El tercer intent de crear un òrgan de control ètic empresarial pren la temperatura de Catalunya
El Centre Català d'Empresa i Drets Humans acosta el PSC i Junts en una negociació que asseu el PP i representants empresarials amb l'esquerra i plataformes socials
T'interessa: Prohibir compres d'habitatge o limitar rendibilitats? Els socis d'Illa l'insten a 'mullar-se' per l'especulació
La creació d'un organisme de control ètic sobre el sector privat pren forma per tercera vegada a les entranyes del Parlament. Després de dos intents infructuosos de l'esquerra i plataformes socials, el Centre Català d’Empresa i Drets Humans ha estat rescatat novament del calaix per prendre la temperatura política, econòmica i social de Catalunya.
Aquest es tramita com a proposició de llei i, en plena fase d'esmenes abans de ser portat al ple, ha fet que la majoria progressista i la dreta de l'hemicicle, així com patronals i plataformes socials, es mirin als ulls i mesurin distàncies.
La qüestió, de fet, evidencia un acostament de Junts al PSC. Els neoconvergents --als quals algunes veus empresarials retreuen que se sumin a la iniciativa-- són signants del projecte, juntament amb els socialistes, ERC, Comuns i CUP; mentre, el PP, la formació més bel·ligerant, posa preu al seu suport.
Què és?
El Centre Català d'Empresa i Drets Humans pretén ser un organisme que investigui les empreses amb activitat a Catalunya --o que, tenint el seu domicili a la regió, també operin a l'estranger-- que vulnerin els drets humans, o col·laborin amb d'altres que ho facin. Actuarà a partir de denúncies i, com que Catalunya no té competències en la matèria, només castigarà les companyies que no responguin als requeriments d'informació o ho facin de manera incompleta.
Troba la seva llavor en la llei d'acció exterior de 2014 i, segons el text que es va portar a la ponència, serà dirigit per una junta de govern formada per onze experts en respecte al medi ambient, drets humans i activitat a l'estranger de les empreses. Vuit els triarà el Parlament i tres el Govern, tots a proposta d'un consell assessor.
La diputada dels Comuns Susana Segovia i el president del Parlament, Josep Rull
Sancions
És precisament la funció sancionadora el que més tensiona les costures, sense haver determinat encara ni tan sols la seva quantia.
Tot i que la relatora, Susana Segovia (Comuns), defensa en conversa amb aquest mitjà que treure-li aquesta potestat faria que perdés el seu sentit, Socialistes i Units per Avançar la circumscriurien únicament al cas de no rebre resposta, mentre que els neoconvergents eleven a "línia vermella" l'exclusió de la micro i la petita empresa.
Joan Canadell, ponent de Junts i expresident de la Cambra de Comerç, explica a Crónica Global que aquestes "no tenen prou estructura i ja tenen prou feina com per respondre per temes que no van amb elles directament", per la qual cosa el suport del grup que recentment presideix Mònica Sales dependrà de com quedi redactat aquest punt.
Joan Canadell i Bruguera, diputat de Junts i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona (Barcelona) EUROPA PRESS
Pimes vs grans empreses
El neoconvergent també recull el guant del Consell General de Cambres de Catalunya apostant per limitar les sancions a sectors proclius a la vulneració dels drets dels seus empleats; el director adjunt de l'organització empresarial, Narcís Bosch, va enumerar a la comissió del passat 28 d'octubre les empreses tèxtils i les extractives, per exemple.
Per la seva banda, Miriam Casanovas (PP) rebutja qualsevol sanció ja que "el teixit empresarial català el conformen pimes en la seva gran majoria", mentre que la directiva europea sobre la matèria "es dirigeix a grans empreses amb més de un miler de treballadors i una facturació anual de 450 milions d'euros", recorda també preguntada per aquest mitjà.
Acompanyament i formació
I tot i que la batalla es lliura en la dimensió punitiva, els grups coincideixen en el compliment íntegre dels drets humans de les empreses catalanes tant a Catalunya com a tercers països, perquè "la majoria actua bé i no ha d'haver-hi por a sancions", va dir la republicana Anna Balsera.
Així mateix, enalteixen la funció de formació i acompanyament de l'organisme en el respecte de les pràctiques ètiques, en possible col·laboració amb l'agència ACCIÓ d'Empresa i Treball, conselleria que roman a l'espera de veure com es concreta l'assumpte.
Les veus consultades, a més, celebren que l'actual proposició de llei hagi incorporat les esmenes presentades en els dos anteriors intents i s'hagin equilibrat ambdues missions, cosa que permet avui un major consens entorn de l'organisme.
Debat de Política General al Parlament
Espanya també el tindrà
Però els populars, tot i que s'inclinen a negociar, es resisteixen a entrar en el bloc de signants. I tenen una altra raó: Europa crida els estats membre a crear el seu propi organisme abans del juliol de 2026, cosa que dóna raons per esperar concrecions des del Congrés dels Diputats i evitar duplicitats.
Un extrem que no compren la resta de grups. Fonts parlamentàries del PSC --el ponent del qual és el diputat Alberto Bondesio-- recorden que aquesta proposició de llei "es va començar a treballar fa deu anys i aquest és el tercer intent de tramitació".
Per la seva banda, els neoconvergents es freguen les mans davant la possibilitat que Catalunya sigui "pionera" en la creació d'un centre d'aquestes característiques, alhora que la formació morada insta a buscar "mecanismes de coordinació" un cop s'albiri l'òrgan estatal, posant com a exemple la coexistència del Defensor del Poble i la Síndica de Greuges.
El Congrés dels Diputats
Lafede, CECOT i Foment
El Consell General de Cambres de Catalunya és l'única plataforma empresarial que ha comparegut presencialment; han presentat esmenes per escrit Foment, CECOT i Pimec, entre d'altres.
Tot i que la patronal dirigida per Josep Sánchez Llibre ha declinat fer declaracions fins a no tenir el text en ferm, la que troba en Oriol Alba el seu secretari general crida a acotar les empreses susceptibles de ser investigades i retreu que puguin ser assenyalades per suposades males pràctiques.
La federació sobre "justícia global" Lafede.cat, impulsora de la iniciativa, va exposar els seus arguments a la ponència, negant-se a oferir al sector empresarial una cadira a la junta de govern perquè hi veurien un conflicte d'interessos. La proposició de llei també ha rebut aportacions per escrit dels sindicats CCOO i UGT.
Per al 2026
El compromís per a la seva aprovació definitiva la situava abans d'acabar l'any, quelcom a què el calendari posa terra pel mig. La fase d'esmenes per donar la forma definitiva al text acabarà a finals de novembre, però la seva arribada al ple molt probablement no es produirà fins als primers mesos de l'any.
