La dispersió de la inversió en R+D deixa Europa desarmada
Un grup d'experts, dirigit per l'exconseller d'Economia Antoni Castells, adverteixen que la manca de coordinació en la innovació i l'excés de regulació frenen la capacitat europea per competir amb els Estats Units i la Xina
Aquesta situació, apunten, es pot revertir amb una integració política més forta, és a dir, amb una política industrial que combini intervencionisme selectiu en l'economia i visió d'interès general
Relacionat: La catalana Gutmar aspira a fabricar sistemes llançaponts per a Defensa
Europa perd terreny en la cursa per la innovació. Cada estat membre inverteix per separat en R+D, cosa que fragmenta els esforços; mentre que el continent es concentra en tecnologies mitjanes, com l'automoció, en lloc d'apostar per les més avançades (IA, defensa o programari) on dominen els Estats Units i la Xina. Aquesta dispersió limita l'impacte, frena la seva economia i posa en escac la seva sobirania tecnològica.
Per revertir la situació, la UE necessita reforçar la seva política industrial, és a dir, intervenir estratègicament en l'economia per dirigir els recursos productius cap a sectors clau i d'interès general. Això implica un impuls decidit a l'alta tecnologia, la transformació de la recerca en productes i serveis, una regulació que faci més fluid el mercat interior i administracions públiques més especialitzades.
Aquests i altres punts es desprenen de l'informe La nova política industrial de la Unió Europea, elaborat pel grup d'opinió d'economia política EuropeG, dirigit per l'exconseller d'Economia de Catalunya Antoni Castells.
Context
En els darrers anys, la política industrial ha reaparegut com una eina clau dels països per intervenir en l'economia, davant crisis financeres, sanitàries i energètiques, i per protegir la seguretat nacional i l'autonomia tecnològica.
Iniciatives com CHIPS and Science Act o la política aranzelària estatunidenca demostren que els governs orienten la producció i la innovació cap a àmbits estratègics com semiconductors, defensa i IA. Davant aquests reptes, la Unió Europea manté una política estable, però no és suficient.
35% menys d'esforç
L'estudi, que recull les idees dels informes Letta i Draghi, evidencia que la limitada innovació privada contribueix de manera significativa a la pèrdua de competitivitat europea.
Mostra avions de combat F16 a Bèlgica (arxiu)
Segons Eurostat i l'OCDE (2023), la Unió Europea gasta cada any només un 2,3% del seu PIB en R+D, davant del 3,5% dels EUA, una bretxa que s'ha mantingut estable en els darrers 30 anys. Aquesta diferència, un 35% menys d'esforç innovador, reflecteix "el retard en acumulació de capital tecnològic".
Fragmentació i regulació
Entre les causes del retard europeu, hi ha la fragmentació del mercat, que obliga el sector privat a redoblar esforços per adaptar-se a les diferents regulacions de cada membre. Un exemple clar són les telecomunicacions: la UE compta amb 34 operadors de xarxes mòbils, davant dels 3 dels EUA i 4 de la Xina.
"Els preus a Europa han beneficiat ciutadans i empreses, però amb el temps, també han reduït la rendibilitat de la indústria i, com a conseqüència, els nivells d'inversió a Europa, inclosa la innovació de les empreses de la UE en noves tecnologies més enllà de la connectivitat bàsica", indica el document.
Un altre exemple s'observa en la defensa. Europa empra 12 tipus de tancs, els Estats Units només en produeixen i utilitzen un. Aquesta notable descoordinació redueix les economies d'escala i dificulta l'estandardització i interoperabilitat en un àmbit tan intensiu en capital.
Tancs en una exposició a Madrid (arxiu 2025)
Finançament bancari
Un altre obstacle del desenvolupament comunitari és l'"excés de dependència" de les empreses del finançament bancari, un sistema poc propens al risc i centrat a donar suport a corporacions grans i consolidades.
A més, el capital risc --clau per a les startups-- continua sent escàs a Europa: tot just arriba al 21% del volum estatunidenc i al 30% de l'asiàtic. Aquesta manca minva la creació i el creixement d'aquestes empreses emergents.
A això s'hi afegeix el poc pes dels fons de pensions i d'inversió, essencials per escalar companyies, cosa que reforça la necessitat d'iniciatives que mobilitzin més diners cap a la innovació.
Actuacions dividides
Una tercera raó suposa la menor eficiència de l'activitat pública en R+D, causada per pressupostos limitats, dificultats d'accés i la feble integració dels països comunitaris, que no alineen els seus recursos amb les grans prioritats de la UE.
Els fons comunitaris --com Horitzó Europa-- es reparteixen per quotes nacionals, cosa que impedeix concentrar els mitjans en projectes prioritaris comuns.
Aquest escenari, combinat amb els entrebancs administratius i la poca col·laboració entre centres de recerca, ha donat lloc a l'anomenada "paradoxa de la innovació a Europa": encara que es produeixi molta ciència, ens quedem enrere a l'hora de patentar-la i convertir-la en productes i serveis, segons els experts.
![Edificio de AstraZeneca](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/11\/06\/recomanats\/1003742705081_15371543_320x180.jpg"])
Sostenibilitat
En matèria de sostenibilitat, els experts d'EuropeG recorden que, des de fa tres anys, la UE ha assumit un paper més actiu en la descarbonització i la transició digital, recolzat principalment pels fons Next Generation.
Tot i així, els avenços no han estat uniformes. En el sector de la mobilitat elèctrica, per exemple, alguns membres han avançat més ràpid que d'altres, mentre que Europa (en conjunt) competeix amb gegants com Tesla i els principals fabricants xinesos, que ja acaparen més de la meitat de les importacions de vehicles elèctrics.
Pel que fa a la transició digital, la UE busca enfortir la computació en el núvol, la IA i l'economia de dades, encara que persisteix un retard davant dels EUA i la Xina en inversió, adopció empresarial i infraestructura tecnològica.
Segons EuropeG, aquests desafiaments mostren que Europa necessita una producció local més forta, cadenes de valor més consolidades i incentius per estimular la demanda interna.
Diagnòstics de Letta i Draghi
Els dos informes que marquen la nova agenda de la Comissió Europea coincideixen en un punt: la regulació està frenant la integració del mercat interior. Però difereixen en les solucions.
Per a Letta, la prioritat és completar el mercat únic de capital i coneixement, així com eliminar els obstacles regulatoris. Draghi, en canvi, aposta per més intervenció pública, amb inversions massives en infraestructures, defensa i innovació i revisant les normes de competència i sostenibilitat.
La integració política, el gran repte
Al marge d'aquestes propostes, el think tank sosté que avançar en la integració política i fiscal és fonamental per consolidar la política industrial europea, que continuarà sent protagonista.
Segons la seva anàlisi, això permetria coordinar millor les inversions estratègiques, evitar les duplicacions i potenciar la capacitat d'acció comunitària en grans sectors, com l'aeroespacial, l'alta tecnologia i la defensa. A més, una governança europea més sòlida facilitaria el desplegament coordinat dels fons.
Una sessió del Parlament Europeu (arxiu)
Més professionalització
L'eficàcia de la política industrial també passa per comptar amb administracions més professionalitzades, amb millors equips tècnics i recursos adequats, capaços de col·laborar estretament amb el sector privat.
Seguint la proposta de Draghi, EuropeG dona suport a la creació d'estructures tipus ARPA/DARPA (l'agència estatunidenca que finança projectes d'alt risc i tecnologia) per impulsar iniciatives amb gran potencial tecnològic.
En aquest cas, la gestió del programa hauria de recaure en experts en innovació i els tràmits simplificar-se per facilitar la participació de startups. A més, el disseny ha de centrar-se en resultats i, si s'apliquen aquestes reformes, el pressupost podria duplicar-se fins a 200.000 milions d'euros en set anys.
Pla ambiciós
Europa ha d'ampliar la seva aposta per la innovació, enfocant-se en tecnologies digitals avançades com computació quàntica, IA, ciberseguretat i criptografia.
Al mateix temps, convé consolidar àmbits verds, com panells solars, bateries i vehicles elèctrics, assegurant que el seu lideratge ecològic es tradueixi en avantatge industrial i autonomia tecnològica, segons recomana l'informe.
Més presència
La UE afronta també reptes en salut, vacunes i farmacèutica, on ha perdut quota en medicaments biològics, teràpies avançades i medicaments orfes, així com en robòtica, maquinària, aeroespacial i defensa.
De fet, en tot just dues dècades, Europa ha vist desaparèixer un 25 % del seu pes en la indústria farmacèutica, segons la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (2022), mentre que la Xina ha avançat amb força en el sector.
En aquest sentit, és crucial que els països membres actuïn de manera conjunta, assegurant els recursos necessaris i avançant cap a una integració real. Per aconseguir-ho, l'informe recorda eliminar "les excessives barreres existents i les regulatòries" que redueixen l'efectivitat de les polítiques comunes.
