Aconseguir un lloguer a Barcelona és una tasca molt complexa. L'oferta no satisfà la demanda. Són moltes les persones que busquen llogar un habitatge a la capital catalana. Com que no hi ha habitatges per a tothom, el resultat és que els preus pugen. Les immobiliàries, així com els arrendadors, són els grans guanyadors, en detriment d'una gran massa.
Els preus es regeixen pel devenir del mercat, però es poden qualificar d'abusius. Viure a Barcelona es pot considerar, pràcticament, un luxe. D'altra banda, els municipis de l'Àrea Metropolitana tampoc són gaire accessibles, tot i ser-ho més que la capital.
Dades oficials
Les últimes dades publicades per l'Institut Català del Sòl (Incasòl), el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 4,4% respecte al trimestre anterior, situant-se en una mitjana de 1.135 euros. Tanmateix, gran part de ciutats a Catalunya està aplicant el topall dels preus del lloguer derivat de la llei d'habitatge catalana.
Promoció d'habitatges a Sant Joan Despí (Barcelona)
En sumar a l'equació tots els ajuntaments que conformen la província, la mitjana baixa fins als 945,94 euros. És un increment del 3,67% respecte al trimestre anterior. La segueix, tot i que amb una distància substancial, Girona, ja que el cost mensual dels lloguers ronda els 668,80 euros, cosa que suposa una caiguda del 0,1%.
D'altra banda, les dues províncies restants que conformen Catalunya han registrat una pujada percentual. A Tarragona, la mitjana va pujar fins als 596,44 euros (+1,75%). Per la seva banda, a Lleida el preu es va situar en 502,27 euros, amb un augment del 1,55%.
Per què pugen?
La limitació dels lloguers a Catalunya va entrar en vigor el 16 de març de 2024, quan el Govern espanyol va publicar al BOE la llista de 140 municipis de la comunitat declarats zones tensionades, a proposta de la Generalitat. Això es va fer en el marc de la Llei estatal d'Habitatge 12/2023. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va explicar dimecres passat al Parlament que el preu del lloguer ha baixat un 4,9% a la ciutat de Barcelona.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, al Parlament (imatge d'arxiu)
La resposta al perquè del creixement dels valors del lloguer respon a diversos factors. Per part dels arrendataris, els increments en costos, com impostos o tipus d'interès, afecten els preus. Així mateix, alguns opten pel lloguer per temporada, exempt de diverses taxes. D'altres, directament, prefereixen vendre els seus immobles.
A més, el mercat porta a una tendència a l'alça. L'alta quantitat de demanda no corresposta a causa d'una baixa oferta suposa un increment. El cost de vida augmenta, mentre que els salaris es queden cada cop més curts. De fet, un estudi elaborat pel Consell de la Unió Europea revela que el 74% de la remuneració dels barcelonins es destina a pagar el seu lloguer. Passa el mateix a Madrid. Només Lisboa, amb un 116%, supera les dues ciutats espanyoles.
Menys contractes
L'Incasòl va registrar un total de 26.416 contractes de lloguer d'abril a juny, per sota dels 27.748 que es van comptabilitzar al primer trimestre de l'any, cosa que suposa un descens del 4,8%. La principal rebaixa correspon a Barcelona, on es van computar 19.326, gairebé mil menys que al primer trimestre (20.259). A Girona, els contractes van sumar 2.802; a Lleida, 1.434; i a Tarragona, 2.854.
L'informe esmentat de la Unió Europea adverteix que el preu del lloguer al territori hispànic ha augmentat un 72% en l'última dècada, molt per sobre de la mitjana europea, que se situa en un 58%. Té sentit la dada revelada pel Consell de la Joventut d'Espanya al gener. Aquest indica que al voltant del 85 % dels joves de 16 a 34 anys no havien abandonat la llar familiar a mitjans de 2024.