Protesta del sector de metal en las jornadas de huelga de noviembre, en imagen de archivo
Negocis

El sector del metall de Barcelona reprèn la vaga els dies 3 i 10 de desembre

Els sindicats critiquen que la patronal demostra la seva manca de voluntat per arribar a un acord

Més informació: Josep Rueda i Antonia Fuentes, els vells rockers que encoratgen 200.000 persones en la vaga del metall a Catalunya

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Sense acord i sense expectatives d’assolir-ne, el sector del metall de Barcelona torna a mobilitzar-se en dues jornades de vaga marcades el 3 i 10 de desembre per forçar la patronal a signar un acord que convenci ambdues parts. 

L’anunci de vaga es va fer aquest dijous davant la "impossibilitat d’avançar" en la negociació del conveni provincial. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT avancen que la reunió de la Comissió Negociadora del Conveni va finalitzar al matí amb una ruptura del diàleg

De moment, totes les reunions previstes queden suspeses, excepte la trobada prevista amb l’Administració el pròxim 27 de novembre. Paral·lelament, la patronal marca el 19 de novembre al seu calendari, quan es reunirà la seva junta de govern per tenir en compte les demandes dels més de 200.000 treballadors que hi ha afectats.

Línies vermelles

Els sindicats acusen la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) de demostrar la seva manca de voluntat per arribar a un acord i emfasitzen que està "enrocada" en la compensació i absorció dels increments salarials. Aquestes dues qüestions són les línies vermelles de la patronal, segons apunten, amb les quals "pretenen condicionar" la resta del text.

La proposta d’augment salarial per part de les organitzacions és del 3,9% per a aquest any, del 3,6% el 2026 i del 3,5% el 2027, mentre que la patronal continua insistint que els increments s’ajustin al 3% per a aquest any, del 3% per al següent i del 2,75% per al següent. Unes xifres que afecten prop de 200.000 treballadors que el passat 29 i 30 d’octubre van paralitzar el trànsit de la Ciutat Comtal i van protestar davant Foment del Treball.

Treballadors del sector metal·lúrgic de Barcelona tallant una carretera a causa de la vaga dels dies 29 i 30

Treballadors del sector metal·lúrgic de Barcelona tallant una carretera a causa de la vaga dels dies 29 i 30 CCOO Catalunya Barcelona

"Suficient temps"

Igualment, demanen mesures per adequar les hores de treball i la sinistralitat, una de les grans xacres amb què s’enfronta el sector. La signatura del conveni va estar durant l’estiu a l’espera del Congrés dels Diputats, on no va fructificar la reducció de la jornada laboral a causa dels vots en contra de la bancada conservadora juntament amb el suport de Junts

Com indiquen els sindicats, durant el matí hi va haver una pausa a la reunió. Moment en què la patronal va anunciar que necessitava "més temps per valorar la situació". Tot i així, els agents socials consideren que a aquestes alçades de l’any i després de diverses trobades "ja hi ha hagut prou temps per fer-ho".

Per aquest motiu, tornaran als carrers amb una fulla de ruta que s’anunciarà els pròxims dies, per tal de "reclamar a la patronal UPM que rectifiqui". El múscul de la classe treballadora va ser palpable durant les dues jornades de vaga anteriors: la fàbrica de Seat i Ebro van quedar paralitzades o sense recursos suficients, i es va paralitzar tot el centre metropolità. 

Enfrontaments entre treballadors i Mossos a la manifestació del sector del metall a Barcelona

Enfrontaments entre treballadors i Mossos a la manifestació del sector del metall a Barcelona Lorena Sopena / Europa Press Barcelona

"Maquillar"

Josep Rueda Martínez i Antonia Fuentes, líders de CCOO i UGT, en declaracions passades a aquest mitjà, tenien un punt comú diàfan: no acceptar absorcions ni compensacions en els increments salarials pactats en conveni. 

En aquest sentit, van criticar que, donada la inflació que s’arrossega i l’encariment del cost de vida, sobretot en províncies com la de Barcelona, acceptar fórmules que “maquillin” les pujades dels salaris equivaldria a condemnar el sector a salaris estancats, en referència a la proposta d’UPM.