Sateliot reforça la sobirania tecnològica amb el primer centre europeu de satèl·lits 5G a Barcelona
La startup catalana és la primera a connectar un dispositiu estàndard d'internet de les coses (IoT) a un satèl·lit de baixa òrbita, obrint noves fronteres de digitalització
La firma ha tancat contractes per 286 milions d'euros per oferir connectivitat 5G-IoT a 58 països a partir de l'any vinent
Relacionat: La dispersió de la inversió en R+D deixa Europa desarmada
Sateliot impulsa la sobirania tecnològica i obre el primer centre europeu de desenvolupament de satèl·lits 5G a les seves oficines a Barcelona. Amb això, la firma catalana posa en marxa l'inici de la seva fase industrial i reforça la seva missió d'oferir connectivitat IoT (internet de les coses) a zones inaccessibles.
Aquesta inauguració arriba després del fet assolit el passat setembre, quan Sateliot va completar la primera transmissió 5G IoT entre un dispositiu comercial estàndard i la seva xarxa de satèl·lits de baixa òrbita (LEO), un avenç que valida la interoperabilitat entre xarxes terrestres i espacials.
"Avui iniciem una etapa on no només inaugurem un centre, sinó que demostrem que des de Catalunya, des d'Espanya i Europa, podem liderar aquesta tecnologia", ha ressaltat el fundador i CEO de la startup, Jaume Sanpera, durant la seva intervenció a l'acte d'obertura.
L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de diverses autoritats, entre elles, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; el vicepresident del Parlament Europeu; Javier López; el delegat del Govern a Catalunya; Carlos Prieto; i el director de l'Agència Espacial Espanyola, Juan Carlos Cortés.
El president, Salvador Illa, i el CEO de Sateliot, Jaume Sanpera
258 milions
Gràcies a la seva tecnologia, l'empresa barcelonina ha signat contractes per més de 285 milions d'euros amb operadors mòbils per oferir connectivitat a gairebé 60 països, inclosos Brasil, Austràlia i Canadà, a partir de l'any vinent.
Així, el 2026 començarà a connectar 10 milions de dispositius estàndard a la seva constel·lació de satèl·lits, composta actualment per quatre aparells del seu primer disseny.
"Hem signat comandes per connectar 10 milions de coses, 2,5 vegades més de la capacitat actual del mercat. Estem fent quelcom disruptiu, i això es veu perquè hi ha una necessitat latent de digitalització", ha subratllat Sanpera.
Segona generació
Sateliot, fundada el 2018 a Barcelona, va llançar el seu primer satèl·lit el 2021, un altre el 2023 i, l'any passat, quatre més. Els quatre satèl·lits que opera ara han estat dissenyats 100% a Barcelona.
La companyia ja es troba desenvolupant la segona generació del seu model, que comptarà amb una vida útil de 7 anys, superant els 5 anys del primer.
El primer llançament està programat per al primer trimestre de 2027, amb l'objectiu de completar la nova constel·lació, anomenada Tritó, per al 2030 i així satisfer la creixent demanda de connectivitat.
La sala blanca de Sateliot
Novetat
El nou model --més gran i robust que l'anterior-- està equipat amb una ràdio definida per programari (SDR), la funcionalitat de la qual es pot actualitzar i adaptar durant tota la seva vida útil, cosa que ofereix una major flexibilitat.
Aquest satèl·lit no només connecta dispositius IoT, sinó que també pot comunicar-se de manera directa amb telèfons mòbils i altres dispositius, fins i tot al mig del mar, gràcies a la tecnologia Direct‑to‑Device (D2D) basada en els estàndards satel·litals 5G‑NR NTN.
Això, ha assenyalat Sanpera, obre un "mercat enorme" i possibilita aplicacions estratègiques en defensa, seguretat i comunicacions globals, incloent-hi la transmissió d'àudio, vídeo i dades en temps real des de qualsevol lloc del món.
Facturar 1.000 milions
L'escalada ràpida de la startup es reflecteix en el creixement de la seva plantilla, que l'any passat es va duplicar fins a arribar als 110 empleats, amb la previsió de duplicar-se de nou l'any vinent. Aquest increment implicarà traslladar-se a un centre més gran que també estarà ubicat a la capital catalana.
Amb el nou satèl·lit, la firma catalana es planteja l'ambiciós objectiu d'assolir una facturació de 1.000 milions d'euros per al 2030, mentre continua impulsant la tecnologia europea en un context global cada cop més complex i competitiu.
Sateliot busca democratitzar la connectivitat i es desmarca d'Iridium i Starlink (d'Elon Musk), que utilitzen dispositius propis amb preus més elevats. Per aconseguir-ho, la companyia ja té autorització per llançar mig miler de satèl·lits a l'espai.
Finançament
Des de la seva creació, Sateliot ha invertit 50 milions d'euros en R+D i ha completat tres rondes de finançament. La tercera, la sèrie B, es va tancar a l'abril amb 70 milions d'euros, incloent-hi els 10 milions d'Hyperion Fund, els 13,8 milions de la Societat Espanyola de Transformació Tecnològica (SETT) i una injecció de deute de 30 milions del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
La firma, que té entre els seus accionistes Indra i Cellnex, continua explorant noves vies de finançament.
