evidencia la manca de coneixement i formació sobre el tema a universitats i escoles d'enginyeria.
Costos
Le Chen va coincidir en la importància dels estàndards per a la interoperabilitat i la cooperació global, però va aclarir que no totes les innovacions requereixen SEPs per funcionar.
Va indicar que part de la tecnologia bloqueja la implementació d'un estàndard i que els costos associats al seu ús a vegades beneficien més als titulars que als usuaris.
Per exemple, el 5G millora la velocitat i redueix el temps que triga el senyal a transmetre's respecte al 4G, però la seva cobertura a Europa continua sent molt limitada --menys d'un 10% de la instal·lada a la Xina--, cosa que en restringeix l'impacte real.
Adolescents amb un mòbil
Incertesa
Messeguer, per la seva banda, va ressaltar els reptes europeus: la manca d'un marc regulador uniforme, l'escassa transparència sobre les patents i la retirada del projecte de reglament, cosa que genera incertesa legal i limita la competitivitat de les empreses.
Futur
Els experts van coincidir que Europa necessita un sistema ferm i transparent que permeti a les empreses utilitzar i llicenciar SEPs de manera senzilla, protegint alhora la innovació i impulsant la competitivitat.
També van destacar l'abast global d'aquestes patents. Tot i que la seva protecció és territorial, les llicències solen atorgar-se per a tot el món, cosa que en complica la gestió per a empreses i reguladors.